Anar al contingut

La viquipèdia de la viquipèdia

Núria Marrón

ADVENIMENT. Jimmy Wales, que s’havia forrat especulant amb els tipus d’interès i de canvi i que havia posat en marxa un motor de recerca de fotos de l’escola Playboy, va impulsar el març del 2000 un projecte d’enciclopèdia lliure que s’havia d’anomenar Nupedia i que estava basat en un ambiciós procés de revisió que el parangonaria amb les enciclopèdies professionals gràcies a la col·laboració desinteressada d’acadèmics i doctorats. Com que el ritme d’avanç era molt lent, un empleat anomenat Larry Sanger [consulteu entrada] va crear un wiki [consulteu entrada] per agilitzar la creació d’articles abans de ser revisats. I així és com la Wikipedia, encara sense nom ni consciència, va començar a caminar.

ARTICLE FUNDACIONAL. Els arqueòlegs del ram han determinat que, el 15 de gener del 2001, un tal Roger Browne va editar el primer article de l’enciclopèdia, titulat UuU, una llista de països que, és clar, començaven per la lletra U: United Kingdom, United States i Uruguai. La primera recerca es remunta a uns dies més tard: va ser el 7 de febrer i, el motiu de la consulta, Wolfgang Amadeus Mozart.

BRETXA DE GÈNERE. El 85% dels articles estan escrits per homes, i només entre el 9% i el 15% han sigut modificats per dones. Aquesta desproporció, denuncien alguns grups d’editores, podria explicar el biaix d’entrades com, per exemple, la pintura de Velázquez titulada Venus del mirall, en què el sabotatge a l’obra per part d’una sufragista britànica apareix sota l’epígraf de vandalisme.

COL·LABORACIÓ. Gairebé 27 milions de persones a tot el món participen en aquest ingent projecte que avança a un ritme endimoniat. A principis de l’any 2015, s’escrivien almenys 6.000 articles cada dia, i al voltant de 500 milions de persones ho consultaven cada mes. En total, hi ha uns 70.000 editors actius, i 37 milions d’articles escrits en 290 idiomes diferents. L’idioma més prolífic és l’anglès, amb més de cinc milions d’entrades. El menys prolífic, el chamorro, una llengua parlada a les illes de Guam i a les Mariannes del Nord, al Pacífic, amb poc més de 150. Avui dia, la Wikipedia sol exhibir el galó de ser la setena web més visitada del món. I tot això en una empresa amb una d’aquestes nòmines exigües de les quals es presumeix tant a Silicon Valley: només 280 treballadors.

CONTROVÈRSIES. A l’hora de documentar disturbis, ¿com calia referir-se a les persones que apareixen a les imatges? ¿Com a esvalotadors o com a manifestants? ¿Activistes o vàndals? Com que la neutralitat no existeix i estem en una obra comunitària, es poden imaginar les edicions i les contraedicions –una persona escriu una entrada, una altra la canvia de dalt a baix i una tercera hi dóna un nou enfocament– que han generat alguns dels seus articles. El 2013, les universitats d’Oxford, Nova Jersey i Budapest van documentar les entrades que més discussions havien provocat. En el top ten de llengua castellana apareixien l’Athletic de Bilbao, el FC Barcelona, l’Opus Dei i l’homeopatia. En anglès, entre les paraules en combustió figuraven George W. Bush, anarquisme, escalfament global, Jesús, cristianisme, circumcisió i… lluita lliure
americana.

IMPRESSIÓ. Segur que alguna vegada s’ha fet la pregunta: ¿quant ocuparia la Wikipedia en una biblioteca de les de tota la vida? L’artista nord-americà Michael Mandinberg, que una mica wiki-freak sí que deu ser, ha fet els seus càlculs i heus aquí la resposta: 7.600 toms de 700 pàgines i 80 euros cada un.

MINES. L’última setmana de l’any, les entrades més buscades van ser –¿ho endevinen?– Star wars: the force awakensStar wars, Augusto Pinochet per raons a priori insondables i Dil wale, l’últim exitàs de Bollywood.

LARRY SANGER. Filòsof a qui s’acostuma a citar com a cofundador de la Viquipèdia. En realitat, va ser l’empleat de Wales a qui se li va acudir crear un wiki, qui va donar el nom al projecte i qui el va organitzar com una comunitat lliure, oberta i col·laborativa. També té l’honor d’haver sigut l’únic editor de l’enciclopèdia a sou. Si s’ha de dir la veritat, no li va durar gaire: el març del 2002, després d’algunes picabaralles sofoclianes amb Wales, va marxar i, uns anys després, va posar en marxa l’spin-off Citizendium, una enciclopèdia més estricta en l’edició dels articles que no permet l’anonimat i que està basada en una jerarquització dels seus usuaris pels seus mèrits intel·lectuals.

LOGO. I així, ¿a què s’assembla el logo? ¿A una pilota de futbol o a l’Estrella de la Mort de Star Wars? Doncs segons el seu creador, David Fried­land, a les dues coses. El dissenyador també va voler que el dibuix tingués la inclinació de l’eix de la terra i que en cada una de les 16 peces del puzle hi hagués un símbol de les diferents escriptures del món. Dominen les asiàtiques i les europees. No n’hi ha cap d’africana ni nativa nord-americana.

MAJORDOMS. En l’argot de l’enciclopèdia, són aquells usuaris que, designats per un sistema de valoracions, tenen accés a la interfície de la web i poden rastrejar usuaris i bloquejar comptes. És a dir, són els guardians de la seguretat i la transparència del projecte: vetllen perquè no es cometin infraccions i actuen quan hi ha abusos. Juntament amb els majordoms hi ha els reversors –poden revertir edicions falses, sense sentit o insultants– i els bibliotecaris, que tenen potestat per esborrar articles i bloquejar i desbloquejar ­usuaris.

PRESSUPOST. La Fundació Wikimedia, que no té ànim de lucre, va recaptar 52,6 milions de dòlars al llarg del 2014. La part més gran de les partides van destinades a hosting, enginyeria i desenvolupament de software. Entre els seus principals donants figuren la trinitària Microsoft, Apple i Google.

RÀTZIES. El setembre passat, 381 perfils d’editors van ser expulsats de la versió en anglès acusats de «frau i extorsió» a l’estar a sou de particulars i empreses per crear articles sobre ells. L’any passat també es va desmantellar una altra xarxa, Wiki-PR, formada per 323 comptes falsos. ¿El modus operandi? Uns editors de la trama donaven el vistiplau als articles d’altres membres del grup, al mateix temps que donaven entrada i dedicaven bones opinions al treball dels nous membres. Una vegada publicats els textos, alguns demanaven 27 euros men­suals als seus clients per mantenir-los on line.

WIKI. El terme ve del wiki wiki hawaià, que significa ràpid. Traslladat al camp tecnològic, és una web en la qual es pot portar a terme treball col·laboratiu. Una espècie de tauler d’anuncis gegantí on qualsevol pot posar les seves notes i esborrar i modificar les dels ­altres.

WIKIPLANETA. La Fundació Wikimedia té en marxa les sucursals Wikimedia Commons (mediateca), Viquitexts (biblioteca de textos), Viquinotícies, Viquillibres (llibres de text i manuals), Meta-Wiki (coordinació de projectes), Viccionari, Viquiespècies, Wikivoyage, Viquiversitat (plataforma educativa) i MediaWiki (desenvolupament de soft­ware).

WIKI STRATEGIES. Consultora externa a l’enciclopèdia que s’encarrega d’assessorar els clients sobre com gestionar la seva presència a Viquipèdia sense violar les normes del projecte. Un dels seus empleats va descobrir, entre altres malabarismes, que l’agència de relacions públiques que gestiona la imatge de Naomi Campbell va maquillar el seu idil·li amb Mike Tyson, la condemna per agredir una empleada o les pífies en el món de la música i l’hostaleria.

0 Comentaris
cargando