Anar al contingut
Aung San Suu Kyi: la 'dama' cega

PERFIL

Aung San Suu Kyi: la 'dama' cega

L'expulsió dels rohingyes ha minat l'autoritat moral de la política i activista birmana

Rosa Massagué

El Comitè del Premi Nobel de la Pau va atorgar aquest guardó a Aung San Suu Kyi per la seva lluita no violenta a favor de la democràcia i els drets humans i per ser un símbol contra l’opressió. Així el comitè volia mostrar el seu suport a les moltes persones a tot el món que s’esforcen per aconseguir la democràcia, els drets humans i «la conciliació ètnica» per mitjans pacífics.

Això era el 1991, quan Birmània vivia sota la fèrula militar, i la guardonada, que era la veu de l’oposició, estava sota arrest domiciliari. Avui, 16 anys després, hi ha peticions per retirar-li aquell i altres premis. Alguns, com l’Ajuntament d’Oxford, on va estudiar i va viure, ja ho han fet. L’autoritat moral que desprenia aquella lluitadora per la democràcia, equiparable per a molts al Dalai-lama, està arran de terra.

Convertida en la màxima responsable civil de Birmània després de les eleccions del 2015, ha tancat els ulls davant la brutal persecució de la minoria musulmana ­rohingya. 600.000 persones han sigut expulsades a Bangla Desh des d’agost, i les seves cases, incendia­des. Després de moltes pressions, Suu Kyi va condemnar la violència, però no en va responsabilitzar els seus autors, l’Exèrcit.

En la recent visita del papa Francesc al país asiàtic, la que ja és una de les més gran crisis de refu­giats des de la segona guerra mun­dial, equivalent a la dels boat ­people vietnamites dels anys 80 del segle passat, amb l’afegit en aquest cas d’una vergonyosa neteja ètnica, ningú va citar la paraula rohingya. Com a màxim, el papa va reclamar un «compromís amb els drets humans».

El gran error

No és només la crisi de la minoria musulmana, encara que sigui el més greu, el que ha minat el currículum d’aquesta dona de 73 anys. Sota la dictadura militar, Myanmar era un estat pària. Amb la democràcia tutelada i amb Suu Kyi com a líder de facto no hi ha mostres que el país es disposi a agafar embranzida. El seu gran error és el d’encarregar els afers econòmics a persones inexpertes, algun amb falsos títols universitaris, i això manté allunyats de Birmània els inversors ­estrangers.

Els que coneixen bé el país coincideixen a dir que Suu Kyi viu fora de la realitat, en una realitat paral·lela, entretinguda amb petits detalls però sense la visió àmplia que ha de tenir tot governant. I ha entregat les qüestions de seguretat en un país amb diversos conflictes ètnics a més del dels rohingyes a un grup d’assessors durs.

La seva experiència vital permetia pensar en una gestió millor de la governació del país i en una política de defensa dels drets humans encara que estigués matisada per l’omnipresència de l’Exèrcit. Com passa en tants països asiàtics com l’Índia, el Pakistan o Bangla Desh, la política a Birmània és cosa de dinasties. Aung San Suu Kyi (Rangun 1945) és filla del pare de la nació, d’Aung San, l’home que va portar Birmània a la independència encara que va ser assassinat sis mesos abans de la seva declaració.

Va néixer en l’elit, fet que li va permetre viatjar i conèixer societats molt diferents. La seva primera educació va ser en una escola metodista del seu país. A l’Índia (la seva mare en va ser ambaixadora) també va estudiar en una escola cristiana i a la Universitat de Delhi. Va saltar a Oxford, on va estudiar Filosofia, Economia i també Política. Després de graduar-se, va viure a Nova York i va treballar a l’ONU.

El 1972 es va casar amb Michael Aris, un historiador britànic expert en les cultures dels pobles de l’Himàlaia que va ser tutor dels fills del rei de Bhutan. La parella es va instal·lar a Oxford i va tenir dos fills. Va viure al Regne Unit fins que el 1988 Suu Kyi va tornar a Birmània per ocupar-se de la seva mare malalta, però ja no va tornar. S’hi va quedar per liderar el moviment en favor de la democràcia. Llavors va començar un calvari de 15 anys sota arrest domiciliari durant un període de 21 anys.

Arrest domiciliari

També va començar un enorme suport internacional a la seva causa, en què es van implicar nombroses personalitats de tot el món. Kofi Annan i Joan Pau II, per exemple, van demanar infructuosament a les autoritats la concessió d’un visat al seu marit malalt per viatjar a Birmània, ja que Suu Kyi temia que si ella es desplaçava al Regne Unit no podria tornar.

Com la majoria de birmans, la líder de facto del país és budista de l’escola theravada, la més difosa allà, que és la més antiga i la més conservadora. Durant els perío­des de detenció va aprofundir en aspectes d’aquesta religió com l’amor i la compassió.

Pocs dirigents polítics en situació d’opressió han tingut tant de suport interna­cional com aquesta dona, a qui popularment se la coneix com a Daw, que literalment significa tia, però que també es tradueix per dama. «¿S’ha equivocat el món amb Myanmar?», es preguntava el setmanari The Economist en plena crisi humanitària dels ­rohingyes. Sembla que sí.