Xile recorre a Espanya per salvar la Cimera del Clima després de dos dies de bloqueig

Ahir a la nit, després de més de dos dies d’absolut bloqueig de les negociacions, Carolina Schmidt, la presidenta de la Cimera del Clima de Madrid, va passar les regnes de la majoria de les converses a la ministra espanyola de Transició Ecològica, Teresa Ribera. En un emotiu discurs pronunciat davant d’un ple informal la xilena va reafirmar el desig del seu país que la cita acabi amb un gran avenç en la lluita contra el canvi climàtic i va demanar disculpes per la prolongació de la conferència,  que fa cara de batre tots els rècords.

«Estarem aquí amb tot el compromís com a presidència, amb les seves dones, els seus homes i els seus nens. Si no podem anunciar una decisió ambiciosa, fallem a la gent. Necessitem ambició», va advertir als delegats uns segons abans d’anunciar que li passava el testimoni a Ribera en tot el paquet pendent d’aprovació tret del tema dels mercats de carboni, que seguirà sota la seva responsabilitat tot i que ja es dona gairebé per descartat que pugui aprovar-se. La ministra espanyola haurà de tancar tot el relacionat amb l’ambició (l’ampliació dels objectius de reducció de CO2), el finançament i els pagaments dels països rics als afectats pel canvi climàtic, segons va assenyalar Schmidt.

Declaració ferma

La Unió Europea (UE) havia mostrat el seu afany durant tota la jornada en què la Cimera del Clima de Madrid acabés amb una crida «ferma» a què els països redoblin els seus esforços en la reducció d’emissions de CO2 a partir del 2020. No es conformaria amb menys. Així ho van expressar ahir al matí els negociadors europeus en públic i així ho van reiterar a les reunions mantingudes durant tota la jornada sense aconseguir un sol avenç.

Europa considera que ha fet els deures amb el seu Pacte Verd, que preveu ampliar la reducció d’emissions fins al 50% o el 55% el 2030 i amb l’aposta per la neutralitat al 2050 de tots els seus membres, tret de Polònia. També creu que no es pot desatendre la ciència i la veu del carrer que tan fort ha ressonat a Madrid. Qualsevol resolució descafeïnada seria, sota el seu punt de vista, un fracàs.

Tot i que és veritat que l’oposició de la Xina, l’Índia, el Brasil i Austràlia també ha sigut ferma, algunes fonts europees comencen a culpar més la presidència xilena de la cimera per no saber gestionarles negociacions. La COP25 semblava que es convertiria en la més llarga de la història. La clausura d’aquest tipus de cites mai havia passat fins ara de diumenge de matinada i sempre perquè els temes que s’han tractat són de pes. Ara, només es tracta d’adoptar una declaració i deixar si més no encarrilat l’últim serrell pendent dels Acords de París, la creació dels mercats de carboni.

Dos esborranys rebutjats

A primera hora del matí la presidència xilena va difondre dos esborranys d’acords que van ser rebutjats i la resta del dia no va ser capaç d’armar-ne cap altre malgrat haver-ho anunciat reiteradament. L’esborrany de declaració final es limitava a animar els països a «aprofitar l’oportunitat el 2020 per reflectir l’ambició més gran possible en resposta a la urgència d’abordar el canvi climàtic i amb vista a aconseguir els objectius a llarg termini establerts» a París. És a dir, aconseguir que la temperatura no arribi als 2 ºC i, si és possible, als 1,5 ºC.

La UE i els seus aliats van considerar el text «insuficient», al no recollir que l’ambició més gran en les retallades de CO2 s’ha de concretar en els plans que els països han de presentar l’any que ve. Krista Mikkonen, ministra finlandesa de Medi Ambient, va advertir, parlant en nom de la UE, que «no es posarà fi» a les converses si no s’adopta un «missatge ferm». «Tenim la ciència. Tenim la voluntat col·lectiva consagrada en l’acord de París. I ara és el moment d’intensificar l’acció», va declararOla Elvestuen, titular de Medi Ambient de Noruega. «Un estímul feble no serà entès pel món. Enviarà un missatge que no estem escoltant la ciència», va afegir.

Les organitzacions ecologistes van qualificar la proposta de«decebedora» i «completament inacceptable». Adoptar la declaració proposada «seria una traïció per a totes les persones a tot el món que pateixen els impactes climàtics i per a aquells que criden a l’acció», va advertir Jennifer Morgan, directora de Greenpeace Internacional.

El negociador de la presidència xilena, Andrés Landerretche, es va comprometre a presentar un nou esborrany de declaració final que no va ser capaç de redactar en tot el dia.

Països marginats

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

També s’acusava la presidència xilena d’haver marginat gran part dels països. L’hi va dir directament la representant de Papua Nova Guinea en l’única intervenció dels països en el ple de la nit. «El 90% dels països han sigut apartats de la negociació», va afirmar, i després va rebre una sonora salva d’aplaudiments.

Encara més encallat estava el debat sobre la creació dels mercats de carboni. El seu esborrany, difós poc després de les 9 del matí, va aconseguir dures crítiques per contenir fins i tot elements contradictoris. El mercat de carboni permetria als països que no assolissin els seus objectius de reducció d’emissions comprar drets a qui els sobressin.  El problema és que el model que exigeixen alguns països obre la porta a l’existència d’una doble comptabilitat. És a dir, que una reducció d’emissions la comptés un país per complir els objectius marcats i també servís a un altre per incomplir-los. Europa prefereix deixar la qüestió per a la següent cimera si no s’assoleix un acord adequat.