Anar al contingut

LLIBERTAT CONDICIONAL

L'estafa consumista de l'alliberament sexual

JOSEP GARCIA

L'estafa consumista de l'alliberament sexual

Lucía Etxebarria

Estava veient una sèrie bastant dolenta de televisió però d’aquelles que aconsegueixen pics d’audiència. L’escena era la següent: Tres dones d’uns 30 anys. Una és professora, l’altra dentista, la tercera mànager. Parlen de l’obrer que li està fent la reforma del pis a una altra. La professora: «Amb aquest cul, a aquest sí que li feia jo un… repàs de matèria». Rialles. La mànager: «Jo faria que em desembussés la canonada». La dentista: «Veure la seva caixa d’eines... bé, l’eina». Més rialles. 

Imaginem que l’escena la protagonitzessin tres homes i parlessin d’una dona. Les feministes posaríem el crit al cel. Per aquesta raó, em sembla d’un horrible mal gust aquesta escena. Si no vull que em mirin com a objecte sexual i que parlin de mi en to menyspreador, tampoc vull que ho facin unes dones respecte a un home. 

Però és que les dones no parlen així. Els dos guionistes de la sèrie són... ¡dos homes! Jo mai, en 50 anys de la meva vida, he sentit una dona parlar així.

No dubto que hi deu haver dones que ho facin. Precisament perquè ho veuen en sèries de televisió i creuen que si parlen així sonaran molt modernes i alliberades. Doncs no, nena: sones a tio machirulo de tercera regional, però amb tetes. I et creus molt alliberada, però ets molt reaccionària. No estàs fent una altra cosa que ballar al so de la música que el sistema consumista t’està tocant. 

De sobte s’ha posat de moda entre homes i dones, heteros, gais, lesbianes, referir-se a altres persones com a objectes sexuals. M’he sentit mercaderia tantes vegades, he sigut utilitzada tantes vegades, que ja res em sorprèn ni m’escandalitza. Però sí que m’entristeix .

En la nostra societat consumista, els vincles duradors desperten sospites. No semblen rendibles des de la lògica del cost-benefici. Com és natural, això també afecta la nostra sexualitat. Si canviem de mòbil cada any, de feina cada dos anys, de cotxe cada tres, d’ordinador cada quatre, ¿per què hem de tenir sempre el mateix model d’amant?

Hem de consumir molt ràpid. Canviar ràpidament de model. Perquè quan es patina sobre gel fi, s’ha de fer molt ràpid perquè el gel no s’esquerdi.
Vivim en el món del que és light, pasteuritzat. D’usar i descartar. Dels polvos ràpids i la música electrònica. De la novetat i el consum. Se substitueix el sexe per l’amor, la quantitat per la qualitat. Les relacions sexuals s’han fragilitzat tant que semblen de vidre.

Però parlar d’un home o una dona com si estiguessis parlant d’una nina inflable no ens converteix cap de nosaltres, homes o dones, en uns avançats lliurepensadors. Ens degrada tant com la persona a qui degradem. Ignorar les capacitats intel·lectuals i espirituals d’una persona per reduir-la a un mer objecte de plaer provoca que qui es veu com a objecte acabi sentint depressió, ansietat, vergonya, fàstic de si mateix. I degrada a qui cosifica, perquè passa de ser un ésser humà sensible a un simple depredador.

La sexualitat, que durant anys ha sigut un secret, s’ha tornat avui dia un objecte, un mercat d’intercanvis on ningú intercanvia res, perquè tothom es limita a mirar-se el melic. Es tracta d’un neocanibalisme: consumir gent.

La nostra cultura ens ven una falsa idea de la independència i la llibertat com a productes. Ens han dit que estimar és dependre, que vincular-nos és lligar-nos, que donar és perdre. 

Però aquest sexe de consum, publicitat i venut com l’autènticament alliberat, ¿és lliure? El mercat ha trobat una nova mina d’or i està disposat a explotar-la fins al límit. Encara queda un llarg camí per recórrer perquè la sexualitat i el plaer sexual siguin un benefici al qual TOTS els individus puguin accedir sense cap tipus d’estigma. Quan dic «tots» hi incloc els grassos, els ancians, els pobres... Totes les persones a qui la nostra societat considera poc glamuroses, infollables. Aquí, si no pagues (gimnàs, depilació, dietes, roba cara, cremes), no folles. 

Seguim dins d’una societat coitocentrista en què el discurs dominant es basa en l’etiquetatge i la delimitació. 

I som més lliures, més lliures, sí. Més lliures per comprar.