Som la teoria de cordes

S'atribueix a Diògenes la famosa frase «com més conec la gent, més estimo el meu gos». La sentència, òbviament, no demostra que tots els gossos siguin meravellosos, sinó que el filòsof va tenir bastanta mala sort amb els seus amics. Avui vull proposar-los una màxima similar: «Com més conec els polítics, més estimo el meu científic». Això tampoc demostra que tots els científics siguin fantàstics, però deixa clar que hem tingut mala sort amb els polítics. Malgrat això, aquesta última frase em sembla bastant encertada. Per demostrar-ho, pensem en com es comporten els uns i els altres.

El lema del partit socialista és ara «Som l'esquerra», deixant clar que una altra formació que podria ser definida així no mereix aquest apel·latiu. L'altre partit, al seu torn, intenta convèncer-nos, mitjançant estratègies, que els autors del lema ens estan prenent el pèl.

Doncs bé, això és una cosa que mai fa la ciència. Quan un científic diu que vol comprendre els constituents últims de la matèria, això és realment el que vol fer.

Hi ha dos corrents en la ciència que intenten explicar de què està fet l'univers: la teoria de la gravitació quàntica i la teoria de cordes. Fent una analogia política, imaginem que la primera teoria és la dreta i la segona és l'esquerra.

Igual que en el seu equivalent polític, en ciència no només hi ha una teoria de cordes. N'hi ha cinc, cadascuna amb els seus científics desenvolupant-la. Si es comportessin com a polítics, els partidaris de l'anomenada teoria de cordes heteròtica-O presentarien en pancartes el seu nou lema: «Som la teoria de cordes» perquè tots sabéssim que els defensors de la teoria de cordes heteròtica-E estan fent l'idiota amb les seves equacions. I els heteròtics-E farien creure als seus seguidors que els heteròtics-O són, en realitat, esbirros camuflats de la perversa teoria quàntica de bucles.

I així, per aconseguir anul·lar el contrari, uns teòrics de cordes dedicarien gran part de la seva vida a idear estratègies amb la finalitat de ridiculitzar els altres teòrics de cordes. Això, per descomptat, els deixaria molt poc temps per investigar, amb el consegüent augment en la popularitat de la teoria quàntica de bucles, i els seus seguidors estarien encantats observant com les cordes es trenquen en mil trossos en el que, per a ells, és un fals cosmos d'11 dimen­sions.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Però els científics no són així, i per això anem coneixent cada vegada millor aquest univers. Els físics fan ciència, i això implica col·locar la veritat per sobre dels seus interessos personals. Si un altre col·lega els demostra que estan equivocats, abracen la seva nova teoria i la fan seva. No perden el temps en mesquineses, ni simulen acostaments a altres físics quan en realitat desitgen destruir-los.

Els polítics haurien d'aprendre a comportar-se com científics. No és fàcil, perquè requereix esforç i un amor desinteressat per la veritat. De moment, s'assemblen més a pseudocientífics, com si tinguéssim el Congrés ple d'homeòpates.