DESPRÉS DEL 13-N / VEUS DE LA COMUNITAT ISLÀMICA de catalunya

«Ens sentim atacats»

Les entitats musulmanes de Catalunya condemnen l'horror dels atemptats de París, però critiquen que no es miri de la mateixa manera la barbàrie terrorista que diàriament també viuen a Síria, el Líban, Kenya i altres països del tercer món.

3
Es llegeix en minuts
RAFAEL MORALES

Els milers de musulmans que viuen a Catalunya estan vivint amb «el mateix horror que tothom» els atemptats terroristes de París. Portaveus de diferents associacions culturals, les mateixes que gestionen moltes de les mesquites catalanes, admeten que se senten assenyalats pels que estenen la culpa de les accions gihadistes a tots els musulmans i a l'islam. Sense aixecar la veu, també es queixen de la hipocresia de la societat occidental, que posa el crit al cel per les morts de París i, en canvi, a penes reacciona davant matances del mateix calibre que es produeixen en altres països de l'Orient i l'Àfrica.

«Independentment de qualsevol creença religiosa, els fets de París són un acte terrorista sense cap dubte», explica Hilal Tarkou, advocat i president de l'Associació Ciutadans per la Convivència i Desenvolupament (ACCD) de Reus. «És totalment inacceptable», insisteix Tarkou sobre l'atemptat abans de fer comparacions. «S'està posant de manifest que només parlem del que passa aquí», critica, alhora que recorda altres atemptats que han sumat centenars de morts a Kenya, Síria i altres llocs del tercer món.

Delinqüents, no musulmans

«M'indigna que els morts de França valguin més que els d'altres països, i em sembla nefast que la resposta de França hagi sigut bombardejar Síria», destaca Mohamed Chriyaa, president de Magrebins sense Fronteres de Salt (Gironès), després de condemnar els atemptats: «Són assassins, no musulmans».

Mohammed Houri Rajai, de l'associació Codenaf de Girona, també se sent «indignat» amb el que ha passat a París. «I que passi en nom de l'islam és que està fallant alguna cosa molt important: la integració», explica Houri. «Que passi això en un país com França, que acull cinc milions de musulmans, és que falla alguna cosa», insisteix.

Houri deixa clar que «els fets de París no són un acte de musulmans, sinó de delinqüents». Argumenta que «els atemptats són producte de bandes criminals que aprofiten la ignorància i la inadaptació de les persones» i es refereix als anomenats «fills del vent», joves nascuts al país d'acollida però que no se senten d'un lloc ni d'un altre. «Haurien de tenir un sentit de pertinença al país on han nascut, però no és així», diu Houri Rajai.

«Ens veuen de forma diferent, però no ho som», apunta Chriyaa, per explicar l'onada de xenofòbia que s'ha tornat a activar contra els musulmans. «A Salt tenim una situació molt estranya. No és ben bé por, però existeix la sensació que volen imposar la farsa que l'islam és el mal de tots», aclareix. També Houri admet les pressions: «Sembla que és la moda d'avui dia, sobretot a les xarxes socials».

«Ho estem passant malament»«Això sap molt de greu, ho estem passant malament», admet Rafat Sarajebin, secretari de la Comunitat Islàmica Imam Malik, impulsora de la mesquita de Salt. «Els atemptats no tenen res a veure amb l'islam ni amb cap religió», explica. Els seus autors, assegura Sarajebin, formen part de grups extremistes i «els que paguen els plats trencats són els que tenen menys culpa».

Aquest dirigent musulmà considera que el que va passar a París «no beneficia gens» els musulmans de la resta del món perquè «activa els partits xenòfobs i la gent que els creu». «Només són uns quants terroristes davant dels milions de musulmans que hi ha al món», afegeix Sarajebin, i lamenta la poca informació que a Catalunya hi ha sobre l'Alcorà. «Predica la pau i la humilitat», diu sobre el llibre sagrat musulmà. «Està escrit a l'Alcorà que està totalment prohibit matar persones innocents», afegeix Mohamed Serour, president de l'Associació Cultural Àrab del Vendrell (Baix Penedès).

Notícies relacionades

«No guanyarà el terrorisme», pregona Chriyaa, que no creu que la situació actual pugui contribuir a radicalitzar els musulmans de Catalunya. «Hem de seguir treballant en la tasca de la integració, la convivència com també en l'educació», destaca. Mentre que Sarajebin resta importància a la influència dels imams: «No tenen més poder que el que poden tenir els capellans cristians. Vénen, resen i se'n van a casa seva», afirma.

Tarkou es refereix a l'existència d'«un sentiment de ràbia» perquè «els musulmans se senten atacats sense haver fet res». També creu, com altres dirigents musulmans, que la Generalitat no hauria de deixar la gestió dels afers religiosos totalment en mans d'associacions o fundacions, com passa amb les mesquites.