El 'hacker' megalòman

Àngel o dimoni. Superman de la transparència informativa o príncep de les tenebres. Heroi o malvat. Honest o traïdor. Asilat polític o pròfug de la justícia. El repertori d'interrogants que planteja la personalitat de Julian As­sange és infinit. El degoteig dosificat de filtracions de la seva organització Wikileaks i les actuacions del seu equip legal coordinat pel jurista Baltasar Garzón mantenen viva la figura d'aquest home que fa quatre anys i nou mesos que està tancat a l'ambaixada de l'Equador a Londres per evitar la seva extradició a Suècia, on està acusat de diversos delictes sexuals.

El 2010, la difusió per Wiki­leaks de la gravació d'uns soldats nord-americans a l'Iraq mentre disparen i maten 12 persones va presentar al món la figura de l'australià Julian Assange (Townsville, Queensland, 1971). Després seguirien altres filtracions, sobre l'Afganistan, sobre l'Iraq, o sobre la diplomàcia nord-americana que donarien al hacker l'aurèola d'una mena de llanero solitario en defensa de la transparència informativa. Semblava que el periodisme entrava en una nova era. Assange va començar a rebre premis prestigiosos i a comptar amb el suport de personalitats com Michael Moore, Bianca Jagger, Noam Chomsky, Oliver Stone, Ai Weiwei o Ken Loach. La revista Time i el diari Le Monde el van nomenar Home de l'Any.

En aquells temps Assange era l'àngel, el benefactor de la humanitat, l'heroi. No obstant, molt aviat­ va passar a ser la segona part de la disjuntiva, el defensor de foscos interessos, el malvat, el traïdor. Molts el van abandonar precisament per l'escassa transparència que hi havia en la seva feina i en les seves relacions. Un dels que van mostrar l'altra cara del guerrer global va ser el seu exportaveu i estret col·laborador, Daniel Domscheit-Berg, que molt aviat es va allunyar de qui es creia «un Cèsar» i va qualificar Assange de «paranoic, afamat de poder i megalòman».

Dubtes

Per a la multimilionària Jemina Khan, que va pagar la fiança del fundador de Wikileaks perquè pogués ser posat en llibertat pels casos d'abusos sexuals, Assange va passar de ser «un heroi a l'estil Jason Bourne a ser una versió australiana del fundador de la cienciologia».

Els dubtes més importants els van tenir els periodistes dels grans diaris que van difondre les primeres filtracions. L'actitud ofensiva del hacker va deixar més d'un amb grans recels com expliquen els periodistes de The Guardian David Leigh i Luke Harding en un llibre sobre la història de Wikileaks. Expliquen que en una reunió mantinguda amb Assange en un restaurant espanyol de Londres, considerant que les dades contingudes en milions de pàgines estaven en brut, sense editar ni contextualitzar, li van plantejar el perill que correrien els afganesos que havien col·laborat amb l'Exèrcit nord-americà si els seus noms es fessin públics. La resposta d'Assange­ va ser brutal: «Bé, són informadors. Si els maten, s'ho mereixen».

En l'administració dels EUA, un personatge com Assange que revelava secrets i denunciava constantment el complex industrial i militar d'aquell país era considerat un gravíssim perill. Davant les primeres revelacions, un Donald Trump que encara no s'havia llançat directament a la política deia que les filtracions de Wikileaks eren «una vergonya». Uns anys després, el Trump elegit president declarava: «Estimo Wiki­leaks» i afegia que confiava més en Assange que en la CIA, en l'FBI i en tots els serveis d'intel·ligència del seu país junts.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Trump pot estar content. La contribució d'Assange a la seva victòria electoral amb la filtració de correus de la campanya de Hillary Clinton per perjudicar la candidata demòcrata resulta evident. El creador de Wikileaks pot haver trobat una ànima bessona en el president dels EUA, almenys molts aspectes els uneixen com són la falta d'escrúpols, l'egocentrisme o la megalomania. Tots dos tenen una relació molt particular amb la Rússia de Putin. I tots dos tenen casos pendents per abusos sexuals.

Un futur complicat

Assange fa gairebé cinc anys que no surt al carrer, tancat en una ambaixada a Londres on no hi ha ni la possibilitat de prendre el sol a la terrassa. L'actual procés electoral a l'Equador que revela la possible pèrdua del poder del president Rafael Correa, el seu valedor, complica el seu futur a la legació diplomàtica. Amb Trump a la Casa Blanca, el hacker té l'esperança de poder viatjar als EUA amb garanties de seguretat. Mentre espera aquest possible moment, rep amb certa freqüència la visita de Pamela Anderson, l'exvigilant de la platja, que ha insinuat una relació sentimental. Fa menys d'un mes, davant de l'ambaixada, amb una safata de pastissets a les mans, la rossa televisiva declarava: «Converso amb Julian molt més del que ho he fet amb els meus exmarits junts».