«T'operen l'estómac, però no el cervell»

De petita a la Loli Godoy li donaven oli de bacallà perquè s'engreixés. Després, ja no va fer falta. Dues vegades ha passat pel quiròfan per reduir-se l'estómac. ¿Què va passar?

«Després de cada part, m'engreixava i m'abandonava», confessa. I amb tres fills, un darrere l'altre, es va plantar en els 165 quilos. «Em posava a dieta i no perdia gens de pes. Quan m'enfadava, saquejava la nevera. Un tros de cansalada, llonganissa, el que hi hagués… M'he arribat a despertar plorant a mitjanit de la gana que tenia i no em podia tornar a adormir», revela. La Loli patia hipertensió, diabetis, problemes articulars. A principis de la dècada de 1980 es va sotmetre a una prova pilot de reducció d'estómac a l'Hospital de Bellvitge. «Quan t'operen l'estómac, no t'operen el cervell», li va dir el metge al sortir del quiròfan. «I aquest és el problema: t'operen l'estómac, però no el cervell», afegeix ella avui dia, més de 30 anys després.

La primera operació va anar, aparentment, molt bé i la Loli es va quedar en uns fantàstics 75 quilos. No obstant, com que no li havien operat el cervell ni els impulsos per menjar, la cosa es va torçar. «Jo em posava a menjar i ho vomitava tot», recorda. «¿I què em venia de gust? Alguna sopeta. O millor encara, un flam, que no té sucre, o mig quilo de gelat, que tampoc…», ironitza.

Un dia es va adonar que el seu vòmit era marró. «Se m'havia tancat la boca de l'estómac», explica. Va estar 15 dies ingressada. Ja tenia 55 anys, una edat en què teòricament ja no entrava en els circuits per operar-se, però no hi havia cap altra solució. Dues dècades després s'ha estancat en els cent i pocs quilos de pes.

Notícies relacionades

Molts quilos d'espectacle televisiu

«Em deien 'grassa de merda' i no volia anar a classe»

L'obesitat l'ha perjudicat sobretot a l'hora de buscar feina. «Feia entrevistes per telèfon. Tot era perfecte, però quan em veien, ja no em contractaven», es queixa.

En una ocasió, a l'agafar un avió, al taulell del 'check-in' li van plantejar que potser hauria de pagar per dos seients en lloc de per un. «¿I al que és prim, què, n'hi feu pagar la meitat?», explica que els va dir amb el seu graciós accent granadí. La gent, afirma, és poc tolerant amb l'obesitat. «Si veuen una noia sense un braç diuen 'pobreta', però si veuen una grassa diuen que com s'ha atipat de menjar. I és veritat, però és que el tema no és fàcil», es lamenta.