15-M i el dret a decidir, ¿vides paral·leles?

Les trajectòries del 15-M, del moviment pel dret a decidir i del mateix procés sobiranista han anat entreteixint-se i creuant-se, sense que es pugui parlar d’una única dinàmica. Els fets del maig del 2011 es situen entre la manifestació del juliol del 2010 contra la sentència del TC en relació a l’Estatut aprovat en referèndum, i la primera gran Diada de mobilització sobiranista convocada per l’ANC l’11 de setembre del 2012. Una ANC sorgida de l’assemblea del 30 d’abril del 2011. Tot plegat té també molt a veure amb les mobilitzacions socials que van multiplicar-se des de l’esclat de la crisis econòmica. Algunes de les característiques del procés 15-M que, en part, ha desembocat en noves formacions polítiques i canvis de majories a molt municipis importants de Catalunya i a les darreres eleccions generals, són compartides pel moviment sobiranista, mentre que d’altres són més específiques.

Si parlem d’elements conceptuals, l’exigència d’un més gran protagonisme ciutadà en les decisions que afecten la vida de tots i totes és molt present en les dues dinàmiques. El 15-M va expressar-se més en clau de polititzar els aspectes quotidians, desbordant la idea que la política té a veure sobretot amb partits i institucions. En el procés sobiranista, si bé sempre hi ha hagut també un fort contingut ciutadanista i d’alguna manera reticent al protagonisme dels partits, les interaccions amb institucions (dels ajuntaments a la Generalitat) i amb les forces polítiques han estat constants, i això ha condicionat també les accions dutes a terme i ha generat elements de tensió que segueixen avui presents. Podríem dir, sense exagerar en els paral·lelismes, que hi ha coincidència en el fet de reforçar l’apoderament de la gent en relació als marcs institucionals i en la reclamació de canals de participació més directe en tot allò que ens afecta. I hi ha diferències en com es desplega això en aspectes més substantius. 

Notícies relacionades

Gala Pin: "Ens veuen com un error democràtic"

La música es 'ressitua'

Dins la dinàmica 15-M (que no és pròpiament un moviment, ja que no té estructura, ni portaveus ni programa, però que sí que ha deixat pet­jada tant en continguts com en formats) el punt central era el rebuig a la manera de fer de les institucions polítiques de la democràcia representativa en general, i la submissió d’aquestes institucions als grans interessos econòmics i financers, menystenint les urgències d’una ciutadania cada cop més colpejada pels efectes d’una crisi que pagava qui no l’havia provocat. En el cas del procés sobiranista i de l’ANC, el punt central és modificar l’statu quo institucional de dependència amb l’Estat, situant l’Estat propi com a peça clau que permetria sortir de la situació d’ofec de les classes populars catalanes. La gent de Procés Constituent va situar-se clarament al mig de les dues dinàmiques, i va compartir presències en totes dues.

Les expressions organitzatives i les maneres de fer sorgides del 15-M o les que expressa la dinàmica sobiranista mostren paral·lelismes en la construcció d’artefactes innovadors entre moviment ciutadà i institucionalitat política, amb formats híbrids que no són ni ben bé moviment social ni tampoc un actor polític convencional. També hi ha coincidències en el fort ús de les xarxes socials i dels mitjans digitals a l’hora de generar vincles, establir lligams i propiciar mobilitzacions. L’envergadura de les acci­ons pensades des del 2012 per les diferents Diades hauria estat impossible sense les possibilitats que dóna la xarxa. En aquest sentit, l’ANC i el 15-M són expressions no només d’acció col·lectiva, sinó també d’acció connectiva. Podríem dir que tot i les diferències existents, 15-M i dret a decidir són avui expressions de la voluntat de més protagonisme de la gent en les decisions que els afecten.