"El sistema actual només afavoreix l'empobriment de l'autònom"

Un treballador, una empresa. A Catalunya, més de mig milió de professionals treballen per compte propi i conformen un sector divers tant en perfils com en ingressos que bascula entre la llibertat i la precarietat i que està en expansió degut a les poques oportunitats que brinda el mercat laboral i a la tendència de les empreses a externalitzar l'ocupació. Aquí, sis històries de treballadors que ajuden a posar les coordenades al fenomen.

MARTA PASTOR I ÒSCAR TORREGROSSA

Artesans

Marta Pastor va renunciar a la seva antiga ocupació com a productora cinematogràfica per buscar feina en un sector més estable. No obstant, en plena crisi, no en va trobar. Havia començat a fer collarets per a ella i les seves amigues, i moltes persones del seu entorn, al veure’ls, n’hi encarregaven un. Com que no sortia feina, ella destinava cada vegada més temps a fer penjolls.

Un dia li van oferir una producció de cine. «Hi vaig anar i vaig firmar el contracte, però vaig tornar a casa plorant i vaig trucar per dir que no començaria, perquè em volia dedicar al meu projecte com a creadora d’artesanies», explica la fundadora de Fauna y Flora (www.faunayflora.es).

Va ser l’any 2011. Va convertir la seva afició en la seva feina. «Encara que vaig començar sola i gairebé sense ingressar res, em vaig donar d’alta d’autònoma i finalment vaig poder reunir el meu primer salari. És fascinant com aquell coratge i el canvi de la meva energia en mi van ser capaços de canviar-ho tot», assegura ara.

«Jo era autònom. Combinava una feina d’assalariat en una empresa de gestió cultural amb projectes com a freelance. I ajudava la Marta amb la comptabilitat i muntant penjolls. M’agradava implicar-m’hi. Quan va arribar el moment de contractar ajuda, vam decidir convertir-ho en negoci familiar», assegura la parella de la Marta, Òscar Torregrossa. Han passat de ser dos autònoms a formar una petita empresa, i van deixar la ciutat per instal·lar-se a la Garrotxa. «La nostra feina és a les nostres mans», diuen. «Ningú ens acomiadarà d’un dia per l’altre, però oblidem el rellotge molt sovint. Si facilitessin la contractació, veurien el potencial econòmic de pimes i autònoms».

MANEL ALCARAZ

Electricista

«Soc l’estereotip de la meva generació», diu Manel Alcaraz, que ara té 46 anys. «Vaig fer BUP i COU, però no em motivava seguir estudiant. No hi havia res que em motivés. Bé sí, l’electricitat i l’electrònica», afegeix. Així que va fer la FP per poder ocupar-se com a tècnic electricista i de seguida va començar a treballar. «M’agradava molt», diu. Per això, des dels 18 anys, ja volia muntar-se pel seu compte. Però fins als 25 va treballar en empreses. «Treballant en el manteniment d’un gimnàs, amb nòmina, em van plantejar treure’m el carnet d’instal·lador oficial i en aquell moment vaig decidir fer-me autònom», diu Alcaraz.

Li va plantejar al seu cap si voldria ser el seu client si es feia autònom, i ho va acceptar. Vint-i-cinc anys després encara treballa per a ell. «Jo sempre he tingut la mania de no representar una càrrega per a ningú. Em volia buscar la vida de manera independent. Jo m’ho treballo, jo m’ho guanyo, en el sentit ple de la paraula autònom», expressa l’electricista, veí de Santa Perpètua de Mogoda.

«I pensava: si algun dia puc donar feina a més gent, sentiré que faig una labor social creant llocs de treball», afegeix. Alcaraz reconeix, no obstant, que «sí que hi ha empreses que han pressionat per convertir el treballador assalariat en autònom». «Però no ha sigut el meu cas», subratlla.

Pel que fa a la nova llei d’autònoms, reconeix que està més pensada per als que comencen. «Hi ha incentius per als nous, però als que ja som autònoms, no ens ajuda», assegura. «També sembla que elimina problemes per cobrar la desocupació, però ¿quants autònoms veiem a la cua de l’atur?», expressa. «Jo estic afiliat al Gremi d’Instal·ladors de Barcelona. La gran majoria som autònoms. El gremi ens ofereix assessorament d’enginyers per a grans projectes que puguem portar i ens ajuda amb la gestió de certificats elèctrics. Ens agilitza la relació amb l’administració pública», assegura.

SANTIAGO GARCÍA I JORDI SERRANO

Creadores de Future for Work

Santiago García i Jordi Serrano van treballar durant anys en el món de la direcció i recursos humans de diferents empreses, i la seva experiència els va acabar portant a establir-se pel seu compte com a consultors autònoms. Així, es van convertir en conferenciants i divulgadors especialitzats en innovació en els recursos humans, i fa un any van posar en marxa el Future for Work Institute (www.futureforwork.com). Es tracta d’un observatori de les tendències en el món laboral, en el qual aborden la transformació de les empreses, les relacions d’aquestes amb els treballadors i els nous llocs de treball.

A les investigacions i dades que faciliten aquesta parella d’autònoms constituïts ara com a pime, s’hi abonen grups empresarials o cooperatives com Mondragón, Banco Santander, la UOC o L’Oréal, que paguen una quota per conèixer aquestes tendències.

«Avui les empreses estan sotmeses a una pressió bestial de canvi, també amb les persones», apunta Jordi Serrano. «La tecnologia facilita la velocitat del canvi, ajuda a produir millor, més ràpid i més barat, de manera que planificar a 5 o 10 anys vista ja gairebé no té sentit», afegeix.

«Fins ara s’havien centrat a fer bé la feina, i ara la prioritat és l’agilitat, la capacitat d’adaptació -afegeix-. I això passa per formar plantilles només quan les necessites. D’aquesta manera, la relació laboral es converteix en relació mercantil. Tot el que es pot, s’externalitza». Externalitzant, l’empresa es desempallega dels costos laborals de molts treballadors, que acaben sent autònoms. I, en paral·lel, neixen plataformes que ocupen aquests autònoms, com Uber o Deliveroo, que, en països com la Gran Bretanya, ja han començat a perdre judicis en els quals aquests autònoms reclamen drets d’assalariat.

NATALINE POMAR

Propietària de la botiga Rollitoasí

Nataline Pomar va estudiar Belles Arts a Leeds (Gran Bretanya). Tenia 24 anys quan va tornar a Barcelona i va buscar feina. A la cadena Lidl hi va estar quatre mesos, i tres més en un museu com a ajudant de sala. Ho va deixar perquè no la motivava. I va anar a treballar a un bar els caps de setmana. «Els meus pares no ho van entendre mai», diu. «Però m’anava fantàstic, perquè tenia tota la setmana per fer el que m’agradava», afirma.

«Així vaig començar a cosir bosses i complements per a mi i els meus amics, com a hobby, i agradaven molt». Tant, que els va portar a botigues i resultava que es venien molt bé. Va anar fins i tot a fires. Sense cap pla inicial, va acabar creant la seva marca Rollitoasí (www.rollitoasi.com). Allò sí que la motivava. I molt. «Em vaig dir que, quan tingués 3.500 euros estalviats, deixaria el bar. I així ho vaig fer», rememora.

 «Mai m’he considerat empresària, encara que soc conscient que sí que ho soc. El més dur per a mi és sentir-me tan sola en aquest camí i les poques ajudes que brinda l’administració per millorar el negoci. Has d’estar enamorada del teu projecte perquè és el motor que fa que, en els moments més durs, segueixis endavant».

Aquesta emprenedora regenta la seva botiga al número 141 de travessera de Gràcia, a Barcelona. La passió a aquesta mallorquina de 40 anys li ve de petita. Els seus pares eren els propietaris de la botiga Tejidos Soler a Palma de Mallorca.

Vocació a part, un gran escull és la burocràcia que genera el negoci. «Jo vaig haver de buscar un gestor perquè em portés tota la paperassa, aquellapart que als creatius no ens agrada gens». Tal com diu Julieta Goldstein, una economista que ajuda autònoms i petites empreses a posar ordre en les seves accions i a identificar recursos: «L’autònom és responsable de tots els departaments d’una empresa».

VANESA CARRASQUILLA

Periodista

Crear alguna cosa pròpia sempre li havia rondat pel cap. Per això, després de 12 anys treballant en diferents emissores de ràdio, Vanesa Carrasquilla va demanar una reducció de jornada i es va donar d’alta d’autònoms per poder posar en marxa Comunicraft (www.comunicraft.com), una agència de premsa per a petites marques, emprenedors i projectes creatius. Durant més d’un any va mantenir la seva condició d’assalariada i autònoma simultàniament, fins que va fer el salt i es va convertir en freelance.

¿Què troba a faltar ara? «L’estabilitat econòmica, saber que a final de mes t’arribarà una quantitat que et permet fer plans. Això no és fàcil d’acceptar i et pot generar molt d’estrès», diu la periodista. «Per això, quan em ve aquest pensament, em recordo a mi mateixa que soc jo la que ha escollit aquest camí i connecto una altra vegada amb els motius que em van portar a fer-ho», explica.

També per a ella una quota d’autònoms proporcional al volum de facturació seria ideal. «No té sentit que algú que guanya 800 euros pagui el mateix que qui en factura 5.000. El sistema actual només afavoreix l’empobriment del freelance», lamenta.

Per això, ella s’ha volgut especialitzar en la comunicació que ajuda a visualitzar petites produccions artesanals, com les motxilles de Núria Hernández, creadora de Numon (www.numon.org); les il·lustracions de Verònica Maraver, autora de Flortropía (www.flortropia.mozello.com) o l’Atelier Bio de Rocío Rivera i Carla Díaz (www.atelier–bio.com). «Crec en la capacitat que tenim de generar negoci i petites xarxes entre autònoms. I comparteixo amb elles la mateixa filosofia de vida i valors, noves formes de producció i consum més sostenibles i respectuoses amb el territori», assegura.

JORDI CASANOVA

Tenor

Jordi Casanova anava per violinista, però un dur examen del seu instrument favorit el va frenar en el seu camí, i un professor li va proposar passar-se al cant. Tenia 22 anys. «Encara estudiava al Conservatori de Barcelona, quan em van començar a arribar peticions com a solista», recorda. Van ser els seus primers bolos, que després alternaria, durant 13 anys, amb la seva feina al capdavant del magisteri musical a la Universitat Ramon Llull.

Des de fa uns 16 anys que és autònom, exceptuant algun període d’inactivitat. «Quan preveia que no havia de facturar, em donava de baixa. Era una qüestió d’estalvi», explica el tenor. «El que més em costa de ser autònom és haver de pagar la quota tant si facturo com si no, o com si facturo poc. Això és complicat. Hauria d’adaptar-se. I factures a tres mesos vista, però has d’avançar l’IVA ni que no hagis cobrat encara. Això m’ha passat diverses vegades», lamenta Casanova.

Notícies relacionades

De professió, autònom

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

A més a més, «en el món dels músics hi ha molt poca consciència professional, com sí que passa entre advocats, mestres o arquitectes, que vetllen pels seus drets i deures, defensen una facturació mínima i tenen requisits per poder treballar. Els músics no tenim condicions mínimes per fer la nostra feina», apunta. «Mentre que els lampistes o els paletes han d’estar associats a gremis, en el món dels músics això no fa falta, i com a conseqüència hi ha molt d’intrusisme», constata.

Per ser contractat, normalment, un representant parla amb teatres, auditoris i grans orquestres, i de les actuacions que es contracten aquest en rep el 15%. «Estaré encantat de pagar-li molts diners perquè voldrà dir que també en guanyo més», declara el cantant, que està a punt de viatjar per actuar a Valladolid i a França.