Maria Terrades: «Investigació i 'start-ups' necessiten més recolzament públic»

El Parc Científic de Barcelona és un macroespai de trobada entre universitat, empreses i societat. Amb el 100% de l’espai ocupat, l’entitat busca finançament per poder adequar la instal·lació i atendre les companyies i emprenedors que es volen establir. Maria Terrades és la directora del Parc Científic de Barcelona.

OLGA GRAU: ¿En quin moment es va decidir crear el Parc Científic de Barcelona i quin és el seu estat actual?

MARIA TERRADES: El Parc Científic és una infraestructura de 100.000 metres quadrats, és el primer parc d’aquest tipus que es va crear a l’Estat espanyol i aquest any complim 20 anys. Els parcs es van crear en un moment en què es feia una aposta forta per la ciència. A Catalunya hi havia una base sòlida sectorial (indústria química, farmacèutica...) i d’universitats, però faltava un projecte que ens portés a la indústria del futur, a la investigació, perquè si no es donava suport no podríem competir. Des del punt de vista públic es van decidir crear centres d’investigació per fer innovació, perquè aquest tipus d’indústria necessita molta inversió: una empresa que comença necessita un mínim d’un milió d’euros només per començar a funcionar, amb una infraestructura que, a més, no utilitzarà tots els dies: microscopis, centrifugadora... Per això es va decidir crear un centre com el nostre: al parc hi ha 150 milions d’euros d’inversió, uns 50 en infraestructures. És molt difícil si cada empresa hagués de comprar-los.

AGUSTÍ SALA: ¿Quin tipus d’empreses hi ha al parc?

M. T.: Per a nosaltres és molt important que la ciència no només faci papers. Cal fer bona ciència, però que es tradueixi en valor per al mercat i la societat. Hi ha parcs on només hi ha centres d’investigació, però en el nostre hi ha les dues coses: investigació i empreses: biotec, agro, cosmètica... I tota mena d’empreses: des de molt petites fins a grans, com Ordesa i Esteve, que tenen la seva investigació al parc. A més, com a parc, provem de fer activitats de comunicació perquè les empreses noves es presentin i tinguin oportunitats de ‘networking’. Ara tenim més de 100 entitats instal·lades al parc, amb 2.700 persones treballant, és un ecosistema molt potent. El Parc et dona flexibilitat: pots entrar ocupant-hi un petit espai, i després pots créixer. O al revés, decréixer. Actualment, tenim el 100% del Parc ocupat.

A. S.: ¿Es pot ampliar?

M. T.:  El parc compta amb 32.000 metres entre laboratoris i oficines. Hi ha 6.000 metres quadrats de laboratori pendents d’adequar i, a més, hi ha espais que en el projecte inicial no eren oficines (per exemple, s’anava a fer un gran auditori) que finalment es podria adequar per a oficines. Preparar aquests espais requereix una inversió d’uns 13 milions d’euros.

O .G.: ¿Qui pot aportar aquests fons?

M. T.: Hem de buscar aquests diners. El Parc no es pot endeutar: és autosuficient, des del 2010 estem en Ebitda positiu, amb els ingressos cobrint despeses. Fins ara, no es cobrien totes les amortitzacions, però aquest 2017 tanquem amb benefici net de 300.000 euros per primera vegada.  El parc va néixer amb finançament de préstecs del ministeri i amb molts anys de carència. Ara queden uns 90 milions de deute (n’hem pagat 20): 41 amb el ministeri, 39 amb la Generalitat i 12 de crèdit sindicat. El Parc pot tornar el deute, però no en els terminis establerts. Reclamem reestructurar el deute: el de la Generalitat està en gran part reestructurat, però hem de solucionar la part del Ministeri. 

JOSEP M. BERENGUERAS: ¿Com van aquestes converses?

M. T.:  Es van iniciar les converses amb l’anterior Govern, però Hisenda és qui mana. No va donar temps a la reestructuració i, amb el canvi del Govern, va quedar en ‘stand by’. Ara comencen els contactes amb el nou Ministeri de Ciència. 

O. G.: A més, amb l’actual calendari no deuen poder invertir en creixement...

M. T.:  Exacte. Creixem a un ritme molt baix. Per créixer pensem que una opció per finançar-se pot ser treballar amb ‘family offices’, que poden ajudar a trobar aquest finançament que ens falta i que compleixen amb el patró d’empresa catalana sensible amb el territori i el futur. També ens ha contactat un fons que treballa amb fons socials que podria treballar en aquest sentit. Intentem reestructurar el deute i generar nous recursos per poder ampliar-lo a poc a poc. Ens agradaria fer uns 1.500 metres quadrats a l’any (en laboratori són uns 1.400 euros per metre).

J. M. B.: ¿Quina demanda hi ha per entrar al Parc?

M. T.: Hi ha empreses que ja hi estan instal·lades que volen créixer en metres, i entitats que són fora i que volen entrar. El nostre ecosistema ofereix moltes coses: la investigació és cada vegada més transversal, perquè s’investiga i s’aplica. Avui dia els processos són tan amplis que has de saber de bio, de genòmica, d’informàtica, d’intel·ligència artificial..., necessites fer moltes aliances. Un lloc com el Parc et dona l’oportunitat d’estar al dia i tenir contactes.

A. S.: ¿Què passarà quan estigui el Parc complet?

M. T.: En principi l’espai és limitat. Però el dia que el parc estigui acabat, ja veurem quines opcions tenim. És difícil saber quan podríem estar complets, però pensem que cap al 2021, dependrà de la demanda.

A. S.: I aquest any, ¿quin resultat esperen?

M. T.: Esperem tancar amb més d’un milió d’euros de benefici, amb uns 18,7 milions d’euros en ingressos. Al Parc tenim els ingressos del lloguer, però també dels serveis que prestem tant a empreses de dins com de fora. 

A. S.: ¿Tenen un pla estratègic?

M. T.: Tenim un pla de viabilitat financera en què marquem els objectius d’inversió anual, de creixement en espais, de retorn de deute... Evidentment, va acompanyat d’una estratègia, que no està plasmada com a tal. També analitzem com evoluciona el sector; per exemple, des de fa uns anys els dispositius mèdics estan creixent molt i estem provant d’afegir-los a la nostra oferta.

O. G.: Són un gran termòmetre del sector. ¿S’ha notat en l’època de crisi menys suport públic?

M. T.: La crisi es va notar molt tant a Espanya com a Catalunya, en retallada de recursos en tots els sentits. Nosaltres no rebem subvencions, però tant els centres d’investigació com les ‘start-ups’ necessiten el recolzament públic, perquè el sector bio té períodes de maduració molt llargs: des que inicies una investigació fins que arriba al mercat pot passar una dècada. S’ha notat molt la crisi, estem per sota de la mitjana europea en inversió. Es necessiten més ajuts, que es pugui reestructurar el deute si és viable, mesures de suport a les ‘start-ups’ i que els Pressupostos s’executin: l’any passat només es va executar el 29,7% del pressupost d’R+D+i en l’àmbit estatal, segons la Confederació de Societats Científiques d’Espanya (Cosce). I, a més, hi ha moltes traves burocràtiques, tant al demanar els ajuts com al justificar-los.

O. G.: ¿El fet que no hi hagi interlocució fluida entre governs pot alentir el creixement?

M. T.: Sí, i també el que fa molt mal són els períodes curts de govern. Des que arriben fins que comencen a veure com estàs, parlen amb tu, s’executa... Requereix molt temps. Per sort, sembla que a nivell estatal hi ha hagut herència, que hi haurà certa continuïtat. Des del sector demanem sobretot estabilitat perquè les intencions es puguin executar; i col·laboració entre les administracions.

O. G.: ¿La situació política els ha afectat?

M. T.: Nosaltres no ho hem notat. La marca Barcelona és molt potent i la investigació a Catalunya és molt reconeguda. El nostre sector no es construeix i desconstrueix en un dia; és menys sensible als vaivens econòmics. L’interès dels inversors estrangers a Catalunya està creixent, el sector està molt ben posicionat i no hem notat un impacte en aquest tema. No hi ha cap empresa que se n’hagi anat del Parc.

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

A. S.: ¿Com ha canviat el perfil de les empreses presents?

M. T.: El farma continua sent molt potent, però de mica en mica va tirant cap al sector bio. La part dels dispositius mèdics i medtec està creixent cada vegada més, i també tot el que va lligat a la computació i la intel·ligència artificial.