«S'ha d'aconseguir que qui tingui vinya tingui un tresor»

Els cellers catalans Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca i Torelló s’han unit per crear Corpinnat, una marca col·lectiva de la Unió Europea que pretén posar en relleu el cava de qualitat i que prepara el llançament de cara a la campanya de Nadal.

AGUSTÍ SALA: ¿Com va sorgir la idea de crear Corpinnat?

TON MATA: Estem en un sector que té una estructura on les empreses no es diferencien precisament per la integració vertical, és a dir, les empreses que vinifiquem no tenim manera de diferenciar-nos de les que no vinifiquen. A totes les zones de prestigi del món hi ha una estructura diferenciada, començant per França, que n’és un referent. Al nostre sector això sembla una cosa complicada, era com un tema tabú. El 2012, coincidint amb la sortida de Raventós i Blanc de la DO Cava, algunes empreses vam començar a conversar per veure què fèiem, perquè estàvem perdent una oportunitat molt bona als mercats internacionals, d’entrar als millors restaurants, de ser a les millors botigues, encara que fèiem vins molt originals i de molt nivell. Fruit d’aquestes converses vam treballar de forma discreta. Finalment, sis empreses ens hem posat d’acord. Les coses no ens van malament, hem superat la crisi, però detectem una gran oportunitat internacional i volem fer territori. La il·lusió que tenim és que Corpinnat es converteixi en un topònim del territori.

A. S.: ¿Per què era necessària una marca pròpia?

XAVIER GRAMONA: El del vi és el sector amb més marques en oferta al món del consum, hi ha més de 300.000 etiquetes al mercat. El consumidor per elegir necessita guies, prescriptors, culturitzar-se... La gent vol saber què està comprant, per què paga 10 o 40 euros. Nosaltres ens hem preocupat per aquesta casuística, perquè ens semblava que el cava, molt preocupat per guerres de preus condicionat per l’estructura del sector (un nombre molt petit d’empreses representa el 70%-80% del sector), havia de pensar en altres valors. Corpinnat és una manera d’explicar al món que al nostre territori es poden fer grans vins escumosos, i que la nostra marca representa un paisatge, un territori, fets amb una exigència determinada.

JOSEP M. BERENGUERAS: ¿Fins a quin punt ha fet mal la política de preus baixos al cava?

X. G.: Aquesta política mai no ha donat dividends als sectors que volen potenciar una imatge de qualitat. Sempre trobaràs algú que pugui vendre més barat. El sector sempre ha sigut molt lent amb els canvis, i una de les coses que pot resultar de la nostra iniciativa és que hi hagi una reacció.

A. S.: ¿I per què no una DO?

T. M.: La figura jurídica no és important per a nosaltres. Hem optat per la figura de la marca col·lectiva de la Unió Europea, que possiblement és una de les màximes figures jurídiques privades que es poden fer. I hem volgut anar molt més enllà d’una associació i una marca comercial. Implica un nom, un reglament, un règim disciplinari, unes auditories...

J. M. B.: ¿Quins són els requisits mínims per entrar a Corpinnat?

T. M.: Ha de ser raïm agafat a mà, 100% ecològic, de varietats autòctones, 18 mesos de criança mínima i hi ha d’haver vinificació a la propietat. Són els valors que tindrà la gent al comprar Corpinnat.

J. M. B.: ¿Hi ha un preu mínim de l’ampolla?

T. M.: No el podem posar. Però sí que com a figura jurídica podem posar un requisit al reglament que les empreses que comprin raïm hagin de pagar un preu mínim. Han de ser contractes a llarg termini, perquè volem integrar el pagès a la cadena de valor, i a un preu digne: començarà amb 0,62 euros per quilo i ens hem compromès a pagar 0,70 euros en quatre anys. L’objectiu és que d’una forma natural aquest preu arribi a un euro.

A.S .: L’agricultor és una part important del projecte.

X. G.: Treballem en ser integradors. La nostra proposta vol tirar endavant tot el sector. És una proposta generacional: volem que l’agricultor que avui no es planteja comprar una premsa per fer vi pugui considerar-ho al pensar que hi ha un projecte. Estem parlant amb molts petits productors, i estem disposats a asseure’ls amb nosaltres perquè podrien entrar amb poques ampolles, però complint les exigències de qualitat

T. M.: A Champagne hi ha 4.000 empreses que fan xampany de les seves pròpies vinyes. Aquí n’hi ha poquíssimes, ¿una trentena d’empreses? No pretenem donar lliçons, però creiem que seria bo que aquest percentatge pugés.

A. S.: Hi ha hagut ja algun rebuig a Corpinnat.

T. M.: La de Raventós i Blanc va ser una crítica dura que no vam entendre. Creiem que la nostra és una proposta noble, honesta, que té finalitat brutal a escala ètica, de compromís i de territori, més enllà del retorn econòmic. El concepte territori és molt important. Som en una zona molt vulnerable en molts sentits, començant per l’urbanístic. Som molt a prop de Barcelona, i hi ha una amenaça industrial que no quedi cap vinya. La nostra proposta és a favor que els 5.000 agricultors s’autogestionin i cobrin un preu digne. I que si a més vinifiquen i fan Corpinnat, millor. Aquí encara no hem entès que el paisatge de qualitat implica desenvolupament econòmic. Hem d’aconseguir que qui tingui una vinya tingui un tresor.

A. S.: ¿Quantes empreses volen incorporar a Corpinnat?

T. M.: És difícil fer previsions. Els números són que de les 252 milions d’ampolles que es produeixen ara, nou milions són d’empreses que vinifiquen el 100% la seva producció. És a dir: majoritàriament, cada ampolla que compres no està vinificada a la propietat. A les zones de prestigi o això no passa o el consumidor està informat. Moltes empreses s’han interessat en Corpinnat. Esperem que hi hagi un degoteig d’incorporacions; n’hi ha diverses d’interessades, però no direm noms fins que no estiguin auditades.

X. G.: A més, és un moment de canvis en el Consell Regulador del Cava. Està sortint un ple i entrant-ne un altre, no se sap qui encara. És moment d’incertesa del sector, i encara hem de parlar amb ells, perquè estan estudiant els requisits. Nosaltres estem parlant amb tots per separat. Volem que ens vegin com una idea positiva, que suma, i a més reproduïble en altres zones. Les primeres reaccions que hi ha hagut en els prescriptors, els canals de distribució i el consumidor són molt positives.

J. M. : ¿Corpinnat ajudarà a exportar-ne més?

T.M.: Penso que augmentaran, però no ho plantejo a curt termini. És una marca de prestigi, això és el més important, la resta ja arribarà.

X. G.: Corpinnat és un canvi de posicionament a un nínxol més concret. En general hi ha un sector en què es lluita pel preu. Nosaltres hem d’anar a lluitar per una altra cosa: el xampany, el franciacorta, dues o tres denominacions molt lligades al territori i a uns requisits de qualitat que els fan diferents. Posar-se a lluitar amb ells i no contra els nostres col·legues del cava pot semblar una odissea, però crear aquest nínxol ens permetrà, amb tranquil·litat, poder asseure’ns a les taules dels grans escumosos per discutir-ho cara a cara.

A. S.: ¿Aquesta iniciativa suposa deixar enrere la fase de les DO en el sentit genèric?

X. G.: Quasi totes les DO tenen una definició de territori molt menys oberta que la que té la DO Cava, i algunes DO a més han treballat molt bé un decàleg de formes i característiques que estan ben reflectides a les ampolles. Cava té deures a fer. Nosaltres hem fet el que humilment crèiem que havíem de fer: no volem confondre el consumidor, sinó dir-li que fem les coses d’una manera, i que som d’un territori. Les DO han d’evolucionar per representar el món canviant del vi, que evoluciona més ràpid que les institucions.

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

A. S.: ¿Quan hi haurà les primeres ampolles a les botigues?

T. M.: Està previst que surtin les primeres ampolles amb l’etiqueta Corpinnat en l’últim trimestre. Però volem ser cauts i prudents: el canvi de presidència al Consell Regulador ha de ser tingut en compte, ja que volem parlar amb el sortint i amb l’entrant. Si el llançament és un mes abans o després, no és important.