Anar al contingut

En col·laboració amb

La vivenda, qüestió de drets

L'Ajuntament de Barcelona està impulsant diferents accions per defensar el dret a una vivenda digna

LUIS BENAVIDES

La vivenda, qüestió de drets

FERRAN SENDRA

La modificació de la llei dels arrendaments urbans (LAU) aprovada el 2013, una mesura que buscava sobre el paper fomentar el mercat del lloguer de vivendes, és un dels causants de l'actual inestabilitat dels contractes de lloguer. Amb aquesta reforma, entre altres coses, els contractes de lloguer passen de durar cinc anys amb pròrroga de tres anys a tres anys amb una pròrroga d'un any. Així, a partir dels tres anys de contracte, el propietari pot actualitzar el preu, cosa que en la pràctica sol ser sinònim gairebé sempre d'una pujada.

Amb aquest escenari, sense perdre de vista el drama dels desnonaments, l'Ajuntament de Barcelona està impulsant diferents accions per defensar el dret a una vivenda digna. Una de les principals mesures consisteix a incrementar el parc de vivenda pública a partir de la compra de solars o vivendes existents i, sobretot, de la mobilització de pisos buits, ja siguin propietat de particulars com d'entitats financeres, per incloure'ls en la borsa de vivenda de lloguer social.

PARC PÚBLIC

L'ajuntament espera seguir mobilitzant pisos buits, posant-los a la disposició de la ciutadania amb totes les garanties per als propietaris. El pla municipal preveu augmentar a poc a poc el parc públic de lloguer. A l'horitzó desitjat: un parc públic de 100.000 vivendes, entre lloguer social i lloguer assequible. Queda molt per fer si es té en compte que les 7.000 vivendes socials del consistori, les 2.000 de la Generalitat i les 11.000 vivendes que reben ajudes per al pagament del lloguer suposa només una cinquena part del que es desitja.

En una de les vivendes socials de l'Ajuntament viu Cristina Valdivia, de 63 anys. Aquesta jubilada comparteix un pis adaptat del passeig de Santa Coloma, al districte de Sant Andreu, amb el seu fill. Tots dos van en cadira de rodes. «Amb la meva pensió no contributiva no podríem permetre'ns una altra vivenda», explica agraïda Valdivia, que va treballar durant molts anys en una botiga de roba. «La vivenda, el mercat laboral, les retallades... La labor social de l'ajuntament és fonamental en un moment en què tot està fatal», afegeix.

Cristiana Valdivia viu en un pis totalment adaptat propietat de l'ajuntament / RICARD FADRIQUE

En aquesta mateixa línia, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també ha destacat el paper que juguen les administracions locals en aquesta matèria. I és que, en un moment en què els recursos en matèria de vivenda procedents de l'Estat s'han reduït en un 70%, «els Ajuntaments són els que afronten les situacions d'emergència». Colau va fer aquestes declaracions en la presentació de l'Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB), el juliol del 2017.

PRIMERS INFORMES

L'observatori metropolità ja està proporcionant les primeres dades sobre la vivenda a la gran Barcelona, una informació que permetrà analitzar i detectar tendències que serveixin per dissenyar les polítiques públiques de la vivenda. Els informes realitzats per aquest nou instrument, a més, estan a l'abast de la ciutadania a través de la web

El primer informe realitzat per l'observatori posa en relleu les dificultats de la població per mantenir-se a la seva vivenda, sigui de compra o de lloguer, a través de l'anomenada taxa de sobrecàrrega. Aquest indicador revela que el 42% de la població de l'àrea metropolitana està destinant 4 de cada 10 euros a pagar el lloguer i els subministraments bàsics. Per ser més exactes, la població inverteix el 42% dels seus ingressos o més en la vivenda, per sobre del terç (33% màxim) que seria recomanable segons els experts. Aquest percentatge s'incrementa a mesura que la renda familiar disminueix. «En les famílies amb uns ingressos inferiors als 9.000 euros han de destinar el 64% de les despeses en vivenda», expliquen fonts municipals, que assenyalen els desnonaments per impagament de lloguer com un dels fenòmens vinculats a aquestes dificultats.

«Estava pagant més de 500 euros de lloguer amb una pensió de 636 euros». Així resumeix Encarnación Crespo, una veïna de Sant Martí de 72 anys, els malabars que havia de fer fins fa poc. Des del mes passat viu en un pis de l'Ajuntament, pel qual paga uns 179 euros. «És petitó, però molt ben aprofitat. I m'he quedat al meu barri, a prop de la meva filla», subratlla Crespo, usuària de l'Oficina de l’Habitatge. «Els més grans i els més joves són els que tenim més dificultats per accedir a una vivenda. El meu net, encara que té feina, no es pot emancipar perquè els preus han pujat molt», lamenta. El cas del seu net és cada vegada més comú, segons les dades de l'observatori. I és que la dificultat d'accés i manteniment d'una vivenda a més dels preus elevats dels pisos han provocat una disminució de l'emancipació dels joves entre 16 i 29 anys. En concret, el descens en els últims 10 anys ronda el 27%.

INDICI DE SOSTRE

El preu mitjà del lloguer a la gran Barcelona està situat en els 900 euros al mes, segons Incasòl, encara que en portals immobiliaris l'import més freqüent ronda els 1.300 euros. «L'escassa coincidència entre la gran proporció de demanda situada entre els 600 i 800 euros al mes, i la gran proporció d'oferta situada per sobre dels 1.000 euros mensuals podria ser un indici de sostre en la pujada de preus», apunten fonts municipals. 

Els pisos buits, una oportunitat

Augmentar la borsa de vivenda de lloguer social és una de les prioritats del govern municipal d'Ada Colau. L'objectiu és oferir una alternativa al mercat privat i, així, contribuir a la contenció dels preus del mercat. Encara que el percentatge de vivenda pública és encara residual (Barcelona administra unes 7.000 vivendes de lloguer públic), l'elevat nombre de pisos desocupats a Barcelona suposa una gran oportunitat.

La ciutat disposa com a mínim de 3.609 vivendes deshabitades. Aquesta xifra correspon només a l'anàlisi de 17 barris de vuit districtes de la capital catalana. La xifra augmentarà, previsiblement, quan es completi l'estudi. L'elaboració del cens també ha servit per comprovar que el 70,6% de les vivendes sense ús són propietat de particulars. La resta correspon a empreses i a la Sareb. Amb aquesta informació, l'Ajuntament de Barcelona seguirà treballant per mobilitzar les vivendes buides. En el cas de les que són de propietaris particulars, informant de les condicions de la borsa de lloguer municipal per si volen incloure el seu pis en l'oferta.

Per seduir els propietaris particulars, que poden mostrar cert recel a llogar els seus pisos per l'alt risc d'impagament, l'Ajuntament garanteix el cobrament del lloguer. I no només això: se'ls ofereix un incentiu econòmic de 1.500 euros i ajudes de fins a 6.000 euros per deutes que hagin motivat un procés judicial. A més, també existeixen ajudes per a la rehabilitació del 100% del projecte fins a 20.000 euros sempre que se cedeixi la vivenda a la borsa municipal durant un mínim de cinc anys.

Per oferir-li la millor experiència possible estem canviant el nostre sistema de comentaris, que passa a ser Disqus, que gestiona 50 milions de comentaris en mitjans d'arreu del món cada mes. Ens disculpem si aquests primers dies hi ha algun procés extra de 'login' o si el servei no funciona al 100%.