L'ambició tranquil·la

¿ I si fos ella? Darrere d'aquesta senzilla pregunta que es feia la revista Marianne el mes d'abril passat, s'amaga la complexa situació que viu l'esquerra francesa quan falta un any per a les eleccions presidencials en què ningú dóna un duro per François Hollande i el Partit Socialista es mira les entranyes per buscar alternatives. És aquí on emergeix la figura d'Anne Hidalgo com a aspirant potencial a l'Elisi sense que de la seva boca n'hagi sortit mai la paraula «candidata».

En els més de dos anys que fa que està al capdavant de l'Ajuntament de París, aquesta gaditana de 56 anys, filla i néta de republicans que van fugir de l'Espanya franquista, no ha deixat de marcar distàncies amb el president de la República. Ni d'avançar en les enquestes. El 72% dels parisencs que es defineixen d'esquerres saluden la seva gestió a l'alcaldia i als sondejos és citada sovint com una de les personalitats favorites dels francesos.

Es va rebel·lar contra la imposició del liberal Emmanuel Macron d'ampliar el nombre de zones turístiques en què els comerços podran obrir els diumenges; va criticar l'intent fallit d'Hollande de retirar la nacionalitat als condemnats per terrorisme i no pensa res de bo de la polèmica reforma laboral de Myriam El Khomri que ha encès la metxa de les protestes al país.

A més, no li tremola el pols si ha de marcar territori i enfrontar-se a l'Executiu. Ho va fer amb la ministra de Medi Ambient, Ségolène Royal, amb qui manté una enemistat històrica, per imposar la circulació alterna quan la capital va arribar a uns índexs de contaminació que el núvol de partícules fins i tot va ocultar la vista de la Torre Eiffel.

I, farta d'esperar una resposta, ha avançat per l'esquerra el titular d'Interior, Bernard Cazeneuve, a l'anunciar unilateralment la creació d'un campament humanitari per a refugiats al nord de París. «Vull poder mirar-me al mirall i no sentir-me culpable de no haver ajudat persones en perill», va dir qui cada estiu, quan viatjava de Lió a Cadis de petita, escoltava del seu pare els records del dolorós camí de l'exili.

Encara que aquesta iniciativa va trobar algun suport inesperat al bàndol conservador de l'expresident Nicolas Sarkozy, amb qui es creua sovint a la llotja del parc dels Prínceps quan juga el París Saint-Germain, hi ha qui veu darrere un càlcul polític de qui es mou entre bastidors per guanyar enters entre l'electorat socialista.

Antiga consellera de Martine Aubry -l'exministra que abandera avui la rebel·lió contra la deriva liberal d'Hollande- i exnúmero dos de l'anterior alcalde de París, Bertrand Delanoë, Hidalgo és descrita per un conseller de l'Elisi com una dona d'«una gran intel·ligència humana» que ha defraudat les expectatives dels que creien que el vestit d'alcaldessa li quedaria gran.

Durant la campanya del 2014, un membre de la dreta, pròxim a la seva rival, Nathalie Kosciusko-Morizet, es va atrevir a comparar amb un insolent desdeny el duel entre les dues dones com el de «l'estrella i la portera». Però haver sigut subestimada no li ha passat factura a la inquilina del palauet renaixentista situat a la riba del Sena. Més aviat al contrari. «El seu joc és a llarg termini. Té la força tranquil·la que tenia François Mitterrand», comenta a Marianne Christophe Girard, antic regidor de Cultura de l'Ajuntament.

La nova veu de l'esquerra

Prudent, quan se li pregunta pel 2017 sempre respon que no és candidata. Això sí, no se li mou una cella al fer un implacable balanç del mandat del president Hollande. «Davant una espècie de buit, l'esquerra està en una situació complicada. S'han de reconstruir moltes coses. Les esperances del 2012 s'han vist defraudades. Hi ha una enorme decepció», assenyala a la revista.

Els que veuen en ella la nova veu que busca l'esquerra francesa, destaquen que, a diferència del Govern liderat per Manuel Valls, Hidalgo no renuncia a unir les diferents famílies i que lidera un dels pocs executius en el qual encara conviuen ecologistes i comunistes. «Sóc una socialdemòcrata europea, així que no em despatxin dient que hi ha dues esquerres irreconciliables».

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

Està per veure si aquesta antiga inspectora de treball utilitza el seu ampli despatx com ho va fer un altre famós alcalde de la capital francesa, Jacques Chirac, per llançar-se a la conquista de l'Elisi. «Té una ambició mesurada. És possible que no sigui mai més que alcaldessa de París, però això no l'altera. Aquesta és la seva força», comenta l'historiador Alexandre Adler. H

Anne Hidalgo