PERFIL

Françoise Bettencourt-Meyers: una hereva sense ínfules

La discreta filla de la propietària de L'Oréal va mantenir durant anys un dur enfrontament judicial amb el 'protegit' de la seva mare

zentauroepp40217620 liliane bettencourt  heiress to the l oreal fortune and her 170929111538

zentauroepp40217620 liliane bettencourt heiress to the l oreal fortune and her 170929111538 / Charles Platiau

3
Es llegeix en minuts

Si no hagués sigut  per les pintoresques vel·leïtats de la seva mare, és molt possible que Françoise Bettencourt-Meyers hauria tingut una presència més que discreta en el paper cuixé. La filla única de Liliane Bettencourt, considerada per la revista Forbes la dona més rica del món i morta el 21 de setembre als 94 anys, fuig de les extravagàncies. «Oblidi el seu nom i només hi veurà una dona molt normal», ha dit d’ella el seu amic Olivier Pelat. Com si el seu caràcter s’hagués forjat per oposició al de l’afortunada hereva de L’Oréal. 

 Va ser una nena híperprotegida, enganxada a la seva mare «com el musclo a la roca» i educada a Marymount, un centre franco-nord-americà de l’aburgesat barri de Neully. Un guardaespatlles l’acompanyava sempre quan sortia per París, perquè Liliane Bettencourt tenia por que algun dia la segrestessin. 

Després d’un any a la facultat de Matemàtiques va deixar els estudis i el 1984 es va casar amb el net d’un rabí, Jean-Pierre Meyers. Un matrimoni que no entrava en els plans de la seva mare, que mai va combregar amb el caràcter reservat del seu gendre i va intentar sense èxit unir-la a personatges de més anomenada, com el renebot de Bernardette Chirac, esposa de l’expresident francès. 

Vincles polítics

El nom dels Bettencourt no només està unit al de l’empori empresarial del gegant de la cosmètica, sinó al món de la política. El pare de Françoise, André Bettencourt, que, el 1994, va abandonar la vicepresidència del grup L’Oréal quan va ser acusat de col·laboracionista, va ser membre del Govern francès sota les presidències del general De Gaulle i de Georges Pompidou. 

Françoise va heretar d’ell el caràcter mesurat que tant contrastava amb el pànic a l’avorriment de la seva mare. Abans de morir, André va aconsellar seriosament la seva filla estar atenta a les maniobres d’un home: el fotògraf François-Marie Banier, un personatge novel·lesc amb aires d’entabanador que tenia completament fascinada Liliane Bettencourt. 

Culebró mediàtic

L’entrada en escena de Banier és el germen d’un culebró politicomediàtic que ha entretingut els francesos durant bastants anys. Esteta, homosexual i excessiu era al mateix temps un depredador i un poeta. Tenia tants detractors com incondicionals. Per als primers no era més que un gran manipulador. Per als segons, entre els quals es comptava Vanessa Paradis i Liliane Bettencourt, era una artista brillant, un home divertit. «M’ha obert espais de llibertat i alegria», va dir una vegada la totpoderosa patrona de L’Oréal quan se li va preguntar per la seva peculiar relació amb el fotògraf. 

Regals esplèndids

Però darrere de la llibertat i l’alegria, Françoise Bettencourt- Meyers hi veia altres coses. Quadros, per exemple. Les obres de Picasso, Léger i Matisse que la seva mare regalava al talentós fotògraf alegre i ¿lliurement? Françoise pensava que no i va iniciar una batalla judicial contra Banier, a qui va acusar d’aprofitar-se de la generositat d’una dona gran.  

Va demanar la tutela de la seva mare l’any 2011 per evitar que el seu entorn abusés d’ella i, quatre anys més tard, el fotògraf va ser condemnat a tres anys de presó, 350.000 euros de multa i a indemnitzar Liliane amb 158 milions d’euros en concepte de danys i interessos. La seva relació de 15 anys no va sobreviure a aquests episodis. I la de Liliane amb la seva filla sembla que tampoc. 

Notícies relacionades

Entre totes dues no hi va haver mai gaire química. Françoise estava més interessada en la literatura que en els cosmètics i podia sortir de la inauguració d’una exposició de pintura amb un simple cartell. Diuen que el seu únic excés és pagar els 105 euros que costa l’ànec lacat del restaurant xinès favorit de Jacques Chirac, el Tong Yen, a prop dels Camps Elisis. 

 

Temes:

Forbes França