Anar al contingut

Patrocina:

Crisi vivenda

Segueix l'expropiació de pisos a bancs

L'Ajuntament de Barcelona compra un edifici al Poble-sec per ampliar el parc de lloguer assequible

El Periódico

Segueix l'expropiació de pisos a bancs

periodico

La lluita de l'Ajuntament de Barcelona per reduir el problema de la vivenda i millorar l'oferta de lloguer assequible segueix el seu curs. Per una banda, s'ha reactivat el procés d'expropiació temporal de pisos buits propietat de bancs. Aquesta possibilitat ha arribat després que el Tribunal Constitucional hagi aixecat parcialment la suspensió de la llei 4/2016 de protecció del dret a la vivenda de persones en risc d'exclusió residencial, aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya i recorreguda pel Govern de l'Estat al Tribunal Constitucional.

En aquesta ocasió, la decisió del Tribunal Constitucional ha sigut transcendent perquè salvaguarda l'article 15 de la llei catalana, que permet l'expropiació de l'ús temporal de la vivenda per un període d'entre quatre i deu anys, sempre que els immobles estiguin situats en àrees amb una alta demanda residencial.

Cinc vivendes al punt de mira

En aquest moment les cinc vivendes de Barcelona en tràmit de ser expropiades són propietat d'entitats financeres, dues d'aquestes vivendes són de la Sareb i les altres tres són propietat del BBVA. Dues són al districte de Sant Andreu, una a Gràcia, una a Ciutat Vella i l'última al districte de Sants-Montjuïc.

Els cinc processos d'expropiació formen part del paquet de setze expedients d'inici d'expropiació contra entitats financeres que van haver de suspendre's quan es va admetre a tràmit el recurs del Govern de l'Estat contra la llei catalana. Totes aquestes vivendes provenien del Registre de Vivendes Buides de la Generalitat de Catalunya, que actualment té 2.021 vivendes inscrites a Barcelona. L'Ajuntament està comprovant que continuen buides a través de la feina que porta a terme amb el projecte del cens de pisos buits i, si convé, es posaran en marxa els expedients d'expropiació corresponents. 

Aquests procediments d'expropiació es poden tancar si l'entitat bancària propietària del pis cedeix a l'Administració pública l'ús de la vivenda perquè es destini a lloguer social, sempre que l'acord se subscrigui en un termini de tres mesos. Les entitats financeres disposen ara de quinze dies per presentar al·legacions.

Sancions per amagar pisos buits

L'octubre del 2017 l'Ajuntament va comunicar a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC, per la denominació en català) que havia detectat 150 vivendes que no estaven inscrites al registre. Com a resultat d'aquesta gestió, algunes entitats financeres van inscriure les vivendes, altres les van cedir a la Generalitat i d'altres vivendes es va efectuar la compra per tempteig.

Respecte als casos que no van atendre el requeriment d'inscripció, l'Ajuntament va iniciar el procediment sancionador, encara que l'objectiu municipal no és el cobrament de sancions, sinó el compliment de la legalitat i l'augment del parc de lloguer assequible per a famílies en situació de vulnerabilitat.

La primera sanció ha sigut per a Caja de Ahorros de Asturias, que ha efectuat un pagament de 5.400 euros. Contra Bankia, que va decidir no pagar quan se li va requerir, s'ha imposat una sanció de 7.200 euros.

A part d'aquestes dues sancions, l'Ajuntament també està tramitant cinc expedients:

- Un pis que és a Ciutat Vella i és propietat del Sabadell BS Immobiliària.
- Un pis que és a Sants-Montjuïc i és propietat de Bankinter.
- Tres pisos que són a Sant Martí i són propietat de Bankia, Madrid RBSM i Budmac Investment2 SL.

Per una altra banda, l'Ajuntament ha realitzat més de 2.300 comunicacions oficials a entitats financeres per instar-les a llogar els pisos, en aquestes cartes s'advertia de la possibilitat d'iniciar procediments de sanció o expropiació en cas que els pisos continuessin buits.

Un altre camí de millora

L'altra via de millora de la situació és la creació de vivendes de lloguer. En aquesta línia i per evitar l'especulació, l'Ajuntament de Barcelona ha exercit el dret de tempteig sobre l'edifici de vivendes del número 61 del carrer d'Elkano, al Poble-sec. L'entitat Anida Operaciones Singulares SA, vinculada al BBVA, tenia previst vendre'l a Sky Holdings 2005 SL i Dirot Spain 13 SL. L'adquisició suposa una inversió municipal de 2,8 milions d'euros, que sumen el preu de compra i les obres que s'hauran d'efectuar en alguns pisos per posar-los a punt.

Amb aquesta compra, l'Ajuntament de Barcelona frena una operació que podia haver tingut un caràcter especulatiu i avança en l'ampliació del parc públic de lloguer assequible mitjançant tots els mecanismes que té a l'abast, com l'expropiació de pisos buits, la mobilització de pisos de lloguer privat cap al lloguer assequible o les compres a través de l'exercici del dret de tempteig i retracte en zones d'alta demanda o amb inquilins en situacions de vulnerabilitat.

L'Ajuntament formalitzarà ara els contractes de lloguer amb les famílies que viuen en aquests pisos, d'acord amb cada una de les situacions econòmiques i socials en què es troben. A més, té previst fer les reparacions i millores necessàries en alguns dels pisos, sobretot en banys i cuines.

Altres adquisicions a Sants-Montjuïc

Aquesta no és la primera vegada que es fa una operació d'aquesta mena. El juny del 2017 l'Ajuntament va adquirir l'edifici del número 37 del carrer de Leiva, en aquest cas exercint el dret de retracte. Amb aquest retracte es va aturar la compra que havia d'efectuar el fons d'inversió Vauras Investment SL. La societat que va vendre l'immoble també era Anida Operaciones Singulares. Les famílies inquilines que vivien en aquest edifici d'Hostafrancs, amb catorze vivendes, havien denunciat públicament que estaven sent víctimes d'assetjament immobiliari.

Una altra adquisició formalitzada recentment, aquest gener, ha sigut la de l'edifici del carrer de Rossend Arús, 36-38, al barri de Sants, en aquest cas exercint el dret de tempteig. Es va adquirir l'immoble a l'entitat financera Building Center SAU. L'edifici té quatre pisos que es rehabilitaran mitjançant l'adjudicació en masoveria urbana mitjançant una licitació pública.

Per una altra banda, l'Ajuntament ha comprat quatre pisos situats a diferents finques dels barris de la Marina de Port, el Poble-sec i Hostafrancs (dos es van comprar al Banc Sabadell, i els altres dos, al BBVA). Al mateix temps, l'Ajuntament està gestionant a través de la cessió per usdefruit catorze vivendes situades per tot el districte, procedents d'entitats financeres: vuit de la Sareb i sis de Building Center SAU.

Així doncs, entre compres i cessions l'Ajuntament ha adquirit 52 pisos a Sants-Montjuïc (del total de 493 pisos adquirits per tota la ciutat, amb una inversió total de 40 milions d'euros). Per una altra banda, s'han mobilitzat 136 pisos del districte del lloguer privat al lloguer assequible, de manera que en aquests moments a Sants-Montjuïc hi ha un total de 1.386 pisos de lloguer per sota del preu de mercat, és a dir, un 1,78% del total del parc residencial de lloguer d'aquest territori.

0 Comentaris
cargando