«Eurovisió donarà un impuls a les nostres revolucions»

Seu a la vora de la butaca, eixerida i entusiasmada, inclinant-se cap endavant com qui vol transmetre interès i no perdre's ni una pregunta. La seva actitud és passional, impulsiva. Fins i tot abans que comenci l'entrevista, davant un petit grup de periodistes estrangers, la cantant ucraïnesa Ruslana Lijitxko (Lviv,1973) avança que hi haurà una sorpresa durant la conversa: escoltar la seva última cançó inèdita, que presentarà -com a convidada externa a la competició- durant el festival d'Eurovisió. «Vaig decidir titular-la 'It's magical' (És màgic), perquè em va inspirar el que ha viscut Ucraïna, la seva lluita per sobreviure, els seus anhels i els seus fracassos», explica la guanyadora d'Eurovisió el 2004.

La Ruslana artista activista és així. Parla com una metralladora. Les idees li surten tan a borbollades que ni tan sols es molesta a acabar les frases. De tant en tant, imitant l'accent nord-americà, deixa anar un «It's cool, guys!», que no deixa de sonar estrany en una antiga artista de la Unió Soviètica. Però també es posa seriosa, i ràpida com una bala, no escatima en crítiques a tort i a dret. Perquè ella, tan petitona i aparentment fràgil, també és en cert sentit una figura política al seu país, ensopegades incloses.

Carrera política

Va participar, el 2004, en l'anomenada Revolució Taronja, va arribar a ocupar un escó al Parlament ucraïnès i, el 2010, també va sostenir la controvertida Iúlia Timoixenko. Però després va renegar de tot allò i, el 2013 i el 2014, va ser un dels símbols de l'anomenada Eurorevolució. Aquesta va ser la protesta que en principi va sacsejar Kíev, després va provocar l'enderrocament del president prorús Víktor Ianukóvitx i, posteriorment, va conduir a les revoltes russofònes i secessionistes de Crimea i de les regions orientals de Donetsk i Lugansk, i, en conseqüència, un conflicte molt dur amb Rússia que es manté des d'aleshores.

«És cert, vaig participar en les dues revolucions i no me'n penedeixo. Encara que la primera va ser un fracàs, a Ucraïna no va canviar res. I la segona va començar com un moviment pacífic i després es va transformar en una altra cosa. Els manifestants van ser atacats, van començar a disparar contra ells, hi va haver morts…», recorda ara Ruslana. «Jo era a la plaça de les protestes, hi vaig passar 90 llargs dies. Vaig utilitzar el micròfon per a moltes coses, vaig animar la gent, vaig fer concerts i els vaig calmar», afegeix. «Va ser dur, vaig perdre la veu dues vegades. Teníem la sensació que anàvem a canviar el món. Volíem mostrar-nos dignes i solidaris. Després, vaig veure els meus amics morir [pels trets dels franctiradors enviats per Ianukóvitx, que avui viu exiliat a Rússia]», evoca.

El 'cas Samoilova'

Les paraules de Ruslana transmeten amargura. «Estem molt cansats pel que ha passat aquests últims tres anys. No ho necessitàvem, no ho vam voler, el nostre exèrcit no estava preparat per a això», afirma, referint-se a la guerra que segueix a les regions orientals d'Ucraïna. «Rússia no vol dialogar amb nosaltres, el cas de Iulia Samoilova [la cantant proposada per Rússia a Eurovisió] ho demostra, però les nostres elits polítiques tampoc estan a l'altura i segueixen traït les nostres idees», assegura. «El que ha canviat és la mentalitat de la gent, ara a Ucraïna hi ha molt més activisme social», observa.

Notícies relacionades

El festival dels embolics geopolítics

Cançons entre les bales

«Lògicament, no tot és culpa de Rússia. Però s'ha d'entendre que Ucraïna és Europa, ho som també a nivell psicològic, mental… I, per això mateix, ara em sento feliç, crec que Eurovisió donarà una empenta a les nostres revolucions», reflexiona.

I canvia de terç per parlar de música. «Vam gravar la meva nova cançó als Carpats enmig d'una tempesta», confessa aquesta artista, també ambaixadora d'UNICEF i que, ja iniciat el conflicte armat, va viatjar fins a la zona dels enfrontaments per mediar per l'alliberament d'uns 40 soldats ucraïnesos capturats pels rebels secessionistes. «Això és el que soc, ¿m'entenen?», afirma quan de sobte els altaveus s'inunden de música pop. Llavors, altres sons s'apoderen de l'habitació i ella torna a ser només Ruslana, la cantant.