El nen indi que memoritzava números de telèfon

Sundar Pichai no està acostumat a les males notícies. Com a conseller delegat de Google, la seva companyia té la segona capitalització borsària més gran del món, només darrere d’Apple, amb un valor que ronda els 580.000 milions de dòlars. Però aquesta setmana, el mastodont nord-americà va rebre un dolorós revés de la Unió Europea. Brussel·les li va imposar la multa antimonopoli més gran de la seva història, una sanció de 2.424 milions d’euros per vulnerar la competència en el mercat de les cerques d’internet. Concretament, va castigar el seu servei de comparativa de preus, després d’acusar la companyia que dirigeix Pichai des del 2015 d’afavorir els seus propis serveis i els seus anuncis de pagament sense que els usuaris siguin conscients del tracte preferencial.

Google sobreviurà. Només en l’últim trimestre del 2016, Alphabet, la seva companyia matriu, va ingressar 26.000 milions de dòlars, una quantitat suficient per pagar fins a 10 multes com la imposada per la Comissió Europea. I també ho farà Pichai, l’immigrant indi que dirigeix Google amb dots de diplomàtic, somriure d’anunci de pasta de dents i una lucidesa sobre el futur que va catapultar el seu ascens meteòric entre els 60.000 empleats de l’empresa de Menlo Park. Després d’unir-se a la companyia el 2004 per treballar en la barra d’eines de Google, Pichai va convèncer Larry Page i Sergey Brin per embarcar-se en el desenvolupament d’un motor de cerca, malgrat l’oposició del llavors CEO, Eric Schmidt, que va pensar que seria una distracció caríssima. Així és com va néixer Chrome, el buscador que només als EUA acapara el 64% de les cerques per internet i és una màquina de generar ingressos publicitaris.

Fill de taquígrafa i enginyer

L’ascens de Pichai és una de les històries que fan gran Amèrica, especialment en l’era de Donald Trump, obstinat a restringir la immigració als Estats Units. Fill d’una taquígrafa i un enginyer elèctric indis, Pichai va créixer a Chennai, la capital de Tamil Nadu, l’estat més meridional de l’Índia. Es va criar en un apartament de dues habitacions, sense telèfon a casa ni cotxe familiar. Dormia al menjador amb el seu germà, i els festius s’apinyava amb la resta de la família a l’escúter Lambretta del seu pare per anar a la platja. El telèfon va arribar a casa seva quan tenia 12 anys i els seus pares no van trigar a advertir que el xaval tenia un talent especial: recordava els números amb una facilitat sorprenent. «El meu oncle em trucava i deia ‘he perdut aquest número de telèfon, però tu em vas ajudar a marcar-lo una vegada’. Jo l’hi donava, encara que no estic segur que fos tan útil», va explicar en una entrevista.

Pichai va seguir els passos del seu pare estudiant enginyeria, amb tanta brillantor que va guanyar una beca per anar a Standford. Quan es va embarcar a l’avió tenia 20 anys i era la primera vegada que volava. El bitllet li va costar l’equivalent al salari patern d’un any. A l’aterrar als Estats Units, no es podia creure els preus de les coses. Clarament, no es va imaginar que amb el temps acabaria guanyant 200 milions de dòlars anuals.

El seu pla inicial passava per estudiar un doctorat i dedicar-se a l’acadèmia, però després de llicenciar-se es va posar a treballar com a enginyer en una empresa de semiconductors de Silicon Valley. D’allà se’n va anar a Wharton a fer un màster, una altra de les universitats de l’Ivy League, per la qual també va passar el president Trump. Després va treballar a la consultora McKinsey, abans de recalar a Google el 2004. La seva entrevista de feina va caure el Dia dels Innocents, i quan li van preguntar què pensava de Gmail, el servei de correu electrònic que Google­ acabava de llançar discretament en el mercat, va pensar que «era una broma». Pel gest se­riós dels seus entrevistadors no va trigar a comprendre que s’havia equivocat.

Arquitecte del cercador

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Una vegada a Google, Pichai es va erigir en un dels arquitectes del cercador i del seu sistema operatiu, que va servir per desenvolupar els Chromebooks, uns portàtils de baix cost. El 2011, Larry Page el va posar al capdavant de Gmail i Google­ Docs, i dos anys després va passar a dirigir Android, el sistema operatiu per a mòbils més popular del planeta. «Pichai té profunds coneixements tècnics, un gran ull per als productes i una tremenda capacitat d’emprenedoria», va dir Page a Bloomberg. «És una rara combinació que el converteix en un gran líder».

També hi ha un altre aspecte essencial en la seva personalitat. A diferència d’altres genis de Silicon Valley, no està divinitzat, tendeix a riure-se’n de si mateix i és molt empàtic. «Et desafio a trobar algú a Google a qui no li agradi Sundar o que pensi que Sundar és un imbècil», va dir a Business Week el vicepresident de la companyia, Caesar Sengupta. Pichai és del Barça i fan de Leo Messi. En l’últim Congrés Mundial de Telefonia va aprofitar la visita a Barcelona per anar a visitar La Masia.