L'Stronboku canviarà el món

Sempre que es parla del futur tecnològic, solem imaginar-lo com una prolongació millorada del que ja existeix. El nostre cervell, molt conservador, té dificultats per imaginar canvis de paradigma.

Això es percep al xerrar sobre el futur dels nostres fills. Solem dir, molt convençuts, que quan ells creixin hi haurà ordinadors quàntics potentíssims, telèfons mòbils diminuts incrustats sota la pell i coses per l’estil. Si ens hi fixem bé, l’únic que estem fent és agafar-nos al ja existent (computació, telefonia) i fer un salt quantitatiu, però no qualitatiu.

És com si, quan jo era més jove i teclejava en màquines d’escriure, m’haguessin preguntat com seria el futur de la mecanografia. Hauria respost: «S’inventaran màquines d’escriure més lleugeres i eficaces que no s’encallaran i a les quals no s’haurà d’anar canviant la tinta tota l’estona». En un moment d’atreviment, és possible que hagués dit que escriurien al dictat del pensament, amb uns cables finíssims que partirien del cervell i anirien connectats a la novíssima màquina. La meva prospecció hauria sigut quantitativa, millorant el que jo coneixia, però no se m’hauria passat pel cap l’arribada d’internet.

Ara internet és la nostra màquina d’escriure. Quan imaginem el futur ens agafem a això i suposem que d’aquí a 30 anys tindrem ordinadors més lleugers, que no es penjaran tant. En un moment d’atreviment, fins i tot podem dir que ens comunicarem per la xarxa al dictat del pensament, amb uns cables finíssims que partiran del cervell i aniran connectats al novíssim ordinador. ¿Els sona? De nou la història es repeteix tres dècades després. Les nostres prospeccions simplement milloren el que ja coneixem, però no se’ns passa pel cap que arribarà l’Stronboku i ens agafarà per sorpresa.

¿I què és l’Stronboku? Ni idea. És un nom que m’he inventat per definir una cosa qualitativament innovadora que ens arribarà quan creixin els nostres fills. No podem imaginar el que és, com no vam poder imaginar internet.

Però l’Stronboku arribarà, i quan els nostres fills siguin grans i pensin en com serà el futur dels seus, es quedaran de nou bloquejats i diran que passades unes dècades tindran stronbokus més potents, però seran incapaços d’imaginar el Gontrolongo, una altra paraula que acabo d’inventar i que suposarà un canvi de paradigma respecte a l’Stronboku.

Igual que existeix el patriotisme espacial (el nostre país és el millor), es dona també el patriotisme temporal (estem en una època fascinant). Tan fascinant la imaginem que se’ns bloqueja el caparrot i som incapaços d’imaginar que el futur la tirarà per terra, que no serà una versió millorada del que ja tenim, sinó una altra cosa que a falta d’un altre nom podem anomenar «l’era Stronboku».

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Pensin en stronbokus possibles. Però no s’aferrin al que hi ha, perquè serà inútil, com ho va ser en la meva joventut imaginar màquines d’escriure a les quals no s’hagués de canviar la tinta.

Només demano viure prou per veure l’Stronboku i que sigui bo per al meu fill.