¿Un món sense xocolata?

¿Ha començat el comte enrere per als amants de la xocolata? S’haurà d’esperar al 2020 per tenir-ne la resposta. De tota manera, aquell any ja ens podríem enfrontar a un possible dèficit de cacau, perquè probablement hi haurà més demanda que producció. Les primeres notícies al voltant de la hipotètica escassetat es remunten a finals del 2014, quan la multinacional Barry Callembaut va publicar una preocupant nota de premsa a partir d’una anàlisi de les tendències del mercat.

¿Tan negre està el futur del cacau? «La data del 2020 és una fabricació mediàtica, no es pot dir que sigui un assumpte seriós per a qui treballa en el sector», afirma l’analista Pamela Thornton. Malgrat tot, admet que hi ha incògnites sobre el seu futur. «Aquest any arribarà el fenomen El Niño a l’Equador i Indonèsia, i estem notant un clima més sec del normal a l’Àfrica Occidental. Possiblement veurem una escassetat de cacau substancial, d’unes 250.000 tones, la més alta en uns quants anys», diu. «Mentrestant –afegeix l’experta– la demanda creix un 2 % anual».

El futur del cacau és un trencaclosques: depèn de variables com nous models de producció, el canvi climàtic i l’increment del consum en països asiàtics. Per conèixer de prop el problema, hem viatjat al Brasil, l’Equador i l’Índia.

BRASIL

L’or dels tupinamba

Les fulles cruixen sota els seus peus. Glicélia Jesus Da Silva, líder del poble indígena tupinamba, camina pels senders plens d’arbres de cacau a Serra do Padeiro, al sud de Bahia. Són terres protegides pels que anomenen Encantats, esperits dels seus avantpassats reencarnats en arbres centenaris. Va néixer a l’aldea on viu des de fa 33 anys, és professora a l’escola i portaveu de la comunitat, que se sustenta principalment a través de la producció i la venda de cacau.

Aquest fruit va generar la fortuna al sud de Bahia, sobretot la dels latifundistes, a costa de les males condicions laborals dels treballadors. El Brasil era el segon exportador mundial fins que un acte de bioterrorisme va destrossar els cultius. La culpable en va ser la vassoura de bruxa, fong amazònic introduït a la regió a finals dels anys 80, suposadament per productors de cacau africans. El 80% de les plantacions es van perdre. Més de 250.000 treballadors rurals es van quedar sense feina, van emigrar a les ciutats i van construir barris de barraques. «Alguns fills del cacau ara venen craca les faveles», explica Daniel Piotto, professor de la Universitat Federal do Sul da Bahía.

Els Sense Terra

Avui en dia el Brasil produeix cacau principalment per proveir el consum intern. Però com una au fènix està ressorgint de les seves cendres. «Les crisis no sempre són la fi del món. Avui es pot veure el costat positiu de la vassoura», explica Gerson Marques, secretari executiu de l’Institut Cabruca, organització especialitzada en desenvolupament cacauer. «Moviments socials, pobles indígenes i cooperatives familiars van tenir l’oportunitat d’apropiar-se de la producció de cacau, ocupant terres abandonades pels latifundistes que se’n van anar amb deutes o comprant-les a baix preu. Va començar així l’era de la xocolata». Moviments socials com els Sense Terra ja van llançar la seva pròpia xocolata orgànica Terra Vista, com també ho ha fet la cooperativa de famílies Embaúba que produeix la seva marca. No tenen caps ni latifundistes que els controlin. Ara treballen de manera autoorganitzada cuidant el seu cacau, des de l’arbre fins a la xocolata.

Un nou capítol ha començat també per a Glicélia i els tupinamba. Amb l’arribada de la vassoura de bruxa van tenir l’oportunitat de començar a recuperar les terres que els havien expropiat a començaments del segle XX. Terres riques en vegetació exuberant, amb rius que la recorren i habitades per jaguars i cobres. L’any 2009 el Govern va delimitar les 47.376 hectàrees tupinamba, etapa preliminar al reconeixement de la propietat. Ara, el cacau és el seu pilar econòmic; però no ha deixat mai de ser protagonista de la seva història. «Fem servir les panotxes de cacau com a única arma de lluita llançant-les contra la policia, que va venir a desallotjar la nostra aldea amb dos helicòpters, 180 agents i 33 vehicles, i ens va acusar d’amagar armes», explica Glicélia, al recordar un episodi de fa set anys. «No he sigut mai de cap altre lloc. D’aquí, amb el nostre cacau, no ens trauran».

EQUADOR

Esperant El Niño

Cap a l’oest, al llarg de la línia de l’equador, el perill per al futur del cacau ve des del mar. Es tracta d’El Niño, fenomen atmosfèric generat per l’escalfament dels oceans que causarà pluges

i sequeres anormals durant el trimestre que ve. Un drama que manté en suspens gran part dels productors de cacau equatorians. Entre ells, Servio Pachard, cultivador de cacau des de fa quatre generacions, originari de la zona de Manabí, situada al centre-oest del país. Als seus boscos

centenaris, on el cacau conviu en harmonia amb papaies i fruites tropicals, ell produeix la xocolata orgànica To’ak, considerada per la revista Forbes com la més cara del món; a 260 dòlars (240 euros) els 50 grams. «Està arribant El Niño. Els pronòstics diuen que serà similar al del 1997. Aquella va ser la pitjor crisi que he suportat», explica Servio, passejant pel bosc. «A vegades, plovia tot el dia, no hi havia plantes que aguantessin perquè no hi havia sol. Va ser molt greu per als productors, vam trigar entre cinc i set anys a recuperar-nos».

Segons l’Institut Nacional de Meteorologia i Hidrologia (Inamhi), El Niño afectarà el país amb pluges que seran dues vegades superiors a la mitjana durant tot el primer trimestre del 2016. «El 2015 és un dels anys més calents de la història», declara Raúl Mejía, coordinador de l’Inamhi. «I el canvi climàtic intensifica els esdeveniments naturals extrems a escala mundial, com El Niño. Si els pròxims 50 anys la temperatura puja dos graus més, seria el col·lapse de la naturalesa». Els efectes d’aquest fenomen s’estimen en una pèrdua de 40.000 tones cúbiques del producte, segons l’Associació Nacional d’Exportadors de Cacau, Anecacao.

Amenaces

Alguns cultivadors creuen que El Niño no arribarà, mentre que altres, com Servio Pachard, ja han preparat canals de drenatge per evitar inundacions i controlar la humitat, que podria propagar malalties com la vassoura de bruxa i la monilla. Servio parla de l’assumpte també en l’organització a la qual pertany, la Xarxa de Guardians de Llavors, que tenen la tasca de preservar llavors autòctones que es troben en perill d’extinció. «La variant local de cacau nacional de fina aroma que cultivo també està amenaçada –explica Servio–, perquè molts prefereixen clons, empelts de varietats de cacau que donen excel·lents resultats en volum i resistència a malalties, però no en qualitat».

Al sud de Manabí, a prop de la ciutat de Guayaquil, es troben els agricultors pertanyents a la Unió d’Organitzacions Camperoles del Cacau de l’Equador, UNOCACE. «Fer servir clons de cacau de fina aroma,empelts proporcionats per l’Institut Nacional d’Investigació Agropecuària de l’Equador, INIAP, de les varietats més resistents a les malalties», assegura Freddy Cabello, gerent d’UNOCACE. «Estem renovant les nostres plantacions per assegurar el futur del cacau i preparar-nos per a l’arribada d’El Niño», afegeix.

Pluges suaus, acompanyades per intensa calor i humitat, ja estan mullant aquests dies els camps dels cultivadors equatorians, que miren al cel i esperen l’arribada d’El Niño, un fenomen que els meteoròlegs van anunciar fa més d’un any i que, segons totes les previsions, està a punt de desfermar la seva força.

ÍNDIA

La dolça febre de la tauleta

Del cacau a la xocolata, a l’altra punta del globus terraqüi hi ha els nous consumidors. Com Rekha Pawao, professora de 24 anys que treballa al suburbi de Navi Mumbai. Allà, 50.000 persones viuen en barraques, petites cases de làmines o de construcció que no fan més de cinc metres quadrats. Ella acostuma a comprar paquets de xocolata, al quiosc a prop de l’escola, per regalar-los a les seves filles durant els dies festius. Es tracta de porcions de 10 grams que costen cinc rupies (0,07 euros). El seu marit treballa en l’extracció de pedres, i ella ensenya a l’escola. No hi ha cadires, ni taules, ni pissarra. Els estudiants s’asseuen tots junts a terra per escoltar Rekha, que els dóna classes d’hindú, de matemàtiques i d’anglès. «La distribució de la xocolata arriba fins aquí. Però les persones que han de garantir-se un àpat diari, com en el cas de les nenes i els nens que vénen a aquesta escola, mengen xocolata només durant ocasions especials o celebracions», declara Rajashree Nayak, de l’ONG Arphen, que gestiona el col·legi on Rekha treballa.

La xocolata no està a l’abast de tothom, però ha captivat bona part de la societat índia. El consum per càpita s’ha accelerat en els últims cinc anys de 50 grams a gairebé 120, xifra que, multiplicada pels més de 1.200 milions d’habitants del país, dóna el pes de gairebé 30.000 elefants asiàtics. Una tendència que no sembla destinada a ser revertida: l’any 2019 aquesta dada augmentarà el 60%, segons l’empresa d’estudis de mercat Mintel. «Durant els últims 20 anys, amb la globalització, l’estil de vida dels indis ha canviat i els seus salaris han augmentat», descriu el sociòleg Pralhad Jogdand. «La xocolata significa modernitat, com veiem a la publicitat protagonitzada per les actrius de Bollywood».

Notícies relacionades

10 coses que cal saber de Sílvia Caballol, l’‘amor’ de l’(ex)bisbe de Solsona

Twitter, any I: la impulsiva revolució d’Elon Musk transforma la xarxa social i redueix el seu negoci

 

AQUEST REPORTATGE HA ESTAT REALITZAT AMB LA COL·LABORACIÓ DEL CENTRE EUROPEU DE PERIODISME I DE LA FUNDACIÓ BILL &  MELINDA GATES, AIXÍ COM AMB EL SUPORT D’OXFAM ITÀLIA