Anar al contingut

De les 'flappers' a Belén Esteban

Núria Marrón

De les 'flappers' a Belén Esteban

STR

ANYS 10 I 20


Actors, moda i ‘flappers’ ‘pirategen’ la reialesa

Encara que els ‘fanboys’ de Verdi i Wagner ja dirimien la seva rivalitat  a mastegots, la cultura de la celebritat va néixer amb el segle XX, quan la proliferació de la fotografia, la ràdio i el cine van portar a l’ebullició un nou ‘star system’ allunyat de la vetusta (i escassa) reialesa. No obstant, va ser després de la primera guerra mundial quan el fenomen va agafar més embranzida i dones com Coco Chanel Zelda Fitzgerald van inundar les revistes de noies de cabells curts que fumaven, conduïen i lluïen genolls. A més de les anomenades ‘flappers’, el cine també va donar pas al primer ‘sex symbol’, Rodolfo Valentino, i va servir els primers grans escàndols: els d’Olive Thomas ‘Fatty’ Arbuckle.

ANYS 30 I 40


Els grans estudis s'esforcen a fabricar estrelles

L’‘star system’ va néixer amb els títols de crèdit, però va ser entre els anys 30 i 40 quan els grans estudis es van llançar a la producció ‘fordista’ d’estrelles. Els nous aristòcrates, una síntesi entre els actors que eren i els personatges que interpretaven, sumaven grans sous, però pertanyien  a l’estudi que els havia contractat i glamuritzat a través d’un ferri ensinistrament. Els estudis, amb caps que van instaurar el ‘dret de cuixa’, blanquejaven escàndols i sexualitats, arreglaven casaments i canviaven noms. Així, en el seu camí a la fama, Rita Hayworth va perdre des del nom, Margarita Cansino, fins a, mitjançant l’electròlisi, els cabells del front.


ANYS 50 I 60


Joventut, fenomen fan i (mals) contes de fades

Els anys 50 i 60 van assistir a una epifania nuclear: la de la joventut com a grup social i, per tant, com a veta de mercat. Les pel·lícules ‘A l’est de l’edèn’ i ‘Rebel sense causa’ van convertir James Dean en el fetitxe caigut de la melancolia, la rebel·lia i la sensació de desencaix juvenil. Després, lliures del desemparament i la fatalitat que desprenia la seva figura, Elvis Presley i els Beatles van liderar el pantocràtor d’una generació que es va escurçar les faldilles, es va deixar les melenes, va destapar el ‘fenomen fan’ i va fer el que va poder amb el sexe i les drogues, mentre els seus pares i germans grans encara s’empassaven els contes de fades (i inferns) que els havien explicat Grace Kelly i Rainier de Mònaco, i Jacqueline i John F. Kennedy, que van ser més un estil de vida que una parella.


ANYS 70


Nits boges, contracultura i fabricació d'ídols

Andy Warhol es va endinsar en els anys 70 amb la melena platejada i aquella profecia seva que, en el futur, tothom tindria 15 minuts de fama. No importava si el candidat a famós posseïa un talent, n’hi havia prou que ho volgués ser i tingués actitud. I ell, que no coneixia millor actitud que la d’estar obert al negoci, es va passar part de la dècada perseguint famosos oficials i contraculturals en les nits desfasades de Studio 54 per proposar-los un retrat. La cèlebre discoteca feia venir salivera a la premsa. Per allà tant corrien Liz Taylor o Bianca Jagger despullada i a cavall com cares de l’‘underground’ com Patti Smith, David Bowie i la colla trans de Divine. Quan la dècada agonitzava, la indústria del disc va obrir amb Leif Garret l’era de la fabricació d’ídols.


ANYS 80


Reis del pop, supermodels i ‘beautiful people’

La dècada dels 80 anava a tot drap. De tal manera que fins i tot el ministre socialista Carlos Solchaga va dir allò que Espanya era el país on un podia fer-se ric més ràpidament. Així, mentre la cultura pop  coronava emperadors Michael Jackson i Madonna, la dècada del ‘pelotazo’ local es va aliar amb el paper cuixé, que es fregava les mans davant de cada caiguda d’ulls de la princesa Diana, es va forrar amb l’idil·li furtiu entre Miguel Boyer i Isabel Preysler, i va portar al ‘timeline’ de l’època la gomina i els iots de Mario Conde i l’estiu sense fi de Marbella. Eren els anys de la ‘beatiful people’ i del glamur hipervitaminat i hiperproduït de les supermodels. ¿Què podia sortir malament?


ANYS 90 I 2000


Entre la ‘generació X’, la teleporqueria i el ‘girl power’

Quan els temps ja estaven farts de tant aeròbic i bronzejats, va arribar el ‘termidor’ grunge amb Kate Moss i Kurt Cobain, i el món va començar a contemplar-se des d’una cantonada bruta. El desembarcament de les televisions privades va canviar el registre del cor, que es va llançar a ensumar els calçotets emmascarats de la fama. Van ser anys de bulímia immobiliària i televisiva: amb alienada avidesa, l’audiència reia i s’acarnissava amb personatges presumptament disfuncionals que van nodrir l’anomenada teleporqueria, alhora que Belén Esteban s’investia emperadriu de l’audímetre. Amb l’ocàs del seu regnat, va aflorar una nova hegemonia: la de la remenada pop de Beyoncé i Miley Cyrus.