El detector d'enganys

És curiós que la intel·ligència no es percebi amb un simple cop d'ull, com passa amb l'edat, la bellesa o l'estatura. Si hi hagués una marca externa que ens informés amb rigor sobre el nivell intel·lectual dels nostres semblants, sens dubte convertiríem el món en un lloc estranyíssim.

Ens giraríem al caminar quan davant nostre tinguéssim una persona intel·ligent, com ara fem al veure humans físicament atractius. Amb gest sorprès, preguntaríem al company amb qui passegem si ha vist aquell tros de geni que acaba de passar al costat nostre.

Els escriptors professionals ho tindrien molt malament, perquè se'ls veuria de lluny si el seu cervell és realment admirable o si es tracta d'un posat hàbilment dissenyat. Això seria magnífic, no n'hi ha cap dubte, perquè ens estalviaria haver de suportar centenars de presumptes creatius que, en realitat, no han creat mai res.

Però no ens quedem només aquí. Posats a fer, imaginem un món on, a més de la intel·ligència, també fos detectable amb un simple cop d'ull l'honestedat aliena. Una altra vegada, al passejar tranquil·lament un diumenge a la tarda, giraríem dissimuladament el cap i diríem als nostres amics: «A la teva dreta, mira quina noia més honesta que acaba de passar».

Podríem ampliar les qualitats perceptibles a simple vista. Per exemple, la bondat, l'egoisme, la fe en Déu o la tossuderia. Es podria al·legar que aquestes característiques varien amb el temps, però també ho fa la bellesa física i no per això deixem de captar-la.

En un món així, on fossin transparents els atributs mentals que ara són tan íntims, la política faria un tomb radical. Aquesta sí que seria, en rigor, la nova política. Només de mirar un cartell electoral, ho sabríem tot sobre el candidat. Els debats perquè els militants elegissin el seu nou secretari general serien eliminats per innecessaris. N'hi hauria prou de mostrar les seves fotografies i tots es farien una idea immediata de com son.

Deixaríem d'emportar-nos desagradables sorpreses al comprovar que aquells en qui havíem confiat ens han estat robant els diners durant anys, perquè el seu aspecte ens hauria revelat la veritat quan el pocavergonya hagués pretès, sense èxit, començar la seva carrera política.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Quin món més meravellós, ¿veritat? Alliberats per sempre de falsos intel·lectuals, de presumptes eminències mèdiques amigues de la pseudociència i de polítics corruptes. Però no tenim l'habilitat de detectar la intel·ligència, ni l'honestedat, ni la bondat.

¿O potser sí? Pensin-ho bé, perquè aquesta capacitat, en realitat, podem tenir-la tots. Potser no amb un simple cop d'ull, però sí prestant una mica d'atenció al que ens diuen els nostres escriptors, els nostres presentadors de televisió, els nostres metges de mentida i els candidats a les eleccions. D'aquesta capacitat per detectar bondat, intel·ligència i honestedat se'n diu «pensament racional», i encara que no tots en tinguem en la mateixa mesura, podem desenvolupar-la estimant la lògica i llegint llibres de divulgació científica. Els pot semblar un procediment estrany, però els garanteixo que el resultat és gairebé indistingible de detectar els dolents amb un simple cop d'ull. Facin una prova. Comencin llegint el vell Isaac Asimov aquesta mateixa tarda.