Xi Jinping, estrella de Davos

Els líders xinesos saben que l'audiència local premiarà el seu discurs amb aplaudiments i que el seu triomf a domicili és esquiu. A la Xina, oficiós dolent global, se li somriu només després de la firma d'inversions milionàries. Davos ha trencat la norma. No van ser aquells aplaudiments litúrgics i cadenciosos del Gran Palau del Poble. Va ser fervor espontani, comunió sincera, l'elevació als altars del líder d'un país nominalment comunista en un fòrum de rics. Amb Trump val allò d'Alfonso Guerra: al món no el coneixerà ni la mare que el va parir.

UN DIA FELIÇ

En aquells aplaudiments a Xi Jinping es van entendre les esbroncades al seu imminent homòleg i nou epítom global de la infàmia. Lliure mercat, globalització, capitalisme, fronteres obertes... tot l'arsenal lèxic amb què els Estats Units han governat el món és declamat avui per un president descrit anys enrere per Washington com a «més roig que el roig». «El proteccionisme és tancar-se en una habitació fosca: no hi entraran el vent i la pluja, però tampoc la llum i l'aire», va dir. Déu n'hi do: dialèctica confuciana al servei del lliure mercat.

Devia ser un dels dies feliços per a Xi. Diuen dels líders que la seva vanitat els empeny a buscar l'afecte després del poder. I Xi n'ha acumulat molt. De l'últim plenari del Partit Comunista de la Xina en va sortir amb el títol de hexin o nucli. No és superflu per a qui ja presideix el país, el partit i la Comissió Central Militar. El terme va ser encunyat tres dècades enrere per definir els líders d'autoritat inqüestionable. Només Mao i Deng, pares de la Xina moderna, l'havien rebut abans.

Deng va comprendre que el culte a la personalitat va possibilitar els desvaris maoistes, va virar l'accent del president al partit i va enterrar els lideratges omnímodes. Cada president, definit com «el primer entre iguals», ha disfrutat de menys poder que l'anterior. Xi ha trencat la tendència.  La seva tardança a assenyalar un hereu estimula els rumors que pretén ocupar el càrrec més enllà dels dos mandats reglamentaris. Potser el temps els desmentirà, però que no sonin avui a inversemblants és revelador.

EL MARIT DE LA CANTANT

Xi ha navegat amb habilitat en les perilloses aigües de la política xinesa des que va ser ungit com a president. «¿Xi qui?», es van preguntar alguns xinesos al descobrir aquell home de pas marcial i imponent altura. «El marit de Peng Liyuan»,«El marit de  van respondre altres. Peng és una celebèrrima cantant d'òpera i música popular.

Xi Jinping completava llavors el seu llarg entrenament amb la fórmula prevista d'evitar conflictes, perfil baix i dissimular afinitats. Va néixer a Shaanxi el 1953 amb llinatge revolucionari. El seu pare, Xi Zhongxun, va ser un heroi de la Llarga Marxa i ex vice primer ministre. La família no es va escapar de les convulsions maoistes.

Xi va disfrutar en la seva infantesa de col·legis exclusius i xòfer quan més enllà de Zhongnanhai -el complex de vivendes per als líders- només hi havia pobresa.  Però el seu pare va caure en desgràcia durant la Revolució Cultural i va ser empresonat. L'adolescent Xi va ser enviat al camp per aprendre les virtuts de la pagesia. Durant sis anys va cavar sèquies i va dormir sobre totxos en una cova. Xi s'ha referit a aquell temps de suor, puces i soledat: «Els ganivets s'afilen contra la pedra. La gent es refina amb el treball dur. Sempre que em trobo amb un problema, recordo que dur que va ser arribar fins aquí i res sembla complicat».

El seu ingrés al partit va ser rebutjat nou vegades pel seu cognom. Va estudiar teoria marxista i Dret a la prestigiosa Universitat de Tsinghua. La seva carrera política el va portar a arenosos pobles de Hebei, la rica província manufacturera de Zhejiang o la rutilant Xangai abans de supervisar els Jocs Olímpics de Pequín 2008. L'èxit el va portar al Comitè Permanent del partit, últim esglaó cap a la presidència.

EL "SOMNI XINÈS»

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Xi no descansa. Ja en la seva segona cita va advertir a Peng que no li sobrava temps i la feina li va impedir assistir al naixement de la seva filla. Diuen que és afable, afectuós, pròxim i amb sentit de l'humor. Ha trencat la tradició robòtica del gremi, regala somriures i no grinyola amb les classes baixes. Cultiva una imatge d'humilitat, comparteix el ranxo amb els soldats i imposa l'austeritat. També lluita amb vigor contra la corrupció i la contaminació, principals preocupacions del poble. Xi insisteix en el «somni xinès», un concepte vaporós que al·ludeix a una felicitat raonable.

Ni tan sols la seva fortalesa li assegura tirar endavant reptes com la reforma de les mastodòntiques i ineficaces empreses públiques. I entre les seves ombres hi ha l'accentuada persecució a qualsevol element que sembli llunyanament hostil i l'augment de la censura a internet: la mena d'assumptes obviats per l'audiència de Davos.