FILMOGRAFIA DE LA REVOLUCIÓ RUSSA

Imatges d'una rebel·lió

15 pel·lícules que il·lustren els fets d'octubre de 1917

zentauroepp40656643 mas periodico pelicula lenin en octubre 1937171027191452

zentauroepp40656643 mas periodico pelicula lenin en octubre 1937171027191452

4
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Els fets d’octubre de 1917 van generar una allau de pel·lícules, per descomptat a l’antiga Unió Soviètica, però també en cinematografies com la nord-americana i la britànica.

Aquesta selecció de 16 títols pretén il·lustrar les diferents tendències, des dels films proleninistes (i antitrotskistes) servits des de la fèrria política cultural de Ióssif Stalin, fins a pel·lícules en què la revolució es contempla des de la perspectiva dels tsars o que fins i tot fantasiegen amb esdeveniments que pertanyen més a la llegenda que a la realitat.

S’ha de recordar que la revolució de 1917 donaria peu al sorgiment d’un nou cine soviètic més avantguardista representat per directors com S. M. Eisenstein, de qui no s’inclou una obra capital, ‘El cuirassat Potemkin’, a l’estar ambientada en les agitacions revolucionàries prèvies de 1905, ni altres títols clau del cine soviètic com ‘La mare’, de Vsevolod Pudovkin, l’acció del qual passa també el 1905.

'LOS BATELEROS DEL VOLGA'

EUA (1927)

En mans de Cecil B. De Mille, la revolució soviètica es converteix en un drama bàrbar de sexualitat agressiva com ja va fer amb temes religiosos a ‘El signo de la cruz’, ‘Las Cruzadas’ i ‘Els deu manaments’. Narra la història del patró d’una petita embarcació fluvial que es converteix en membre de l’Exèrcit Roig, així com la seva relació amb una parella d’aristòcrates. De Mille va ser després un ferotge anticomunista, però aquí no fustiga el marxisme, encara que el passa per un filtre judeocristià.

'OCTUBRE' 

URSS (1927)

El muntatge dialèctic i els experiments avantguardistes de S. M. Eisenstein en la seva màxima expressió. Film de propaganda, costejat pel govern per celebrar el desè aniversari de la revolució, però també una icona de la modernitat del cine soviètic.

'EL FIN DE SAN PETERSBURGO' 

URSS (1927)

Realitzat per Vsevolod Pudovkin un any després del seu emocionant ‘La mare’, el film il·lustra la misèria i la ira que va donar pas a l’aixecament bolxevic a partir de la vida d’un pagès en la futura Leningrad. Rodada també per commemorar l’aniversari.

'LA ÚLTIMA ORDEN'

EUA (1928)

Emil Jannings va guanyar l’Oscar per la seva interpretació d’un aristòcrata rus que troba refugi a Hollywood després de la revolució i acaba actuant en una pel·lícula sobre la caiguda del tsarisme. Un dels últims films muts del vienès Josef von Sternberg. 

'ARSENAL'

URSS (1929)

L’ucraïnès Aleksandr Dovzhenko dibuixa a ‘Arsenal’ el tortuós camí posterior a la revolució. Ho fa amb un soldat que torna a la seva terra devastada després de la primera guerra mundial. Avantguardista i poètica, parla també del nacionalisme d’Ucraïna.

'CHAPAYEV'

URSS (1934)

Lloa Vasili Ivànovitx Txapaiev, guerriller bolxevic i comandant de l’Exèrcit Roig durant l’enfrontament civil posterior a la revolució. Èpica i emotiva al mateix temps, l’exitosa pel·lícula de Serguei i Georgi Vasiliev era una de les preferides de Stalin.

 

'LA COMTESSA ALEXANDRA'

Gran Bretanya (1937)

Producció britànica d’Alexander Korda dirigida pel franco-belga Jac­ques Feyder i amb l’alemanya Marlene Dietrich com a aristòcrata russa. Intent d’equanimitat al mostrar la relació entre l’aristòcrata amb un espia anglès al servei de la revolució.

'LENIN EN OCTUBRE'

URSS (1937)

Primer acostament a figures històriques amb actors professionals. Retrata a la manera estalinista les disputes entre els bolxevics i la instauració de la dictadura del proletariat. El seu director, Mikhaïl Romm, és autor del documental ‘El fascismo ordinario’.

'EL 41'

URSS (1956)

Un sentit més poètic del relat i de la imatge, en pàl·lid color, presideix aquesta adaptació d’un clàssic de la revolució soviètica. El director Grigori Dukhraj va poder optar per aquesta opció després de la mort de Stalin i el control menys ferri de Khrushev.

'ANASTÀSIA'

EUA (1956)

Curiosa ficció al voltant d’Anna Koreff (Ingrid Bergman), en realitat anomenada Anna Anderson, a qui durant anys es va prendre com a Anastàsia, la filla petita del tsar Nicolau II. Va circular el rumor, convertit després en llegenda, que Anastàsia va ser l’única que va poder escapar a la matança de tota la família reial, ocorreguda el 16 d’agost de 1918 a la nit. D’aquesta manera, un exgeneral de l’Exèrcit Blanc (Yul Brynner), establert a París el 1928, intenta treure partit econòmic de la suposada Anastàsia usant la inestabilitat i la pretesa amnèsia de la jove. Estilitzadament dirigida per Anatole Litvak, cineasta ucraïnès instal·lat a Hollywood.

'DOCTOR JIVAGO' 

Gran Bretanya (1965)

Boris Pasternak no va combregar amb el realisme socialista i la seva novel·la ‘Doctor Jivago’ ho expressa de sobres. Portada al cine per David Lean, és un film perfecte sobre l’amor en temps de revolució. El ‘Tema de Lara’ de Maurice Jarre és el seu èxit musical.

'RASPUTIN'

Gran Bretanya (1966)

El monjo Grigori Rasputin, tan influent a la cort tsarista i en els fets que van precedir la revolució, ha aparegut en gairebé un centenar de cintes. En aquesta, produïda per Hammer, té Christopher Lee per donar-li un toc més sàdic i malèfic.

'NICOLÁS Y ALEJANDRA'

EUA (1971)

El film de Franklin J. Schaffner revisa la revolució des de l’altre costat, des de la perspectiva de l’últim tsar, Nicolau II, i la seva dona Alexandra. La relació a palau corre en paral·lel a la corrupció del sistema i els primers símptomes de l’aixecament.

'ROJOS'

EUA (1981)

El liberal Warren Beatty dirigeix i protagonitza aquest ambiciós film, més idealista que realista, sobre el periodista nord-americà d’esquerres John Reed, que va escriure una crònica dels esdeveniments de 1917, ‘Deu dies que trasbalsaren el món’.

'SUNSTROKE' 

Notícies relacionades

Rússia (2014)

Nikita Mikhalkov (‘Ojos negros’) narra a ‘Sunstroke’ una història bèl·lica i amorosa entre els anys 1907 i 1920, a partir dels records d’un oficial soviètic des d’un camp de presoners de Crimea. Una revenja del director, nascut en ple estalinisme.