Uber i l'oportunitat de les plataformes

Des de la invenció del taxímetre, el 1891 per l’enginyer alemany Wilhelm Bruhn, a la sentència del desembre del 2017 del Tribunal de Justícia Europeu contra el model de negoci d’Uber, el món del transport ha canviat radicalment. En aquesta sentència, la primera palanca de la qual va ser accionada el 2014 per l’associació professional Élite Taxi, la justícia europea va dictaminar que el servei d’Uber no es corresponia amb un "servei de la societat de la informació", sinó que era propi d’un "servei en l’àmbit del transport".

El TJE va estimar que, independentment que la connexió entre un particular amb cotxe i un particular amb demanda de ser transportat sigui possible a través d’una aplicació mòbil, això no eximia la multinacional fundada el 2009 a San Francisco de regir-se per la normativa de transports.

Uber va tornar aquest març a Barcelona, d’on es va veure obligada a marxar el 2014, amb un model totalment diferent del que emprava en un primer moment. De la immediatesa i la no regulació ha passat a regir-se per la normativa més clàssica de Vehicles Turisme amb Conductor (VTC), en una ràtio per llei de 30 taxis per cada una d’aquestes llicències.

La contenció del primer model de negoci d’Uber per part de la legislació europea coexisteix amb altres exemples d’economia col·laborativa aplicada al sector dels transports. A Nord-amèrica hi ha una tradició de cooperatives de taxistes que s’han adaptat als reptes de l’economia digital desenvolupant la seva pròpia aplicació de transports.

Co-op Cabs és una cooperativa de Toronto (Canada) actualment amb una flota de gairebé 600 taxis que opera en aquesta ciutat canadenca des del 1956 i que ha introduït l’ús la seva pròpia aplicació mòbil al servei.

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

Més al sud hi ha projectes creats més recentment, com Green Taxi Cooperative, a la ciutat nord-americana de Denver, que permet a tercers entrar a conduir un vehicle de la companyia, sense ometre una relació contractual.

A Europa també hi ha exemples de cooperatives de transport adaptades al segle XXI. CO.TA.BO, una cooperativa fundada a la ciutat italiana de Bolonya el 1967, ha abandonat el taxímetre, que va inventar fa més de cent anys Wilhelm Bruhn, i assigna els taxis i el seu cost final a les comandes realitzades via aplicació mòbil mitjançant un algoritme de geolocalització.