Pla Clima: units contra el canvi climàtic

El canvi climàtic és un desafiament invisible però molt real que posa en perill tant els ecosistemes naturals com la salut i el benestar de les persones. Barcelona ja fa temps que lluita contra els efectes d’aquest escalfament, una variació global de la temperatura de la Terra de la qual l’activitat humana és responsable en bona mesura per l’emissió a l’atmosfera de gasos amb efecte d’hivernacle.  

Barcelona treballa des de fa anys per donar resposta als efectes de l’escalfament global amb projectes relacionats amb la transició energètica i incrementant i millorant la infraestructura verda urbana, entre molts d’altres. Tanmateix, el Pla Clima és un pas més.

Les mesures incloses en aquest full de ruta amb el 2030 a l’horitzó temporal persegueixen contribuir a la lluita de les ciutats contra un desafiament amb efectes irreversibles del canvi climàtic. “A més de la contribució d’entitats, empreses i escoles a través de les sessions de participació ciutadana i la plataforma Decidim Barcelona en la definició del Pla Clima, l’estratègia contra el canvi climàtic està compost pels projectes impulsats per la xarxa, que inclouen des de la convocatòria d’un concurs per fomentar les cobertes verdes fins a la recollida de residus porta a porta a Sarrià”, destaca Irma Ventayol, coordinadora del Pla Clima. 

Entre els objectius per al 2030 del Pla Clima destaca la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 45% mitjançant la reducció en un 20% la mobilitat en vehicle privat de motor, la multiplicació per 5 de la generació solar i la rehabilitació del 20% dels edificis residencials de més de 40 anys. “Aquests objectius per al 2030 ens haurien de servir per col·locar-nos en el bon camí i aconseguir un objectiu més ambiciós: una ciutat totalment neutra en carboni el 2050”, explica Ventayol, que considera necessari canviar el discurs sobre l’escalfament global perquè pugui calar en la població.

“Quan es parla del canvi climàtic ens basem en uns estudis que són projeccions, que marquen tendències i que serveixen per planificar. Es parla del canvi climàtic en futur –continua la coordinadora–, quan en realitat és actualitat: onades de calor que posen en risc la vida de les persones més vulnerables, com són els més grans, els nadons i les dones embarassades; menys aigua, els preus dels subministraments bàsics pugen... Està passant i ens afecta a tots”.

En la cimera mundial sobre el canvi climàtic COP23que va tenir lloc a Bonn, Alemanya, va quedar clar que el paper de les ciutats és clau. Les grans urbs són més vulnerables, perquè concentren la majoria de la població mundial i generen un 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que alberguen la majoria de la població mundial. Sota aquesta premissa va néixer la xarxa de grans ciutats dirigida a reduir les emissions, l’aliança C40, de la qual forma part Barcelona i que certifica l’elevada qualitat del Pla Clima. De fet, només Nova York i París han rebut la certificació per part d’aquesta organització. 

Les diferents mesures impulsades per Barcelona requereixen el suport de la ciutadania. Un exemple: La més gran i millor xarxa cíclica, una bona alternativa al cotxe, no té sentit sense usuaris. En altres paraules, les actuacions municipals resultaran inútils sense una ciutadania conscienciada, sense una ciutadania disposada a col·laborar. En aquest sentit, Ventayol considera vital orientar l’acció municipal a favor del clima amb una voluntat comunicativa i pedagògica que aconsegueixi arribar a la població perquè, assegura, es poden fer moltes coses en el dia a dia per col·laborar en els objectius del Pla Clima. 

La instal·lació d’una coberta verda al terrat dels edificis, per exemple, és una bona manera de contribuir a mitigar els efectes del canvi climàtic. I té molts altres avantatges. «Millora la vida útil de la coberta en millorar-ne l’aïllament, redueix la pol·lució, augmenta la biodiversitat urbana, millora la gestió de l’aigua pluvial i crea una zona d’esbarjo i trobada per als veïns», enumera Lidia Calvo, propietària d’EixVerd, una empresa especialitzada en el disseny, la instal·lació i el manteniment de cobertes verdes. «Actualment només un 1% dels edificis del parc d’habitatges de la ciutat compta amb cobertes verdes. Amb un 20% els beneficis es començarien a notar», afegeix Calvo.

Veus expertes

‘Encara no és tard’. Així es titula l’últim llibre de l’ambientòleg Andreu Escrivà, de la Fundació Observatori del Canvi Climàtic de València, que considera que encara  “estem a temps d’evitar els efectes més catastròfics i revertir algunes dinàmiques”. La col·laboració ciutadana, puntualitza Escrivà, és necessària però no suficient: “Hi ha un problema de model agroalimentari, model de mobilitat, model productiu... Afortunadament estan canviant algunes coses.L’autoconsum energètic comunitari a Catalunya està permès, i això és una bona notícia que va més enllà dels petits gestos”.

Notícies relacionades

Accions quotidianes per contribuir en la lluita contra el canvi climàtic

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

El to del seu llibre és esperançador, «però adverteix de l’impacte que pot tenir en ciutats mediterrànies com Barcelona i València si no s’actua”, subratlla Escrivà, en referència als problemes que suposarien per a ciutats tan compactes i turístiques un augment de la temperatura i la falta d’aigua.