UN GREU PROBLEMA DE SALUT

Molts quilos d'espectacle televisiu

Persones obeses mostren als canals autonòmics d’Andalusia i Aragó la seva lluita contra la balança. ‘La báscula’ converteix en un xou de gran audiència el dia a dia dels concursants que volen perdre pes. 

3
Es llegeix en minuts
Julia Camacho
Julia Camacho

Periodista

ver +

«Aquesta pesada va per la meva tia, que m’ha ajudat molt aquesta setmana». Com un torero, una de les participants en el concurs 'La báscula' de Canal Sur 'brinda' les hores d’esforç i exercici amb l’objectiu de perdre pes, traduïdes en poc més de 600 grams de greix. Un a un, els 16 participants del programa van desfilant per una enorme bàscula central i exhibint al públic els seus èxits i, a vegades, les seves debilitats. El programa, que també s’ha emès a la cadena Aragón TV, ja va per la cinquena temporada, algunes amb audièn­cies superiors a la mitjana de la cadena. 

«No estem parlant d’un concurs de televisió típic, sinó d’un programa on s’anima a canviar d’uns hàbits de vida nocius a uns altres de més saludables», addueix el director del programa, Manuel Rodríguez. I presumeix que «no ho devem estar fent tan malament» quan a l’èxit de públic s’hi sumen diverses mencions de l’ONU pels seus continguts divulgatius. Una explicació oportuna ja que el programa, a simple vista, no es diferencia d’altres 'realities' que fan espectacle de la desgràcia aliena. 

La dinàmica és senzilla: quatre grups de persones amb sobrepès i alguna relació entre ells (familiars, amics, companys, veïns…) mostren durant la setmana el seu esforç per complir un repte (perdre una quantitat determinada) i deixar enrere els quilos amb rutines de gimnàs i pautes per a una alimentació més sana. A la gala comproven si ha valgut la pena sotmetent-se al veredicte de la bàscula, i si guanyen pes reben una penalització per al següent repte. La humiliació pública no fa cap efecte  en l’ànim dels concursants, que van acumulant punts que a final de temporada canviaran per un viatge que tradueix en quilòmetres els quilos perduts.  

TUTELATS MÈDICAMENT

Tots participen en l’espectacle: dietista, psicòleg, endocrí i un entrenador esportiu. La idea és demostrar que la pèrdua de pes, a més d’estar a la vista de tota l’audiència, es basa a interioritzar un nou estil de vida més sa, físicament i mentalment. «Molts han fet abans altres dietes sense èxit, i és just aquesta frustració el que els motiva», comenta el director del programa. L’ansietat com a justificació de la ingesta descontrolada de calories.    

El teleespectador pot veure casos extrems, participants de gairebé 200 quilos que van al plató a aprimar-se

La productora busca participants que siguin un mirall de la societat andalusa, una de les que tenen una taxa d’obesitat més alta del país (24,5%), la tercera darrere d’Astúries (26%) i Galícia (25%). Així, els espectadors poden veure casos gairebé extrems, rondant els 200 quilos, però també parelles que disfruten amb el menjar i a les quals, per salut, no els aniria malament perdre 10 quilos. Aquesta és precisament una de les claus de l’èxit del programa, subratlla Rodríguez: gent amb la qual els espectadors es puguin veure identificats, comparteixin penes i vegin com a propis els seus triomfs dient adeu als quilos. 

De fet, gran part de l’audiència congenia amb el programa perquè pot seguir les seves pautes. «La gent ens reclama la dieta, però els expliquem que nosaltres no donem un paper amb un estricte menú a seguir, sinó que els ensenyem a menjar, a llegir etiquetes dels aliments, la proporció de grups alimentaris que han d’introduir en la seva dieta, a compensar quan hi ha excessos...». 

EL RISC

No obstant, el marxandatge del model té èxit, i ja hi ha al mercat quatre llibres de receptes i consells explicats al programa, aplicacions per a mòbils, webs…  Un risc quan entre l’audiència hi ha persones amb dia­betis o colesterol alt que s’hau­rien d’aprimar sempre amb supervisió mèdica.

Notícies relacionades

«T’ho pots prendre com un 'reality' o concurs, però el que hi ha darrere és que ajudem la gent a canviar de vida», insisteix el director. I explica casos de concursants incapaços de posar-se els mitjons sense ajuda, de fer servir el cinturó de seguretat del cotxe, o fins i tot amb problemes de fertilitat que després de passar pel programa han aconseguit ser pares. 

LES EINES

Quan s’acaba la temporada, la majoria dels participants segueixen amb els nous hàbits adquirits, encara que n’hi ha que es deixen anar i recuperen una mica de pes, no tant com al principi. «Ens frustra una mica, però els diem que això és com treure’s el carnet de conduir, nosaltres els donem les eines perquè aprenguin a fer-ho, però si després no segueixen aquestes pautes, no hi podem fer més», explica Rodríguez.