Maria Teresa d'Habsburg: la sogra d'Europa

Al mig de la plaça situada entre el Museu d'Història de l'Art i el d'Història Natural de Viena, s'alça un gran monument. Sobre un alt basament s'eleva una sòlida columna quadrada i a sobre s'assenta un tron ocupat per una dona. La gran altura fa difícil identificar el personatge. El guia els diu als turistes que el que tenen davant és el monument a la dona més important de la història d'Àustria. Els visitants fan cara de saber i diuen: «Sissi». 

Doncs «no no». El monument està dedicat a l'emperadriu Maria Teresa, una dona que va tenir un gran impacte en la història de l'imperi dels Habsburg, i en la de tota l'Europa del segle XVIII. Nascuda el 13 de maig de fa exactament 300 anys, la ciutat que va ser capital d'aquell vast imperi celebra l'aniversari dedicant-li diverses exposicions agrupades sota el títol de Maria Teresa, estratega, mare i reformadora.

El menys que es pot dir d'ella és que va ser una dona ocupadíssima. Va donar a llum 16 fills, dels quals 13 van superar la infància i, d'ells, 10 es van fer adults. La seva arribada al tron va ser causa d'una guerra i després va participar en la dels set anys. Malgrat això, sempre va intentar posar en pràctica amb gran afany el lema de la casa dels Habsburg: que les guerres les fessin els altres mentre l'Austria felix aconseguia a través de Venus el que altres aconseguien amb Mart. És a dir, ampliar el poder mitjançant els matrimonis dinàstics. Amb tants fills i filles que va anar casant amb les diferents cases reials europees, entre elles Maria Antonieta, no és estrany que se la conegués com «la sogra d'Europa». 

Maria Teresa d'Àustria va ser l'única dona que va arribar al tron dels Habsburg. El seu pare, Carles VI, com que només tenia dues filles i tenint en compte que en el territori dinàstic imperava la llei Sàlica, que impedia la successió femenina, va esquivar l'inconvenient promulgant la Pragmàtica Sanció per la qual una dona podia arribar al tron. Evitava així l'extinció de la dinastia. Quan va faltar el rei, va esclatar una guerra de successió perquè França, Saxònia, Prússia i Baviera es van negar a reconèixer el canvi. Però Maria Teresa va arribar igualment al tron i s'hi va quedar durant 40 anys. A més d'Àustria, va heretar un munt de territoris, des d'Hongria, Bohèmia i Galícia a l'est, fins al nord d'Itàlia i Croàcia pel sud, i part dels Països Baixos a l'oest.

No va ser mai coronada

No va ser mai coronada emperadriu, encara que se la coneix com a tal. En realitat, era arxiduquessa d'Àustria, però el seu matrimoni amb Francesc Esteve de Lorena, que seria emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, la va convertir en emperadriu consort. Tot i així, va governar en plenitud perquè el marit, poc amant de les tasques de govern, va posar les regnes del poder a les seves mans.

El seu regnat va reflectir les contradiccions d'una època a cavall entre l'absolutisme i la il·lustració. La seva tasca modernitzadora va ser enorme i va establir les bases d'un estat modern. Va reformar tot el sistema educatiu, des de la infància fins a la universitat introduint sis anys d'educació obligatòria i creant noves institucions i nous estudis. També va reformar el sistema fiscal, l'administració i l'exèrcit, al fundar l'acadèmia militar. Sent profundament catòlica, va posar límits a la influència de l'església, en particular als jesuïtes, mitjançant la supervisió de l'Estat.

No obstant, Elfriede Iby, comissària de l'exposició Família i llegat al Magatzem Imperial de Mobles, assenyala que era una dona molt conservadora: «Encara creia que els reis ho eren per inspiració divina». Una de les virtuts de l'emperadriu era saber escollir i envoltar-se de bons assessors en tots els camps. «El que era terrible, en canvi -apunta Iby-, era considerar els fills com a peces en un tauler de negociació política». Va educar la seva prole per a aquesta missió. El cas més flagrant va ser la seva obstinació per emparentar amb el regne de les Dues Sicílies, missió a la qual va dedicar tres filles. Les dues primeres van morir de verola abans del matrimoni amb Ferran I. La correspondència directa i constant amb els fills instal·lats en les diverses corts europees la mantenia informada de tot el que passava i li permetia exercir la seva influència.

La reina 'mànager'

L'emperadriu va fer una tasca integradora de l'imperi i per això se la va considerar la «mare de la nació». Va eliminar les tarifes internes i només va mantenir barreres aranzelàries a les fronteres externes. Va promoure i va descentralitzar la indústria. Segons Michaela Pfunder, comissària de l'exposició La dona més poderosa dels Habsburg, ubicada al saló d'honor de la Biblioteca Nacional, es comportava com una mànager moderna i entenia la necessitat que en un imperi tan vast hi hagués connexió entre la gent.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Quan el marit va morir (1765) es va tallar els cabells, es va vestir de negre i es va engreixar. En paraules de Pfunder: «Avui diríem que va passar per una depressió». Encara va governar 15 anys i ho va fer amb el seu fill Josep, però, acostumada a fer-ho sola, se li va fer difícil compartir el govern amb algú que tenia opinions diferents en moltes coses.

Tres segles després del seu naixement la figura de Maria Teresa no ha desaparegut ni tan sols sota la República nascuda després de la desintegració de l'imperi austrohongarès, al final de la primera guerra mundial. Encara avui els governs austríacs juren el seu càrrec sota un gran quadro d'aquella dona. H