Un colós per salvar Rodes

La seva pell seran plaques solars, i la seva mà, una ter­rassa. La torxa sobre la seva corona, un restaurant, i les seves tripes, un museu. Els vaixells entraran al port de l'illa de Rodes per sota de les seves parts pudendes que, a diferència del Colós original, estaran cobertes d'una túnica que caurà al mar i servirà de suport a la gegant estàtua.

És el Museu d'Hèlios, la idea i el somni del jove arquitecte grec Ari Palla i quatre amics més. «Serà una obra mestra global del segle XXI que podrà ser visitada, disfrutada i admirada per les presents generacions i les futures en els segles pròxims». Quan està en joc l'esperit d'una de les Set Meravelles de l'Antiguitat no s'a-costuma a escatimar en elogis.

No obstant, no se sap gaire d'aquella escultura que es va fer famosa a tot el món malgrat la seva curta permanència, entre els anys 280 i 226 abans de Crist. Consta que va ser en honor al déu del Sol, Hèlios, que era de bronze, que es va erigir en 12 anys per commemorar la victòria de Rodes davant Antígon I l'any 304 aC i que l'encarregat de l'obra va ser l'escultor Cares, veí del poble de Lindos. Les incògnites són moltes i molt bàsiques: ¿Quina era la seva forma real? ¿Què se'n va fer després de ser destruïda per un terratrèmol? ¿On es va ubicar? Potser la que més tortura historiadors i experts és aquesta última, ja que mentre l'imaginari col·lectiu col·loca el colós de Rodes a la boca del port, amb les naus mercants i els pesquers passant sota els seus membres, el sentit comú i les investigacions arqueològiques apunten a una posició central al casc urbà.

Més de 30 metres d'altura

«Tenia uns 30 o 35 metres d'altura i estava situat sobre una peanya també molt alta -relata Palla-. Les cases, en aquell moment, feien entre tres i cinc metres d'altura, de manera que el colós sobresortia entre elles. Per això el consideraven una meravella».

El seu mite va servir per inspirar altres grans construccions, com el colós de Neró, a Roma, que va acabar col·locant-se al costat de l'Amfiteatre Flavi i prestant-li el nom amb què se'l coneix popularment en els nostres dies: el Colosseu. Segons Palla, també l'Estàtua de la Llibertat beu de la talla, la posició i el significat de l'antiga obra de Roda, que es va convertir en ambaixador de facto de l'illa mediterrània.

L'arquitecte grec vol recuperar «les emocions que el colós provocava en la gent al veure'l». L'objectiu actual és despertar aquesta sorpresa i admiració, però amb un projecte nou, innovador, sostenible i molt més... colossal: una estàtua museu de 150 metres d'altura.

«Aquí hi ha moltíssim material antic que està en magatzems, sense mostrar-se al públic», lamenta l'ideòleg del projecte. «Perquè no hi ha espai. I així [amb el Museu d'Hèlios] podrem mostrar-lo al públic», argumenta. El colós, amb un temps de construcció que s'estima en dos anys, podrà albergar infinitat d'escultures i pintures. L'interior de l'estàtua edifici és en la seva major part un museu, encara que també oferirà diversos racons amb vistes i un restaurant giratori a dalt de tot, a la torxa que, sobre el cap i la corona, subjecta la mà dreta. I, per no repetir errors pretèrits, els dissenyadors han optat per una estructura en trípode (les cames i la túnica) que permeti la màxima estabilitat, amb un sistema d'oscil·lació a prova de terratrèmols i dels cops del vent.

«Durant el dia -explica Palla- esperem que els panells solars que recobriran l'edifici produeixin més energia de la necessària per al museu, així que aquesta energia seria distribuïda a edificis pròxims. Seria un dels primers d'aquest tipus. És el Museu d'Hèlios, dedicat al Sol. És també una qüestió simbòlica».

No obstant, a efectes pràctics, l'edifici no estarà consagrat al Sol, sinó a un déu bastant més terrenal: el turisme. «Rodes és a 18 quilòmetres de Turquia. Per Turquia passen uns 40 milions de turistes a l'any. Per Grècia, uns 26. I Rodes està enmig d'aquests 66 milions de turistes cada any», calcula l'arquitecte.

Això es tradueix en un sucós filet per a l'economia local. Amb la major part de la població bolcada en el sector turístic, no és estrany que els suports al nou colós proliferin. «Aquesta gent no té feina durant l'hivern», indica el líder del projecte. Per això, segons Palla, el Govern els paga un subsidi que és, però, insuficient per viure. «El nostre objectiu és donar més feina a la gent, augmentar la temporada turística de 6 a 12 mesos», augura. Els estudis d'impacte econòmic amb què compten prometen que «amb el Museu d'Hèlios es crearan, de manera indirecta, més de 20.000 llocs de treball».

El problema és que, a diferència del colós antic, aquí no hi haurà armament abandonat per cap enemic en la seva fugida i que es pugui traduir en diners que serveixin per finançar el projecte, estimat en 250 milions d'euros. Per això, i en un context de crisi econòmica que castiga de manera ferotge els grecs, s'ha hagut de recórrer a inversors externs «una mica escèptics per la situació política a Grècia». Segons els càlculs realitzats pels membres del projecte, els beneficis es poden recuperar en cinc anys. «L'interior és el doble d'espai que té la Torre Eiffel, i aquesta compta amb set milions de visitants cada any. Si aconseguíssim tenir la meitat d'això, els ingressos per als inversors serien bestials», diu Palla.

Si s'aconseguissin atraure les masses de turistes que el grec preveu després de les construcció del nou colós, la capacitat d'allotjament de Rodes es veuria desbordada completament. Per això l'arquitecte parla (si bé no els especifica) d'«altres desenvolupaments» en què ja estan pensant els inversors interessats a posar els seus recursos al servei del mastodòntic edifici.

Oposició d'arqueòlegs

Les petites associacions de turisme familiar a Rodes consultades veuen amb bons ulls el projecte, ja que afirmen que atraurà visitants a la zona, encara que reconeixen no gestionar els detalls del museu en si. Per la seva part, des de la delegació a Rodes del Ministeri de Turisme no s'atreveixen a pronunciar-se sobre el controvertit projecte, i al·leguen que això li competeix a Atenes (que no respon als intents de contacte efectuats per aquest diari per diversos canals). A Rodes sí que asseguren que hi ha molt interès per part de la població en general, i en particular del sector hostaler i aquells que viuen del turisme a l'illa. Però també adverteixen que hi ha arqueòlegs i arquitectes locals que s'oposen a la seva construcció.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Quan es pregunta per l'existència d'objeccions, es torna a recórrer a l'exemple de la Torre Eiffel: «Va passar el mateix i és dues vegades més alta i al centre de la ciutat. Però en el fons serà molt beneficiós per a l'illa», s'afanya a replicar Palla.

El debat segueix viu al carrer i, asseguren, aquest estiu es produiran converses multilaterals sobre aquest assumpte. Per haver sobreviscut tan sols 54 anys, el colós de Rodes original segueix tenint un pes enorme per a l'illa. Falta per veure si el seu «cosí» del futur es posarà finalment dret.