Sindicalistes als 10 anys

Tot va començar quan el Govern d'Evo Morales elaborava la nova Constitució de Bolívia, en què com a membre de l'Organització Internacional del Treball (OIT) es disposava a complir el Conveni 138 sobre l'edat mínima per al treball (en un país on treballen al voltant d'un milió de nens entre 5 i 17 anys), prohibint-ho fins als 14 anys. Però el poderós lobby dels nens treballadors de Bolívia, representats per la Unió de Nens, Nenes i Adolescents Treballadors de Bolívia (UNATSBO) no estava disposat que s'inclogués aquesta mesura i, a finals del 2013, va iniciar una sèrie de mobilitzacions a La Paz, que van acabar en altercats amb la policia.

Les escenes que van mostrar els informatius van commoure el país i van generar dures crítiques de l'oposició i grups defensors de la infància. L'endemà, una representació dels manifestants va ser rebuda per la vicepresidenta Gabriela Montaño i, després, pel mateix Evo Morales. Es va generar així un intercanvi d'idees, on la premissa per part dels nens era l'eliminació, en la nova Constitució, de la prohibició de treballar per als menors que no tinguessin els 14 anys.

Finalment, va néixer el 17 de juliol de 2014 el Codi Nen, Nena i Adolescent, on el Govern afrontava una realitat inevitable: a Bolívia treballen uns 491.000 nens i adolescents, entre 5 i 13 anys. Va optar per regular, en lloc de prohibir, cosa que el va convertir en l'únic Estat del món que legalitza que treballin excepcionalment els menors de 10 anys per compte propi, i a partir de 12 anys per compte aliè, autoritzats per les Defensories de la Infantesa i Adolescència. Una excepció que és la regla, i on el normal és que els menors d'entre 5 i 13 anys treballin sense cap mena de permís. A La Paz l'any passat es van donar només 17 autoritzacions, en una ciutat on el treball infantil està a l'ordre del dia.

Explotació

La pressió exercida pels nens treballadors va resultar eficaç. «El problema no és el treball, sinó que és l'explotació. Per a nosaltres el nou codi és molt important, ja que ha tingut en compte les nostres opinions i denúncies, i ha valorat el treball que portem a terme», diu Liseth Castro, coordinadora d'UNATSBO. Per la seva part, Franz Henrry, delegat del sindicat de nens en la seva facció independent, que té 16 anys i treballa des dels 7 venent cigarrets, opina que «treballar no és dolent, t'ajuda en els estudis, i a sustentar-te. En la cultura aimara el treball significa molt, per aquest motiu hi ha la dita Amasuya, amakaya i amayuya (no siguis fluix, obeeix i no robis). Nosaltres, els bolivians, tenim uns valors culturals que ens ensenyen a treballar». I assenyala amb molt d'orgull: «Per primera vegada en la història a escala mundial, els nens treballadors hem influït en l'elaboració de la nova Constitució d'un Estat. Els bolivians no hem d'acatar els convenis internacionals firmats amb l'OIT; els de fora no han de venir a dir-nos què hem de fer, hem de partir de la nostra Constitució. I pensar, com a Estat, què entenem com a treball infantil, deixant de costat el concepte de l'OIT».

El codi prohibeix els treballs perillosos o insalubres. Però poc esforç fan les autoritats perquè es compleixi la llei, o per oferir alternatives més segures a nens que porten a terme feines on es juguen la integritat física o psicològica, com el cas de José Miguel Condori, de 12 anys, que treballa des de fa mig any com a escatador al mercat de Potosí. «He de portar plata per ajudar a casa i per al material en l'escola, som nou germans i no tinc pare». Treu les escames a peixos per un bolivià; si també li retira les aletes, dos, i, si el trosseja, tres. El que més respecte li fa a José Miguel és tallar les aletes: diu que, si no va amb compte, es pot «tallar la mà». Un altre exemple flagrant que el Govern està lluny d'aplicar el codi del qual tant presumeix és Cerro Rico a Potosí, on molts nens treballen d'una manera o altra a les mines. És el cas de Samuel Castro, que quan entra a les entranyes de Cerro Rico és per treballar sis hores amb el seu pare, en la que està considerada una de les explotacions mineres més perilloses del món pel seu alt índex d'accidents, on a més els miners solen emmalaltir de silicosi.

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Sorprèn veure la facilitat am b la qual Samuel es mou amb 12 anys pel laberint de galeries que configura la mina Grito de Piedra, on més d'una vegada ha hagut de treure el seu pare per no trobar la sortida a causa dels efectes de l'alcohol. Sense cap mena de dubte, hi ha altres exemples que compleixen amb l'esperit del codi, com el d'Isabelita Vázquez, que amb 12 anys combina de meravella una feina segura i saludable amb els seus estudis. Ella és canillita, venedora de diaris, treballa unes quatre hores al matí recorrent el barri del Calvario a Potosí i a la tarda va al col·legi. El més pesat d'aquesta feina és, assegura, llevar-se «aviat i aconseguir clients».

El que no ha superat el codi és l'aprovació dels òrgans de control i seguiment de l'OIT -que supervisen que els països respectin els convenis que han firmat-, malgrat que els representants governamentals de Bolívia van assistir a la reunió anual de l'organisme el 2015 convençuts que la seva nova llei donava protecció i visibilitat al problema del treball infantil amb l'objectiu d'eradicar-lo, i que no infringia els convenis firmats. Al·ludint que «es va aprovar