El camp català s'abona al canvi

Les ciutats sempre han sigut un pol d’atracció, no només de la inversió de les empreses que veuen més possibilitats de donar visibilitat als seus productes, també de ciutadans del mateix país. Al llarg de la història, han sigut moltes les persones procedents de pobles o fins i tot de ciutats de menor mida que han vist en la gran ciutat una possibilitat de creixement personal i de projecció laboral, i el cas de Barcelona no és diferent de la resta de capitals occidentals.

Tot i així, en els últims anys s’ha experimentat una certa regressió en aquesta manera de veure les coses, atesa la competència de les ciutats i les més que requerides especialitzacions. En aquest context, laDiputació de Barcelonaha posat en marxa un projecte ambiciós, alhora que innovador, a fi d’explotar les virtuts i punts forts del territori, així com els coneixements ihabilitats intrínseques dels veïns dels entorns rurals. 

L’objectiu és generar prou força perquè elsnuclis allunyats de la gran urbs puguin atraure el màxim interèsi ofereixin unes bones opcions professionals per evitar que els joves marxin dels pobles natals. A partir d’aquesta premissa neix el projecteDiputació Smart Rural, una iniciativa que pretén donar una empenta a idees que ja hi ha en el territori i crear noves opcions professionals, amb la creació, entre altres aspectes, de tres bancs de terres per aprendre a gestionar-los. També té previst formar uns 200 treballadors forestals des de l’escola de Montesquiu, a Osona, i crear diferents equipaments perquè productors i agricultors puguin transformar els productes agroalimentaris i forestals, com ara una formatgeria o un escorxador de baixa capacitat. 

La proposta compta amb una aportació econòmica de 2,9 milions d’euros cofinançats entre la Diputació de Barcelona i elfons europeu FEDER, amb la qual cosa s’assentaran les bases del projecte per dinamitzar l’entorn rural. La seva acció inclou la Barcelona interior, concretament el Lluçanès, la Vall del Ges, el Moianès, el Berguedà i Montserrat, i constitueix una prova pilot per fer viable el món rural a partir del que ja té l’entorn natural en si mateix. 

Àmbits temàtics

El projecte s’estructura en tres àmbits temàtics, basats en un banc de serveis i transferència contínua d’innovació, la gestió forestal il’agrosilvopastura. “El que pretenem és bàsicament dues coses: atacar la pèrdua d’habitants en les zones rurals del país amb projectes que dinamitzin el territori, creïn riquesa i ocupació, i aportar-hi un component pedagògic, amb una connexió entre l’entorn rural i l’urbà”, explica el vicepresident de la Diputació de Barcelona,Dionís Guiteras. Així, es parteix de la premissa que una gran ciutat com Barcelona pot defensar les seves competències com a ‘smart city’, però sempre sense donar l’esquena al territori sobre el qual se sustenta, i que li subministra cultura, lleure i salut, però també aliments i riquesa econòmica.

La intenció del projecte passa per connectar, així, ciutat i territori, aprofitant les característiques que defineixen Catalunya, on un 66% de la superfície l’ocupa massa forestal, una oportunitat per generar nous mercats i potenciar els que ja existeixen.

Atès que cada vegada hi ha menys gestió dels boscos, aquests s’han convertit en espais més homogenis, i alhora pastura de les flames en els incendios.

Per això, s’ha procedit a l’aliança ambl’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), perquè projectes vinculats amb aquestes zones del país trobin una via de finançament i tinguin oportunitats per viure’n. Això abasta des de la gestió d’espais forestals fins a la seva neteja, aprofitant una alternativa que passi pel pasturatge de bens per netejar el bosc i la comercialització del mateix animal.

Escorxadors de petita escala

És aquí quan obté protagonisme la iniciativa delsescorxadors de petita escala. Es tracta d’una innovació que pretén acostar el control del procés de tractament de la matèria primera per al mateix ramader, des que el be neix fins que és sacrificat i tractat, així com comercialitzat una vegada la seva carn ja ha sigut tractada. «Això els aporta una independència com a ramaders respecte a les grans cadenes i els dona independència, ja que no poden accedir als grans escorxadors», apunta Guiteras. Al seu torn, la iniciativa obre la porta a la recuperació de zones de cultiu abandonades per falta de mans i que han sigut envaïdes pel bosc. Per aquesta raó, un altre dels aspectes per desenvolupar és el banc de terres, que permetrà els joves accedir a tenir explotacions més grans de les que tenen. 

«Cada vegada hi ha més pagesos i ramaders que es jubilen i no tenen relleu, i això deixa les terres sense ser gestionades. Per això és important que els agricultors tinguin la possibilitat de mantenir en marxa aquesta activitat», apunta Guiteras. Aquesta inacció sobre el camp fa que la terra perdi valor o que acabi sent engolida pel bosc.

Però les zones forestals no han de tenir una connotació negativa, ja que són importants per garantir la biodiversitat del país. És per això que també s’inclou la intenció derecuperar plantacions arbòriesper a finalitats determinades, com ara la bioconstrucció, per a mobiliari o per a estructures d’edificis.  Es tracta de varietats d’arbres que no tenen valor comercial si no hi ha una indústria i una transferència tecnològica darrere. Actualment no hi ha prou gent formada en aquest àmbit, i per això l’objectiu passa perquè l’any 2020 hi hagi 200 persones formades en aquest ofici, cosa que obrirà una nova finestra de negoci vinculada a la gestió dels seus propis espais forestals.

Gestionar el producte

“Es busca que els productors disposin d’espais per tramitar els seus articles, des d’escorxadors de baixa capacitat per gestionar el producte amb els restauradors, però també per tractar els animals amb qualitat i que se’n puguin derivar negocis com ara la curació de formatges amb llet de la demarcació”, apunta Guiteras. I ho compara amb Barcelona: «Allà hi ha el 22@ on es poden tenir espais per desenvolupar idees d’una determinada importància, i al món rural s’ha de disposar d’un entorn similar».

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

No es vol reinventar l’entorn rural sinó aportar la innovació i la tecnologia suficient per desenvolupar projectes locals que contribueixin a la possibilitat de continuació de negocis existents, però que obrin la porta que els joves disposin de prou eines per desenvolupar projectes vinculats amb la seva terra. Un poble, un tipus de formatge; una demarcació, el seu propi tractament dels animals. 

Al cap i a la fi es tracta d’aportar coneixement i tecnologia amb un únic propòsit: dotar dels recursos necessaris la Catalunya rural més pròxima a Barcelona perquè pugui desenvolupar els seus productes, amb segell propi, i amb respecte mutu amb la resta de territoris limítrofs. I tot això, amb el capital humà procedent del mateix lloc.