Bondat a Girona

Si elogies la bondat, quedes irremeiablement com una persona superficial. Des de fa molts anys es porta una mena d’exaltació del dolent. Fins i tot els actors repeteixen com lloros el tòpic de «prefereixo interpretar un dolent, perquè té més arestes». Solen dir coses així quan se’ls entrevista després d’un rodatge, i el locutor, amb veu solemne, assenteix sempre embadalit, donant per bona la reflexió. Aquesta frase tan utilitzada l’hem sentit tots milers de vegades. Dona per fet que els bondadosos són més plans i que en ells hi ha «menys plecs», signifiqui això el que signifiqui. La bondat està inconscientment relacionada amb l’avorriment i la tonteria.

Els explico tot això perquè acabo de tornar de Girona, on he pogut participar en la cerimònia d’entrega dels premis de la Fundació Princesa de Girona. Per qüestions que no venen al cas, conec molts nois i noies que han obtingut aquesta distinció, tant aquest any com en anteriors edicions, i en tots ells he pogut trobar bondat a més a més d’una intel·ligència gegant. Els asseguro que, malgrat això, no són individus plans, i als actors de tot el món els dic: aquests premiats són plens de milions d’arestes i us seria molt difícil poder-los interpretar. Us seria més fàcil posar-vos en la pell de Hannibal Lecter.

Al diccionari se’ns diu que la intel·ligència és la capacitat per resoldre problemes, però la definició no ens aclareix si aquesta capacitat ha de ser útil als altres. Com que el diccionari calla sobre aquest aspecte, tenim via lliure per afirmar que hi ha intel·ligents bondadosos i intel·ligents perversos. Proposo, doncs, acotar la definició per deixar de costat els malvats. ¿Els sembla injust? ¡Doncs què hi farem, a mi m’encanta! Intel·ligent seria només aquell amb capacitat per resoldre problemes que ajudin els altres. Si ets hàbil resolent assumptes que tenen com a finalitat putejar el proïsme, quedes immediatament fora de la definició d’«intel·ligent» i passes a ser simplement un «dolent exitós». Potser d’aquesta manera el llenguatge ens ajudaria a deixar de valorar positivament els «plecs» i les «arestes» dels dolents i començaríem a fixar-nos en la tremenda complexitat que s’amaga als cervells dels que han optat per fer el bé.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Els premis Princesa de Girona, que entrega el rei Felip VI, ja estan començant a utilitzar aquesta nova definició que acabo de proposar. I no perquè jo els ho hagi dit, òbviament; ho fan d’una manera inconscient, cosa que és infinitament més meritòria. Per això, tots els premiats són intel·ligents i bones persones. És a dir: intel·ligents i punt. No hi ha «dolents exitosos» entre els guardonats. I no parlo per parlar, creguin-me. Els he vist amb els meus propis ulls i he pogut conversar amb ells, embadalit, durant moltíssimes hores.

Fa un temps se’m va ocórrer dir que aquests guardons són els premis Nobel dels joves. Però no és així. Estava equivocat. És justament al revés: els premis Nobel són els premis Princesa de Girona de la tercera edat.