El món personal i el polític, i els núvols
Fa dues setmanes vaig publicar en aquestes pàgines un article que va resultar ser un del més viralitzats que he escrit. En aquell article parlava del fet que per a les dones resulta molt complicat trobar sostenidors o biquinis sense espuma i sense cèrcols. Com que es tracta d'un tema femení, ningú li havia concedit visibilitat. I per això moltes dones sentien que eren les úniques.
Això em va animar per escriure sobre un altre tema que, al ser exclusivament femení, no es visibilitza.
La menstruació fa fàstic. Els fa fàstic a homes fans de Breaking bad o de sèries similars, en què en cada capítol corre més sang que en una ofensiva a Síria.
Cada mes, el cos de les dones es prepara per a un embaràs. Si aquest no arriba, l'úter es desprèn del seu recobriment. Aquesta és la sang menstrual, i és d'aquesta sang que han sorgit tots els que, en lloc d'estar-ne agraïts, s'hi refereixen amb fàstic i amb menyspreu. Haurien d'agrair, de passada, que el Govern recapti diners a través de la nostra menstruació. Els tampons i compreses, com a producte de primera necessitat, haurien de tenir l'IVA superreduït. Però no. No el tenen.
La majoria dels tampons i compreses del mercat contenen dioxina, raió, fibres sintètiques i fins i tot asbest, amb la qual cosa una dona s'hi juga a l'usar-los un càncer d'úter o un xoc tòxic.
I el més trist és que la gran majoria de les dones ni tan sols coneix aquest detall. Perquè, com que els tampons i les compreses no es consideren un bé de primera necessitat, no tenen l'obligació d'especificar els materials que utilitzen en la seva creació. I, de fet, ¡no ho fan!
¿Què me'n dieu dels salva-eslips amb dibuixets de flors i aroma de roses? ¿Potser així, mentre menstruo, la meva vulva estaria entretinguda? Entretinguda i amenaçada: els seus components són tòxics.
Seguim amb els anuncis de compreses i tampons. En primer lloc, se'ns diu que fem pudor. A veure, ¿vostè és capaç de detectar si una dona està menstruant només per l'olor? Jo tampoc. La sang menstrual gairebé no en fa.
Però el que és flipant és que en aquests anuncis unes nimfes joveníssimes i primíssimes van amunt i avall amb shorts blancs. De tota la vida, el més normal és portar uns curtíssims i blanquíssims pantalonets ben cenyits quan tens la regla... ¡Ah, sí! i fer el pi. I penjar-se de cap per avall com ratpenats.
El cert és que la gran majoria de les dones, quan té la regla, no vol fer el pi, només llançar-se al sofà i menjar gelat de xocolata. Fantàstic: els anuncis suggereixen que en aquell moment reflexionem sobre temes filosòfics de gran rellevància mundial, com la resposta a l'eterna inquietud humana: «¿De què fan olor els núvols?» Però no, malgrat tot, anem a treballar i ens fem càrrec dels nostres assumptes.
La gran majoria tenim més de 16 anys i un cos d'acord amb la nostra edat. No ens veiem representades en aquests anuncis que, per acabar-ho d'adobar, en molts casos, tenen por d'anomenar la regla pel seu nom i parlen d'«aquells dies del mes» com si fossin la meva rebesàvia.
També tenen por de representar-la, i la suggereixen en color blau. ¿Què som? ¿Barrufets? ¿O les habitants de Pandora, el planeta de la pel·li Avatar?
Si t'ofenen tant aquests anuncis com a mi, potser et vols plantejar comprar altres productes. Existeix la copa menstrual, els tampons i les compreses ecològiques, les compreses reutilitzables. No són tòxics i a la llarga són més barats.
Notícies relacionadesEl que és personal és polític. I polític és ser coherent amb nosaltres mateixes. No recolzar Governs que no apliquen l'IVA superreduït en productes de primera necessitat. Ni indústries que no especifiquen clarament en les seves etiquetes quins components porten els productes que ens venen i si poden ser tòxics. Ni anunciants que ens puerilitzen i ens tracten com si fóssim tontes. Ni homes que menyspreen el propi ventre del qual han nascut.
Compartir el que és personal com a polític és escriure sobre les nostres experiències íntimes, visibilitzar-les. És no interioritzar missatges que diguin que una funció natural i necessària fa pudor o és bruta, o que ens presentin com si fóssim nenes descerebrades. És sobreviure als atacs mediàtics simbòlics. Per això parlar d'un tema com la regla que en principi «fa fàstic» és tan important. I estar orgulloses de ser dones, sempre.
