UN GÈNERE MUSICAL COMBATIU

Gamonal, escola de rap

El barri burgalès es consolida com un viver de hip-hop amb consciència de classe obrera. Desenes de joves relaten el dia a dia en lletres que contextualitzen lluites socials com les que van derivar en els disturbis del 2014.

5
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

«'Nos sentimos mal, mal y abandonados / Y os juzgamos a vosotros, los jefes del Estado / Un estado maleducado y no compasivo / Que ha olvidado tratarnos con amor; así lo vivo'». Són paraules de ZR Preso, raper burgalès del col·lectiu La Otra Escuela de Gamonal. La cançó, titulada 'Otra oportunidad', es va gravar uns mesos abans que esclatés el conflicte del gener del 2014 arran del projecte de construcció d'un bulevard a la principal artèria viària del barri. Era una clara advertència del clima d'insatisfacció que es respirava a Gamonal.

La Otra Escuela no és un grup de hip-hop, sinó un projecte educatiu impulsat per la fundació Saltando Charcos. El seu director, Óscar Ca­ballero, va veure en el rap una eina ideal. «Hi havia xavals que fracassaven en llenguatge, però venien després als nostres tallers i rimaven amb expressions molt difícils. Utilitzaven paraules que no corresponien a un xaval que suspenia a l'escola», explica. El rap també tenia una segona funció. «Ens donava una informació que no aconseguíem els educadors en les sessions de teràpia. Una cançó de rap et diu més sobre un xaval que una sessió de 'coaching'».

A partir d'aquí, l'estratègia de Caballero seria contactar amb rapers del barri per usar-los com a educadors. «Vam triar gent conscient que volem usar el rap com a eina educativa», aclareix. En parcs com el del Silo o el de Buenavista els joves coinci­dien i coneixien els grans. Igual que ZR Preso, Jones Moke era un pioner del rap burgalès que passaria a ser educador. El 1998 es va integrar en la primera 'crew' de Gamonal. Es deien T5 Posse perquè es reunien sota la graderia 5 de la plaça de toros d'El Plantío. No trigaria a exercir de referent social per als nens de Saltando Charcos.

A L'ADN DEL BARRI

Caballero va fundar Saltando Charcos el 2001 i assegura que al barri ja hi ha la consciència d'un rap crític i social. «El rap és a l'ADN de Gamonal. Es transmet de generació en generació. Els mestres són xavals que han estat tota la vida als parcs. Els petits els han vist i ara són ells els que rapegen. Està enganxat al teixit social», explica. Per això intenten que hi hagi rap a totes les festes de Gamonal. Per això també, els bars del barri conviden a actuar els nois de La Otra Escuela encara que no tinguin ni escenari.

Barrio Drama, Bone, Kopoet, La Kinta Esencia, Lout, Jones Moke, Zide, Fra Infinito, Ungido, ZR Preso, Narko, Moykhan, Uri Tata, North Killers, Kalas, Kires, Flow Caló, Bambax, KRS & Kenkepam… La llista de col·lectius, rapers, productors i disc­jòqueis gamonalers és infinita. Sobretot, perquè La Otra Escuela ha publicat quatre volums i cada cançó es compon entre un raper jove, un de mitjà i un de gran. Així es retroalimenten els uns als altres. Si encara no ha sortit cap estrella de Gamonal és perquè «als xavals no els interessa tant la fama com guanyar-se el respecte al carrer», argumenta Óscar. «Mai ens hem molestat a trucar a portes. Jo mateix no he arribat enlloc, però no estic desil·lusionat», afirma Jones Moke als seus 37 anys.

TIRAR ENDAVANT

El raper Rapsusklei, nascut al barri saragossà de La Magdalena, va conèixer Gamonal a finals dels 90. «S'assemblava al meu barri: gent obrera i treballadora i paios i gitanos als carrers», explica. Aviat va voler col·laborar amb La Otra Escuela i fins i tot va anar a Zamora amb els xavals a fer una xerrada. «Allà es va ajuntar la joventut més desafavorida o en risc d'exclusió social de la zona de Castella i el dia va acabar en un parc compartint, rapejant i unificant aquell mateix sentiment de voler tirar endavant», recorda.

"Aquí no has de  afirma Jones Moke

Un any abans que esclatessin les protestes del bulevard, Jones Moke gravava la cançó 'El barrio'. «'¿El tráfico? Un caos / Hay coches en doble fila por to' los laos / ¿Zona azul? Mejor que se lo tomen de tranquis / Si no, mira la que se montó cuando lo del parking'», advertia la lletra. Estava mirant enrere fins al 2005, quan l'ajuntament va projectar un pàrquing privat a l'avinguda Eladio Perlado i el barri s'hi va oposar. «La batalla amb les forces de seguretat va ser més intensa que al bulevard, però sense ressò mediàtic», recorda Óscar. Se'n va armar una de tan grossa que algú va rebatejar aquella avinguda com a Eladio Pearl Harbour.

Els xavals han parlat en les seves cançons «de la crisi, del conflicte amb l'ajuntament, del d'Eladio Perlado, del del bulevard… La banda sonora del carrer la posaven els rapers», afirma Caballero. «Quan passa una cosa així al teu barri, veus la tensió en la gent, veus les injustícies i veus la policia excedint-se amb gent gran, no pots escriure una cançó de festa», explica Jones. Tot i així, rebutja parlar del rap com a eina de consciència social. «Aquí no has de conscienciar ningú de res. Ni tan sols fas d'agitador, perquè el tema ja està agitat. Només fas de cronista», afirma.

VEÏNS ESPREMUTS

Així que l'alcalde es va veure forçat a aturar l'obra del bulevard, Ko­poet, Laut, Narko i Dingoe Starr van gravar 'Gamonal resiste'. «'Exprimen al pueblo y después le exigen contenerse / La alternativa a vivir de pie: someterse / Verse sin un duro incluso al principio del mes / Los banqueros y políticos no saben lo que es / En la cresta del Everest descansa su fortuna / Roban dinero legalmente sin censura alguna / Ya es suficiente cruz para la juventud / Que la llama de un contenedor sea nuestra luz / Por más que os empeñéis aquí no hay grupos radicales / La revolución nace entre mayores y chavales'».

Notícies relacionades

Els veïns es van sentir espremuts el 2014 perquè, com explica el llibre 'Gamonal, la historia desde abajo', de Marcos Erra i José Medina, veien­ com un insult que l'ajuntament gastés 13 milions en un bulevard i al mateix temps es negués a invertir 13.000 euros per no tancar una guarderia. En 10 dies es va anul·lar l'obra, però aquesta setmana ha quedat vist per a sentència el judici als 12 encausats per aquells disturbis. I mentrestant, l'ajuntament concedia a la mateixa constructora que havia de portar a terme l'obra del bulevard un altre costós projecte: cobrir la plaça de toros sota la qual van aprendre a rapejar T5 Posse.

El rap gamonaler haurà de seguir alerta. I el relleu està garantit. «He vist nens ben petits anant amb els seus pares als concerts que organitzava Óscar a la festa del barri de Las Candelas i ara els veig cantar de grans», diu Jones. A Saltando Charcos ja estan formant la quarta generació. «Tots parlen del que viuen diàriament i del que veuen injust», celebra Caballero.