¿Com serà el món del treball al segle XXI?

El primer de maig d’aquest 2018, el diari italià ‘Il Manifesto’ publicava a les seves pàgines una vinyeta del dibuixant Mauro Biani per commemorar el Dia Internacional del Treballador. Hi apareixia retratada una persona pedalant amb una bicicleta, amb el mític quadro ‘El quart estat’, del pintor, també italià, Giuseppe Pellizza da Volpedo, a l’esquena. Més de cent anys separen a aquella multitud d’obrers industrials i camperols dels actuals repartidors de productes a domicili, icona de l’economia digitalque s’obre camí.

L’economia i les relacions laborals entorn d’aquestes han canviat de manera radical des d’aquesta al·legoria de la classe obrera, popularitzada per la pel·lícula Novecento, de Bernardo Bertollucci, encara que el pes del negoci dels ‘riders’ continua sent reduït, comparat amb els sectors clàssics. L’any 2017, les comandes a domicili van representar el4% del total de les vendes del sector de la restauració, segons un estudi de la consultora NPD. 

No obstant això, l’avenç de l’economia digital és un consens generalitzat. El comerç electrònic, per exemple, va representar el 2016, últimes dades disponibles de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, 24.185 milions d’euros; una xifra 4,1 vegades superior que a l’esclatar la crisi financera el 2007.

Les vetes de negoci s’estan expandint d’una manera sense precedents, tal com descriu el sociòlegJorge Morunoal seu últim llibre ‘No tengo tiempo’: “La vida es converteix en un jaciment d’oportunitats de negoci; tot el que abans es podia comprar o vendre,tot el que no era un servei, ara sí que ho és”.

Noves formes, vells conflictes

Les noves formes de negoci vinculades a les noves tecnologies, abans d’arrelar a la societat, estan sent sotmeses a judici. “Sota l’aparença de modernització, molts d’aquests modelsencobreixen fraus clàssicsd’omissió fiscal o subcontractació”, opina el secretari de polítiques sectorials de la UGT a Catalunya,José Antonio Pasadas, que assenyala l’extensió de la figura del ‘fals autònom’a perfils de professionals qualificats com una altra de les noves disfuncionalitats.

Aquest representant sindical es refereix a la sentència del Tribunal de Justícia Europeuque va dictaminar el desembre que Uber realitzava una activitat pròpia d’una empresa de serveis, o a la sentència d’un tribunal valencià que va considerar a començaments de juny que la relació entre un exrepartidor amb Deliveroo era pròpia d’un assalariat, no d’un autònom, tal com s’estructura l’empresa.

"No volem tornar al segle XIX, però una relació de treballador per compte d’altri tampoc resoldrà el problema dels baixos salaris”, argumentava l’advocat defensor de Deliveroo en el primer judici de l’empresa a Barcelona. A finals de maig, la patronal d’empreses de menjar a domicili tradicionals com Telepizza o Domino’s es comprometia a actualitzar els salaris del conveni per pagar el salari mínim interprofessional.

“L’increment del pes delsserveis i els productes no tangiblesen l’economia provoca que, moltes vegades, la seva producció no es consideri una feina. Hem delaboralitzartots aquests sectors perquè el dret, la negociació col·lectiva i els òrgans de representació sindical protegeixin els treballadors”, reflexiona la responsable de noves realitats laborals de CCOO Catalunya,Carmen Martínez.

¿La legislació ha de vetar aquests models de negoci, encara que això comporti l’eliminació de milers de llocs de treball? “Sí,no hem de crear ocupació a qualsevol preu. Només té sentit si garanteix l’accés a unes condicions de vida dignes”, coincideixen els dos sindicalistes, amb referència al creixent nombre de persones amb feina i en risc de pobresa. A Espanya, gairebé el15%de les llars on hi ha almenys un dels seus membres treballant, viuen per sota del llindar de la pobresa, segons les últimes dades disponibles del 2015 de l’OCDE.

Una nova industrialització com a possible solució

“La precarietat, a qualsevol sector, no lliga bé amb la innovació. Un dels reptes que té actualment el món del treball a Catalunya és reduir lesaltes taxes de temporalitat no desitjada”, afirma el gerent de l’àrea institucional i responsable d’autònoms de PIMEC,Lluís Viguera. Per aconseguir-ho, el representant d’aquesta patronal de la petita i mitjana empresa proposa un canvi de paradigma: passar de protegir el lloc de treball, a protegir la persona.

Un dels sectors que poden generar, segons l’opinió de Viguera, ocupació estable i de qualitat és el de la indústria digitalitzada i automatitzada; la també coneguda comindústria 4.0. "Hem de llançar-nos de ple a aquest repte i ho hem de fer a través de més col·laboració entre empreses i programes de formació molt transversals, on l’Administració pública ha de tenir un paper molt important per no deixar ningú enrere," explica el representant de PIMEC, assenyalant especialment els nadius no digitals i les persones amb baixes qualificacions.

Segons un recent estudi del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB) sobre la indústria 4.0, la capital catalana està ben col·locada per fer-ho, encara que, no obstant això, alerta dels potencials riscos que aquest canvi productiu comporta: si no es compensa amb actuacions públiques com un salari mínim de ciutat o s’imposen alguns gravàmens, com establir impostos sobre l’activitat dels robots, el resultat pot sermés desigualtat.

El director de l’oficina de l’Organització Internacional del Treball a Espanya,Joaquín Nieto, alerta sobre aquests riscos i d’altres. “La feina cada vegada s’estructurarà en cadenes més fragmentades internacionalment i la necessitat d’una regulació que respongui a aquestes dimensions és urgent”, opina.

L’‘ecologització’ de l’economia és un altre dels reptes en les relacions laborals del segle XXI. El director de l’oficina de l’OIT a Espanya prediu unes plantilles on, a causa de la "inevitable reconversió energètica", la presència de perfils dins de totes les activitats econòmiques destinats a gestionar l’eficiència energètica serà transversal i creixent.

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

Dotar de més recursos instruments com la Inspecció de Treball ha de ser, segons Nieto, una altra mesura dels governs en aquest procés actual de transició cap a nous models laborals. Tot i això, el que no descarta és que les institucions hagin de tenir "una actitud molt permeable als canvis".

"Tots els nous models de negoci han de partir inicialment del’estricte compliment de la llei i després transformar-se segons la demanda del mercat. Només a través dels consensos entre tots els actors econòmics podem encarar els reptes de la nova economia", reflexiona el director de l’oficina de l’OIT a Espanya.