Maluma: la punta de l'iceberg masclista

Una campanya ha exigit la retirada del 'single' 'Cuatro babys' del cantant colombià. Però, en l'anàlisi del cas no es pot obviar que en la crítica a les cançons llatines que retraten les dones de forma denigrant, en molts casos, subjau un cert matís classista.

La punta de liceberg masclista_MEDIA_1

La punta de liceberg masclista_MEDIA_1 / TÀSSIES

5
Es llegeix en minuts
Nando Cruz
Nando Cruz

Periodista

ver +

Maluma no necessitava la polèmica generada per la cançó Cua­tro babys per ser encara més famós, però aquí la té. El jove reggaetoner colombià s'ha convertit en el personatge controvertit de la setmana, trofeu que canvia de mans amb una facilitat increïble quan s'assenyalen actituds masclistes en la música, però que poques vegades recau a les mans d'artistes europeus.

L'objecte de controvèrsia no ha sigut un reggaeton, sinó una cançó de trap, gènere urbà de ritme més relaxat. Cuatro babys és la típica fantasia de l'home ric en dones: «Estoy enamorado de cuatro babies / Siempre me dan lo que quiero / Chingan cuando yo les digo / Ninguna me pone pero». Aquest dolentot requetetatuat de 24 anys entrega l'enèsim retrat de les dones com a éssers que tenen com a objectiu primordial en la vida satisfer els homes. Els versos més controvertits els aporten els seus col·laboradors, però ell remata aquesta representació de la dona com a objecte submís i consumible. Maluma ha olorat el filó del trap més sexual. I atenció: el seu nou single es titula Un polvo.

Una campanya a change.org recull firmes per retirar la cançó acusant-la de denigrar la dona. En quatre dies ha sumat 75.000 firmants. El ressò de la protesta és innegable, tot i que força insignificant si es compara amb els gairebé 200 milions de visites que suma el videoclip i els 430.000 «m'agrada» que va rebre la pujadeta resposta de Maluma: «Per una cosa o altra sempre et jutjaran, només fes el que et surti del cor, el que et faci feliç. Si van parlar de Jesucrist, ¿per què et sorprens quan parlen de tu?». En efecte, el pitjor del masclisme arriba amb les reaccions: sempre a la defensiva, sempre incapaç d'encaixar l'error.

No obstant, no és clar que la censura sigui el camí per resoldre un problema estructural. I menys quan les crítiques al masclisme en la música se solen dirigir amb més intensitat a les músiques nascudes en contextos socials desafavorits. Hi ha en aquesta prevenció davant estils com el reggaeton i el rap una mirada de menyspreu classista. També es pot detectar certa hipocresia amb músiques obertament sexuals. Fins i tot una mirada colonial i xenòfoba.

EXEMPLES PRÒXIMS

Expressar-se amb un llenguatge més pla i rude no significa que cançons més subtils de gèneres socialment més acceptades no proposin la mateixa mirada masclista. El reggaetoner de Medellín és l'últim capítol d'una llarga saga amb exemples més pròxims que perpetuen l'amor romàntic, la violència de gènere i la possessió de la dona. Del tango Tomo y obligo de Carlos Gardel a la baladíssima de Pablo López Lo saben mis zapatos, amb una tornada que diu: «Yo, te quiero matar / Y no lo sabe nadie / No lo sabe nadie / Te quie­ro matar de amor». Les cançons no són fets, sinó ficcions obertes a la interpretació. Però, si ens escandalitzem tant, ¿què significa exactament matar d'amor?

Juan Luis Londoño Arias, àlies Maluma, ha protagonitzat en cinc anys un dels ascensos més meteòrics a l'olimp llatí. I això que anava per a futbolista. Com el nostre Julio Iglesias, aquell que cantava: «Fuiste mía, sólo mía, mía, mía / Cuando tus labios de niña / Los míos los estrenaban / Lo mejor de tu vida me lo he llevado yo / Lo mejor de tu vida lo he disfrutado yo / Tu experiencia primera / El despertar de tu carne / Tu inocencia salvaje me la he bebido yo». Sí, les melodies més precioses amaguen missatges igual de menyspreables. Però, és clar, no ens ho hem d'agafar al peu de la lletra. I, ja se sap: Julito és un truà.

Maluma també ha sigut entrenador i jutge en el reality televisiu La Voz. Seria l'homòleg d'Alejandro Sanz en l'edició colombiana. Però al professor Sanz no li van muntar campanya quan fa un any cantava Yo no soy una de esas amb el duo mexicà Jesse & Joy, shakiresca escena de seducció amb conflicte d'interessos sexuals. Quan Joy canta «o a ti te conozco y sé por dónde vas», Sanz respon: «Si no quieres flamenquito, no toques las palmas». I quan ella insisteix «ay, ay, mejor doy un paso atrás», ell replica: «A lo mejor es muy tarde para echarte atrás». La màxima feminista del «no és no» es va encunyar com a contrapès per a ficcions d'assetjament masclista tan a la lleugera com aquest.

¿Per què ara la protesta?

¿Per què Cuatro babys de Maluma ha generat una campanya de protesta i la cançó de Jesse & Joy i Alejandro Sanz no? Ricardo Moreno (nom real del raper Nega, del grup Los Chikos del Maíz) i la politòloga Arantxa Tirado opinen en el seu llibre La clase obrera no va al paraíso que la música llatina i especialment el reggaeton pateixen «un verdader linxament públic consistent en una barreja d'histèria i odi de classe amanit amb altes dosis de racisme i xenofòbia, quan les lletres d'Amaral o El Canto del Loco són igualment masclistes en la seva totalitat, un masclisme, a més, de tipus velat i latent, molt més difícil de percebre i, per tant, molt més perillós».

Notícies relacionades

Tres mesos després de llançar el single, Sanz baixava de l'escenari durant un concert per impedir una agressió a una dona. De sobte, ja era un heroi antimasclista. Fins i tot la periodista Júlia Otero va elogiar el seu gest valent a Twitter. La mateixa Júlia Otero que va acorralar a TV-3 la diputada de la CUP Anna Gabriel a preguntes sobre la seva manera de vestir i pentinar-se. Hi ha moltes maneres de perpetuar la cosificació de la dona i no totes sonen a reggaeton.

Per descomptat que Maluma no és la víctima d'aquest assumpte. No ho pot ser amb el favor de 18 milions de seguidors a Instagram. No ho pot ser amb els dos grammys llatins amb què la cúpula de la indústria discogràfica celebra els seus èxits. Una indústria dirigida per homes que escullen i llancen altres homes que perpetuen una visió denigrant de la dona. Però ja sabem que el que va enfonsar el Titanic no va ser la punta d'un iceberg. Aquell vistós bloc només era un senyal. El verdader perill estava sota la superfície.