DE L'ACTIVISMe A LA INSTITUCIÓ

Gala Pin: "Ens veuen com un error democràtic"

3
Es llegeix en minuts
NÚRIA NAVARRO

Gala Pin es va enrolar en l'organització del 15-M el gener del 2011, a través de Facebook. Tenia 29 anys i estava al centre del moviment veïnal de la Barceloneta, parava desnonaments amb Ada Colau i monitoritzava les xarxes. Cinc anys després és l'encarnació de la nova política que va reclamar aquells dies a la plaça de Catalunya.

-¿En queda alguna cosa d'aquella Gala Pin?

-Sóc la mateixa Gala amb moltes més capes.

-Moltes capes ¿i una cotilla?

-El 15-M érem més feliços, i no sé si, a vegades, més útils també.

-Segons la 'lògica Barri Sèsam', si ara és a dins no és a fora.

-El sociòleg Niklas Luhmann va afirmar que tot sistema té una perifèria. El dins i el fora no acaben d'existir. Jo parlo de fork, que en l'àmbit del software és la creació d'un projecte en una direcció diferent de la principal prenent el codi font del projecte existent.

-El 'codi font' era democratitzar l'espai públic. I és qui envia la Urbana a treure els manters.

-Com a representants de la institució, hem d'assegurar-nos de no donar un tracte privilegiat a ningú, però també gestionar un espai públic que té molts interessos. Sí  que em mortifica no poder explicar la complexitat de decisions que es podria presumir que eren difícils d'assumir per nosaltres.

-Però, ¿en què notem la nova política?

-En la priorització d'assumptes com la vivenda i l'educació. En la participació en el procés de planificació estratègica. I en el fet que ara ningú té dreceres per arribar al govern. Ja no truquen al regidor de torn per mirar de tancar un negoci.

-Fa gairebé un any que és regidora. ¿Ha vist coses a dins que no creuríem?

-Sí. Frustra veure que aquells que han format part de la política institucional des de fa anys viuen en una altra realitat que la de la gent comuna. I ens fan sentir que som un error democràtic, que la gent va votar malament i que quan passi l'error les coses s'arreglaran. I sento un classisme com mai abans havia sentit. En un acte, un gran empresari va venir i em va fer un petó al front. Mai l'hi hauria fet a Sònia Recasens. Un altre, amb bona intenció, va manifestar el seu interès per veure un govern de la banlieue. Jo sóc de la Barceloneta.

-Els seus veïns, camarades de lluita,  tampoc estan gaire contents.

-La gent amb qui he lluitat colze a colze, quan s'enfaden, a vegades tenen raó. És necessari que surtin al

carrer. Com a societat i com a govern no ens podem permetre perdre la mobilització. Crec que ha arribat el moment de reinventar el paper dels moviments socials.

-¿Quin tipus de reinvenció?

-S'haurien d'encaminar a indicar aquells aspectes que el govern no ha de deixar d'atendre i a assenyalar els poders fàctics, elits que es consideren el subjecte de la ciutat i pensen que la resta o no són subjectes de dret o no tenen els seus mateixos drets.

-¿I si ho fan vostès?

-Un dels perills que correm és que, després de guanyar algunes alcaldies, la conflictivitat al carrer disminueixi, en part per confiança i en part per la sensació que ja han vingut uns que ho arreglaran. Nosaltres no arreglem res si no hi ha ciutadans al carrer. Hem de trencar amb la idea que el fet que hàgim arribat a les institucions és una evolució del 15-M i que no hi ha 15-M més enllà. El clima del 15-M tenia a veure amb l'apoderament ciutadà.

Notícies relacionades

-¿Com seria un 15-M en l'era Colau?

-De dretes, vista la virulència de determinats sectors de la ciutat en alguns moments. Vull pensar que el dia en què l'esquerra pensi a muntar-nos un 15-M, nosaltres hauríem sortit abans. H