Justin Trudeau: l'esperança liberal

A Amèrica del Nord les dinasties polítiques eren cosa dels Estats Units. Allà hi ha hagut els Kennedy, els Bush o els Clinton. El Canadà, el veí del nord, semblava immune a la política d'estirp, però no. Hi ha Justin Trudeau, el jove primer ministre (Ottawa, 1971) que ocupa el mateix càrrec que ja va tenir el seu pare, Pierre Trudeau, durant 15 anys amb una breu interrupció.

El líder del Partit Liberal (centreesquerra) és allà contra pronòstic perquè la reina Isabel II com a cap de l'Estat ja compleix amb el tema dinàstic, però també perquè eren molts els que no donaven un duro per l'elecció d'aquest jove considerat un fill de casa bona. Ni, una vegada elegit, pensaven que tingués capacitat suficient per governar. Per contra, en 16 mesos, va camí de convertir-se no només en un bon governant per als canadencs. També en el far del liberalisme en un Occident en què els EUA han caigut en el populisme de la pitjor espècie, i a Europa regna la màxima desorientació.

Si Angela Merkel va ser l'única dirigent europea que va marcar unes línies vermelles a Donald Trump saludant la seva elecció amb un missatge en què li recordava els «valors compartits» de democràcia, llibertat i respecte a l'altre, el jove canadenc responia així a l'intent del president nord-americà de tancar la porta a immigrants i refugiats de diversos països de majoria musulmana: «Als que fugen de les persecucions, el terror i la guerra, els canadencs us donaran la benvinguda, sense importar la vostra fe. La diversitat és la nostra força. Benvinguts al Canadà».

En la recent visita a Washington, el primer ministre canadenc es va abstenir de criticar obertament el seu amfitrió. La bona educació i, sobretot, l'economia, obligaven a una trobada cordial, però va deixar ben clar a l'inquilí de la Casa Blanca que no estan «d'acord en tot».

ELS PASSADISSOS DEL PODER

Per al jove Trudeau el fet d'haver-se criat al 24 de Sussex Drive, residència oficial del primer ministre a Ottawa, ha de ser un avantatge. Conèixer els passadissos del poder, tant els reals com els metafòrics, des de la infància no és poca cosa. Sembla que el primer difunt que va veure en la seva vida va ser Leonid Bréjnev. Justin tenia llavors 11 anys i el seu pare se l'emportava pel món en totes les trobades polítiques, ja fossin reunions del G de llavors, el G-7, o a visites oficials.

Els pares de Justin formaven una parella poc habitual per a l'època, fins i tot per a l'actual. Quan Pierre Trudeau va arribar a Sussex Drive el 1968 era el que se'n diu un solter d'or que havia mantingut, entre altres, una intensa relació amb Barbra Streisand. Un bon dia de 1971 es va casar sigil·losament amb Margaret Sinclair, 29 anys més jove que ell, una representant del flower power de l'època. D'aquell matrimoni van néixer tres fills, Justin el primer. Margaret va tenir enormes dificultats per adaptar-se a la vida de primera dama (després s'ha sabut que pateix un trastorn bipolar) i el matrimoni va acabar en separació el 1977, quan Justin tenia cinc anys. El 1981 va arribar el divorci. En un primer moment, Justin es va quedar sota la custòdia del pare, cosa que va convertir la família en la primera monoparental que ocupava la residència oficial. Pierre i Margaret van arribar a un acord amistós per a la custòdia compartida.

A L'ESCOLA, EN AUTOBÚS

Malgrat la breu durada del matrimoni, se li ha d'agrair a Margaret, per exemple, que els hospitals deixessin de prohibir l'entrada dels pares al quiròfan en el moment del part. Li havia horroritzat la idea que el seu marit no pogués estar present mentre donava a llum Justin. La seva empremta en la formació del primogènit és profunda. Pierre volia que el nen anés a una escola privada, però Margaret s'hi va oposar i es va formar en una de pública. La mare tampoc va voler que el nen anés a l'escola en una limusina com li correspondria. Per contra, pujava a l'autobús escolar com qualsevol altre nen, encara que era un transport amb vigilància especial.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

A la universitat va estudiar Literatura i Magisteri. Va ser mestre uns anys i activista de causes mediambientals. La seva figura va aconseguir gran notorietat amb el discurs fúnebre que va pronunciar al funeral d'estat del seu pare, el 2000. Vuit anys després va seguir l'empremta paterna entrant de ple en política. Ha recorregut tots els esglaons fins a tornar, aquesta vegada per dret propi, al 24 de Sussex Drive.

L'herència política que li va deixar el seu pare és la del multiculturalisme, el federalisme i el bilingüisme. La de la seva mare, el feminisme i la llibertat. La suma d'aquesta doble herència el converteix en la gran esperança liberal.