Daniel Esdras. "Avui l'emergència és a Grècia, demà serà a Espanya"

Daniel Esdras, especialista en la lluita contra el tràfic de persones, saluda efusivament i, abans de fer cap pregunta o ni tan sols arribar a seure, manifesta: «L’any passat va ser un malson. Hi va haver dies de 10.000 arribades. No hi ha manera de coordinar això o de protegir aquesta gent. És molta gent. Però ara està més controlat. No del tot, perquè encara hi ha arribades, però són números inferiors».

–Llavors, ¿s’ha aconseguit reduir el flux migratori amb l’acord entre la UE i Turquia?

–L’acord amb Turquia està bé, però té desavantatges. Per exemple, no pots portar la gent de les illes a la Grècia continental. Està prohibit. Això significa que el nombre de migrants a les illes pot arribar a ser més gran que el de locals. La situació es torna molt crítica. La gent de les illes de l’Egeu era molt simpàtica, oberta i hospitalària, però se n’estan anant al costat contrari.

–¿Perquè els locals veuen que no es dona una solució als migrants?

–El principal problema ara és l’asil. No hi ha prou gent per fer les entrevistes als que arriben. Abans de l’acord, hi havia un 2,7% de sol·licituds d’asil [a Grècia]; ara aquest número ha pujat al 98% [de la gent que arriba]. L’acord amb Turquia només ofereix dues opcions: tornar a Turquia o demanar asil. I com que venen de Turquia, tothom sol·licita asil.

–Es bloqueja el servei d’asil.

–Fan falta quatre hores per a cada entrevista [amb un sol·licitant d’asil] i cada dia arriba més gent. Si arribes avui i demanes asil, la teva entrevista serà d’aquí un any, com a mínim. I com  més gent arribi, més temps d’espera. Si seguim amb només tres o quatre entrevistadors en cada illa... faci comptes. Jo he proposat una tercera opció: el retorn voluntari als seus països [un programa amb què la branca grega de l’OIM ha tornat unes 5.500 persones el 2016 i les ha ajudat a iniciar un petit negoci]. Molta gent pot tornar [als seus països sense risc per a les seves vides]. Però no és fàcil, perquè els has de portar a Atenes, al procés d’identificació dels consolats... Aquesta és una solució, però no és la solució.

–¿Quina és la solució?

–Portar a Grècia entrevistadors d’asil amb experiència que puguin operar des del primer dia, i així tindríem respostes [a les sol·licituds] en dos o tres mesos i no en un any o dos. En farien falta almenys 500.

–¿Com funciona  ara mateix?

–Només hi ha els treballadors del sistema d’asil grec. Crec que l’Oficina Europea de Suport a l’Asil (EASO) hauria d’utilitzar el seu personal per a això. Com Frontex, que tenen un equip de persones preparades per ser desplegades en qualsevol part d’Europa. Perquè a títol individual, els empleats del servei d’asil de cada país es poden negar a anar a Lesbos o un altre lloc. Però no si treballen per a una institució com EASO. Ara l’emergència és a Grècia, però demà serà a Itàlia i demà passat, a Espanya. Així que fa falta una EASO operativa.

–¿I el retorn a Turquia que contemplava el pacte amb Ankara?

–Només els sirians tornarien a Turquia sota l’acord, perquè poden buscar altres sortides des d’allà. La resta, no. L’any passat, el 70% de les arribades eren de sirians. Aquest any, no arriben al 10% [segons l’ONU, el 23% dels arribats a la UE el 2016 ho són]. Així que la major part dels que arriben són el que en diem immigrants irregulars. No són refugiats. Ara hi ha 200 persones que arriben cada dia a les illes i el 80% són immigrants irregulars. Per això fa falta que el sistema d’asil funcioni més ràpid: hi haurà més retorns voluntaris i fins i tot deportacions. Ara no pots fer res.

–Llavors, ¿ciutadans de països amb conflictes eterns, com Somàlia o l’Afganistan, no tenen dret a asil?

–La resposta a una sol·licitud d’asil depèn d’on vinguis. Si procedeixes d’una zona considerada segura per la comunitat internacional, no et donaran asil. Però si vens d’una àrea perillosa de l’Afganistan, llavors sí. Per això has de convèncer l’entrevistador que provens d’una zona insegura. Fins i tot si ets pakistanès. És un tema individual i no només per motius polítics. La setmana passada li van donar asil a un iranià. Perquè és un travesti i a l’Iran la seva vida corre perill.

–Si falla el pacte amb Turquia, ¿existeix un pla B?

–Espero que el pacte no falli, almenys en un futur pròxim. No sé si hi ha un pla B. No crec que es pugui afrontar el mateix nombre [d’arribades] que vam tenir l’any passat amb la ruta balcànica tancada. Fins i tot si venen a la Grècia continental. Hi hauria una revolució per part dels grecs. I crec que seria dolent per a tot Europa. Obririen les fronteres, perquè els grecs no poden parar-los. I els països balcànics, tampoc. ¿Com pares 500.000 persones a la frontera?

–És gairebé impossible.

–Fins i tot si comencessis a matar-los, ¿a quants podries matar? Molts passarien i acabarien arribant a la UE. És molt complicat. Una cosa és que n’arribin 200 al dia i una altra diferent, que n’arribin milers. Així que l’acord UE-Turquia hauria de ser respectat. ¿Quin és el pla B? ¿Acceptar-los a tots? Hi ha països que no en volen acceptar ni tan sols un. ¿Quina mena de pla B hi haurà? ¿Que tothom vingui a Grècia i Itàlia, i fins i tot Alemanya? Alemanya també té raó: ¿a quants poden absorbir? L’acord ha de seguir. Però si Turquia decideix abolir-lo... no ho sé.

–¿Què suggereix vostè?

–Primer s’ha d’aturar la guerra a Síria, perquè Síria va obrir la veda. Si es para, els sirians tornaran o ho intentaran. Pel flux i la crisi siriana, afganesos, iraquians i fins i tot marroquins van intentar passar com a sirians. El final de la guerra siriana suposaria una aturada i només quedaria la immigració il·legal, com la que hi havia abans. Perquè, ¿quant temps pots estar en un país sense un lloc de treball, sense que els teus fills vagin a l’escola? ¡Ja n’estan farts després de sis anys!

–És comprensible.

–L’any passat, parlant amb metges sirians els vaig dir: «¿Per què no us quedeu aquí? Aconseguiríeu una feina, seríeu acceptats [la sol·licitud d’asil]...». I em van dir: «¿Estàs boig? El sou que guanyava a Síria era molt superior al de Grècia. Així que me n’aniré a Alemanya, que els sous són més alts». ¡I tenen raó! Jo faria el mateix.

Notícies relacionades

Set cares de l'emergència grega

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

–¿Què s’ha fet malament?

–El gran error va ser que, des del primer any de guerra, quan es va veure que els refugiats anaven a Jordània, el Líban i Turquia, els diners haurien d’haver anat allà directament per crear infraestructures –escoles, hospitals–, però no després de cinc anys. Si jo fos sirià, i tingués feina, els meus fills estiguessin a l’escola... ¿Per què me n’hauria d’anar de Turquia o del Líban? Culturalment estan més pròxims, el temps és millor que a Europa del nord. Però no hi ha feina ni escoles. ¡No hi ha futur! ¿Quant poden esperar? Fins que s’acabi la guerra, ¡però no s’acaba! A més, si els refugiats tenen diners, els gastaran i impulsaran l’economia.