Investigada la mort d'un dofí de pocs dies a Galícia

Una mare lluita per mantenir a la superfície la seva cria. És un exemplar de dofí mular que es resigna a perdre el seu cadell, de només uns dies de vida. Fa diverses jornades que intenta salvar-lo, malgrat que està mort, però és una mostra de dol i un comportament ja documentat abans en aquesta espècie, per la qual cosa encara pot continuar així un temps més.

Aquesta és l’escena presenciada aquest diumenge per desenes de veïns i turistes a bord d’embarcacions d’esbarjo en l’entorn de Combarro (Pontevedra), fins on es van desplaçar, alertats per aquests testimonis, efectius de la Coordinadora per a l’Estudi dels Mamífer Marins (Cemma), encarregada de la Xarxa d’Encallaments de Galícia, informa ‘El Faro de Vigo’, del grup Prensa Ibérica.

La mare va impedir que se l’emportessin

Alfredo López, el seu màxim responsable, confirma la localització del jove exemplar mort al costat de la seva mare, «molt a prop de la costa de Campelo». Després de desplaçar-se al lloc «vam intentar recollir el cadell per portar-lo a terra i practicar-li la necròpsia; de fet, vam arribar a tenir-lo a les mans, però no vam poder treure’l de l’aigua perquè la mare es va enfadar, ens el va treure i va continuar empenyent-lo cap enmig de la ria».

La impossibilitat de recollir el cadàver impedeix concretar les causes de la mort. Però després d’observar de prop el petit dofí, Alfredo López no considera que estigui relacionada amb un «infanticidi»; una pràctica coneguda i documentada, també a les Rías Baixas, que protagonitzen mascles adults que volen acoblar-se, i que al matar les cries intenten que les seves mares entrin abans en període de zel, ja que altrament han d’esperar almenys tres anys.

Una espècie amb alta taxa de mortalitat infantil

«Pot haver mort per qualsevol causa, ja que la taxa de mortalitat infantil entre els dofins mulars és molt alta», esgrimeix Alfredo López. En qualsevol cas, sense disposar de tota la informació necessària, a falta de la necròpsia, «no vam veure cap tipus de marca en el cadell que apunti a un infanticidi», insisteix el responsable de la Cemma.

Ho fa mentre confirma que es tracta d’«una cria de només unes setmanes de vida, pot ser que només uns dies», i és aquest un moment en el qual resulten «molt vulnerables i poden morir per causes naturals». O fins i tot per algun impacte amb les embarcacions, tot i que Alfredo López reitera que, «aparentment, no tenia danys propis de cops».

Van pensar que era un tronc

Luis Vaamonde i Paula González són dos dels testimonis de l’escena que van donar la veu d’alarma després de presenciar-les quan van sortir a navegar a vela des del port esportiu de Combarro. «Vam veure una cosa que flotava a l’aigua i vam pensar que era un tronc amb uns branquillons que anava a la deriva», relata. Va ser a l’acostar-se quan van descobrir que «es tractava d’una cria de dofí morta i de cara amunt; el que semblaven branques eren, en realitat, les seves petites aletes».

En aquell instant «vam comprovar que hi havia un dofí adult, vam suposar que la seva mare, que emergia una vegada i una altra utilitzant el seu morro per mirar de moure la cria i mantenir-la a la superfície, desplaçant-la sempre en el mateix sentit que avançava el corrent».

Atònits, aquests veïns de Chancelas, a la parròquia de Combarro (Poio), van observar i van fotografiar el moment sense molestar la femella, «aprofitant que al navegar amb la vela no fèiem soroll».

Catamarà ‘Pelegrín’

Tant a ells com als passatgers del barco de passatgers ‘Pelegrín’, amb base a O Grove i que era també a la zona, «ens va semblar que la cria estava una mica deformada, i era com si li sortissin vísceres per la boca, per la qual cosa vam oensar que es podria tractar d’un cas d’’infanticidi’ provocat per mascles adults amb ganes d’acoblar-se».

Luis Vaamonde i Paula González, que indiquen que «el capità del barco de passatge ‘Pelegrín’ va dir que ja va veure aquesta cria uns dies abans nedant amb dificultats a prop de l’illa de Tambo», va alertar de l’ocorregut a l’Institut per a l’Estudi dels Dofins Mulars (BDRI), amb seu a O Grove.

El seu director, el doctor en Ecologia i biòleg Bruno Díaz López, diu haver rebut nombrosos avisos en el mateix sentit. Segons el seu parer, «podria tractar-se d’un cas d’’infanticidi’ entre dofins, però això és una cosa que s’ha de dir amb totes les cauteles i és només una hipòtesi, ja que únicament la necròpsia pot revelar si la mort del cadell va ser traumàtica o natural».

No molestar la mare

Així doncs, sense aprofundir en les causes de la mort, el que fa Bruno Díaz és demanar a la població «que no es molesti a la mare, sobretot perquè acaba de perdre al seu cadell i està travessant una situació molt delicada, per la qual cosa fins i tot pot tornar-se agressiva».

Recalca l’investigador que «no deixa de ser una mare que acaba de perdre el seu fill, en aquest cas un cadell mascle, i l’està plorant mentre mirar de reanimar-lo; i així seguirà fins que es doni per vençuda, i és aquest un comportament que es repeteix amb freqüència i fa que algunes mares es mantinguin al costat de les seves cries mortes durant una setmana»

Acaba demanant als ciutadans que davant situacions com la descrita s’informi immediatament la Xarxa d’Encallaments de Galícia o el servei d’emergències 112.

Casos d’’infanticidi’ animal a les Rías Baixas

Ja es van registrar altres casos d’’infanticidi’ entre dofins en els últims anys a les Rías Baixas. El més cridaner va tenir lloc el mes de setembre del 2016, quan dos dofins mascles en edat adulta la van emprendre a cops fins a la mort amb una de les cries nascudes aquell estiu a la ria d’Arousa. Aquella mare també va intentar infructuosament mantenir amb vida la seva cria agonitzant, cuidant-la amb un comportament propi d’humans que sí que ha sigut vist en altres animals, com goril·les i elefants.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

El mateix Bruno Díaz López relatava llavors que juntament amb el seu equip havia observat un grup de dofins, entre els quals una cria morta, la seva mare i dos mascles adults. «Vam estar observant la mare durant hores mentre intentava mantenir a la superfície la seva cria i feia l’efecte que es negava a acceptar la mort i tenia sentiments; un comportament vist abans en espècies animals com els elefants, però, sens dubte, molt humà», manifestava el doctor en Etologia.

A la qual cosa afegia que «potser es van documentar abans només cinc casos d’infanticidi entre dofins a nivell mundial», abans d’explicar que la necròpsia va demostrar que el dofí havia mort d’una pallissa, per això els «nombrosos hematomes interns i múltiples ruptures vertebrals» que presentava, «amb seriosos danys al fetge, ruptura de costelles i dislocació de vèrtebres lumbars i a nivell occipital».