La Terra tremola en cas de la possibilitat que Trump repeteixi mandat

El principal exemple d’aquest dilema en què es troba el món és la posició dels Estats Units davant l’acord de París, l’eina principal per frenar l’escalfament global. Va ser firmat el 2015, en bona part gràcies al lideratge exercit per Barack Obama. Poc després de la seva presa de possessió, Trump va aprovar abandonar-lo, però el conveni estipula que la sortida no es pot formalitzar fins al 4 de novembre, l’endemà de les eleccions.

Joe Biden ja s’ha compromès a mantenir-se dins i, en cas de victòria, l’ONU podria congelar la sortida fins que el demòcrata prengués possessió. No hauria de sorprendre que la matinada del 4 de novembre el planeta contingui la respiració.

Un any clau

Tot i que es va firmar fa cinc anys, l’acord de París no entra en vigor fins al 2021. Els signants havien de presentar els seus objectius de reducció d’emissions de CO₂ durant aquest any. Tots ho estan fent, menys els Estats Units, per descomptat, però Biden s’ha compromès a arribar a la neutralitat climàtica el 2050, seguint els passos d’Europa i altres grans potències.

Si guanya Trump a l’arquitectura climàtica corre el risc d’enfonsar-se. «Seria molt difícil que altres països compensessin la no reducció d’emissions» del gegant americà, opina Mario Rodríguez, director de Greenpeace Espanya. 

Coartada

Altres grans països emissors, com la Xina, l’Índia i el Japó, han utilitzat la falta de compromisos dels EUA com a coartada per rebaixar o retardar els seus. I en els dirigents amics, la influència de Trump ha sigut encara pitjor. «El seu negacionisme ha envalentit i reforçat altres com Putin, Bolsonaro o el primer ministre australià», afegeix Rodríguez. Fins ara no ha aconseguit que que abandonin París, però amb quatre anys més no es pot descartar res.

Segons el director de Greenpeace, ha «amenaçat, descapitalitzat i debilitat» els organismes multilaterals de protecció del medi ambient, començant per l’ONU i l’OMS, abandonant tradicional lideratge dels Estats Units en la protecció de l’Antàrtida.

Desmantellar l’obra d’Obama

Al seu propi país Trump ha intentat desmantellar gairebé totes les polítiques promulgades sota l’Administració Obama per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH). Va derogar el Pla d’Energia Neta, les normes carboni per a les centrals elèctriques, i va debilitar les normes federals sobre vehicles, permetent automòbils més contaminants, a més d’impulsar els negocis del petroli i del gas que estan posant en perill, entre altres espais, la reserva àrtica d’Alaska. Segons el Rastrejador de Desregulació Climàtica (Climate Deregulation Tracker), que manté el Centre Sabin de la Universitat de Colúmbia, Trump ha pres més de 100 mesures per debilitar o eliminar la política climàtica federal.

Els estats més liberals i els governs locals han fet tot el possible per frenar aquesta ofensiva. L’Aliança del Clima dels Estats Units, un grup de republicans i demòcrates decidits a complir la seva part de l’acord de París, ja inclou 25 estats i representa més de la meitat de la població dels Estats Units.

Sense futur

«La negligència ambiental del president Trump voreja la malversació. És una bufetada a la cara dels nord-americans de tot el país que viuen amb les crisis simultànies de la Covid-19 i el canvi climàtic, que s’agreugen mútuament, des dels incendis al meu estat natal de Califòrnia, fins als huracans, tan nombrosos que ens hem quedat sense lletres a l’alfabet», diu Aimee Barnes, que veu complicat que aquests estats i governs locals puguin mantenir-se a la contra quatre anys més. «És difícil imaginar com podríem tenir ni tan sols una petita oportunitat d’assegurar un futur segur per al clima per als nostres fills si el president Trump guanya quatre anys més», afirma.

Per a Fernando Valladares, biòleg del CSIC, tan dolent com les seves accions és que aquestes «han vingut acompanyades per un tasca sistemàtica d’emetre notícies falses, pseudoveritats i teories de la conspiració, com hem vist amb la Covid-19».

Un sopar de duro

Per Trump el canvi climàtic és un «sopar de duro» inventat pels xinesos, que també van fabricar el coronavirus amb un mateix objectiu: destruir l’economia nord-americana. En una recent visita a Califòrnia, en plena onada d’incendis, va afirmar que només s’ha d’«esperar una mica» i el clima «començarà a refredar-se». 

A la seva esquena té «una llarga llista de personal tècnic o assessors que en matèria ambiental han dimitit o han sigut cessats fulminantment perquè no li deien el que volia escoltar», recorda Valladares.

Agenda pertorbadora

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Per a Teresa Ribera, vicepresidenta per a la Transició Ecològica, la presidència de Trump «ha sigut pertorbadora en l’agenda del clima, en la sostenibilitat i en la transició ecològica dels nostres models de desenvolupament, però, malgrat aquest efecte pertorbador, afortunadament no ha pogut aturar el que és una tendència òbvia tant en les comunitats científiques, socials, empresarials o polítiques».

 Un exemple seria la seva incapacitat per portar a terme el seu promès ressorgir del carbó. «El seu període ha sigut en el que més centrals han tancat i en què més impuls hi ha hagut a les solucions renovables. L’economia mana», afirma la vicepresesidenta.