entrevista

Andreas Malm: «La pandèmia és el símptoma de la crisi ecològica i tornarà a ocórrer»

L'activista i escriptor suec adverteix que l'economia de guerra davant la pandèmia s'ha d'aplicar per defensar la salut del planeta

zentauroepp55929521 soc  catanzaro andreas malm profesor asociado de ecologa h201120152955

zentauroepp55929521 soc catanzaro andreas malm profesor asociado de ecologa h201120152955

3
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

Durant la Segona Guerra Mundial, el Govern dels EUA va ordenar a General Motors que fabriqués avions en lloc de cotxes. La pandèmia ens ha regalat escenes semblants d’economia de guerra. Fàbriques de vehicles convertides en oficines de respiradors. Sanitat privada posada sota el control públic. Tota la indústria dels visons de Dinamarca aniquilada (15 milions d’animals sacrificats per evitar una variant del coronavirus). Andreas Malm (Fässberg, Suècia, 1977),  professor associat d’ecologia humana de la Universitat de Lund, creu que es necessita el mateix contra el canvi climàtic: suprimir la indústria fòssil i reemplaçar-la amb empreses que absorbeixin CO2. Aquest escriptor i activista acaba de publicar a Espanya ‘El murciélago y el capital. Coronavirus,Cambio Climático y Guerra Social’ (Errata Natuarae) i ‘Capital fósil. El auge del vapor y las raíces del calentamiento global’ (Capitán Swing).

¿Quina connexió veu entre la pandèmia i canvi climàtic? Moltes. Els boscos tropicals estan a prop d’un punt de no retorn per l’expansió d’infraestructures en les Amazones, Àfrica i Indonèsia. Això és catastròfic per al clima perquè amplificarà l’escalfament global. I també és desastrós pel salt de les malalties zoonòtiques als humans. El coronavirus no és un esdeveniment agitat: és una tendència. Tot i que estiguem patint la pitjor recessió en molts anys, ningú està fent res per alentir la desforestació. La pandèmia és el símptoma de la crisi ecològica i tornarà a ocórrer.

¿Hi ha altres connexions? L’aviació, per exemple. Que Europa i els EUA tinguin taxes d’infecció tan altes té molt a veure amb l’aviació i amb la densitat dels fluxos de béns. L’1% de la població mundial és responsable de bona part de les emissions de l’aviació. També ho és de la difusió dels virus.

¿Quina relació hi ha amb el capitalisme? El capitalisme no pot aguantar la idea de deixar la naturalesa intacta. La compulsió interior del capitalisme és sotmetre la naturalesa al lucre. Fins i tot les reserves naturals es converteixen en mercaderia per a l’ecoturisme. El cas dels visons de Dinamarca és significatiu. Si deixes el capitalisme al seu propi criteri, transformarà tota la naturalesa en mercaderia en gàbies.

¿Hi pot haver capitalisme sense destrucció de la naturalesa? En teoria es pot imaginar una economia capitalista alimentada per renovables. Però no l’hem vist mai en la modernitat. A més, passar de les energies fòssils a les renovables implicaria eliminar una peça enorme del capitalisme actual: totes aquestes enormes empreses de petroli, gas i carbó haurien de deixar d’existir. És un repte polític, aquesta part de l’elit capitalista és increïblement rica. El capitalisme té una gran capacitat d’adaptació. Però si abolíssim la indústria dels combustibles fòssils, començaria un procés polític que probablement superaria el capitalisme.

¿Què vol dir quan parla de ‘feixisme fòssil’? L’extrema dreta és la força més obstinada a negar el canvi climàtic i el defensor més estrident de l’estatus quo. Quan la crisi climàtica s’aprofundeixi, podríem trobar-nos en una situació en què aquest sector defensarà amb formes més dramàtiques que tot continuï igual.

¿Què opina del Pacte Verd que impulsa la Comissió Europea? Europa no està per la feina de desmantellar la infraestructura fòssil. Les fonts individuals més grans d’emissions són les plantes de carbó a Alemanya i Polònia. Els dos països planifiquen mantenir-les en marxa durant dècades. Alhora s’està expandint la infraestructura de gas natural. Berlín acaba d’obrir un aeroport gegant.  

Notícies relacionades

¿Quina solució proposa? La solució és tallar la provisió de combustibles fòssils. Totes les empreses privades de petroli, gas i carbó s’haurien de nacionalitzar i transformar en organitzacions dedicades a absorbir CO. Les companyies que ja pertanyen a estats haurien de seguir el mateix camí. Això s’hauria d’acompanyar amb un desenvolupament massiu d’energies renovables. Efectivament, advoco per l’economia de guerra.

¿El seu plantejament té alguna probabilitat de ser viable? De moment no hi ha senyals que els estats faran el que és necessari. Però podrien veure’s obligats si el moviment per al clima creix en ordre de magnitud i els pressiona. L’estat danès ha liquidat completament una indústria sencera. Quan la crisi climàtica sigui prou seriosa, alguns estats podrien adonar-se que han de desfer-se de la indústria fòssil. Una crisi climàtica podria desencadenar el canvi, però només si hi ha un fort moviment.