Anar al contingut

Obsessió amb les col·legiales

Lucas Vallecillos

Obsessió amb les col·legiales

LUCAS VALLECILLOS

La societat japonesa ignora els problemes relacionats amb el sexe i la violència infantil. No volen parlar de l’assumpte. Tot just  ara estem canviant una llei que té 100 anys. Hi ha molta condescendència», diu Shijoko Fujiwara, la presidenta de Lighthouse. Agafa aire i prossegueix: «El 1996, el primer Congrés Mundial contra l’Explotació Sexual Comercial de la Infància va criticar el Japó pel seu volum de porno infantil. Va ser una vergonya per al país», afegeix. La pressió internacional va empènyer el Govern a dictar una prohibició el 1999. «Però als japonesos els estranyava que vendre llibres de nenes despullades no fos normal. Fins llavors no ens vam adonar del problema».

Es va prohibir la producció i la distribució de pornografia infantil, encara que no va ser fins al 2014 quan se’n va prohibir la tinença. Tot i així, la llei exclou el manga i continguts similars com la infografia, considerats mitjans d’expressió artística, però on està present l’abús sexual a escolars, fins i tot en actes sexuals violents.  

  

"No és erotisme, és bellesa"

Dins del mercat artístic sobre la figura idealitzada de la col·legiala, destaca el fotògraf Yuki Aoyama, que recrea en les seves imatges l’obsessió que té per les noies de secundària. Ha publicat set llibres que estan pràcticament esgotats i ha venut 70.000 exemplars de la seva obra més demanada. Ell assegura que no fa erotisme, sinó «beauty [bellesa]». «Quan jo era estudiant de secundària estava envoltat de noies amb uniforme –explica el fotògraf–. M’interessaven molt però no vaig poder sortir amb cap, la meva timidesa m’impedia parlar-hi, només les mirava des de lluny. Amb les meves fotos intento viatjar a aquella època», es justifica.

Al Japó la nena objecte és una realitat en l’oci i la publicitat. L’explotació de l’atractiu que desperten les menors no només se cenyeix a la venda de la seva companyia, genera una altra mena de negocis, com botigues on es ven roba usada de les noies, uniformes de col·legiala i peces íntimes juntament amb una foto de la propietària, que se suposa que és una adulta amb aparença de nena. També triomfen grups de música com AKB48 o Kamen Joshi, formats per nenes idolatrades per adults que, a més d’assistir als concerts, paguen o compren grans quantitats de cedés amb l’objectiu d’adquirir els drets que els permetin accedir a elles per fer-s’hi una foto o xerrar. 

«Pràctica necessària per als homes»

Fins i tot hi ha una pràctica molt estesa denominada Enjo Kosai, on les menors ofereixen per internet serveis sexuals directament als clients o, de vegades, mitjançant un intermediari. El periodista Tetsuya Shibui ho té molt clar: «Al Japó l’atracció pels joves és un fet cultural, des d’antic s’hi ha comercialitzat. Als japonesos els agraden». I respecte a la hipocresia que regna en la societat japonesa, assenyala que, a partir de la prohibició de la pornografia infantil del 1999, hi ha una mala imatge sobre aquest assumpte. «El Govern japonès ens va donar un missatge assenyalant que aquesta pràctica és incorrecta, però al mateix temps la societat pensa que és necessària per als homes», lamenta el periodista. «Per exemple, els professors i la policia, que són les persones que haurien de donar exemple, també utilitzen els serveis que ofereixen les noies. Hi ha dues cares».