Conferència decisiva

La cimera del clima entra en la setmana decisiva

La COP25 arriba a la fase d'«alt nivell» o ministerial amb moltes incerteses

ecuador-cop / periodico

4
Es llegeix en minuts
Raúl Casado / Efe

La Cimera del Clima (COP25) entra en la setmana decisiva–la fase d’«alt nivell» o ministerial– amb moltes incerteses encara sobre la taula de la negociació i el focus posat en líders que no intervenen, tot i que sí que influeixen, en els acords que es discuteixen en la conferència.

Així, durant els pròxims dies una gran part del protagonisme mediàtic se centrarà en líders com l’activista sueca Greta Thunberg o l’exvicepresident nord-americà i Premi Nobel de la pau, Al Gore.

Dimarts arrenca el tram ministerial i els responsables de medi ambient intentaran cosir els serrells pendents després d’una setmana d’intenses negociacions entorn dels temes que encara separen les parts, entre les quals ja hi ha el famós article 6 de l’Acord de París.

És l’article que regula com funcionen els mercats de carboni, tot i que la falta d’acord a Madrid no impediria que l’Acord de París entri en vigor per complet el 2020, i totes les parts donen per bo ajornar aquest punt fins que existeixi una fórmula consensuada.

Durant els últims dies els negociadors han intercanviat diversos esborranys sobre això, però amb molts punts oberts encara, per això seran els ministres responsables de Medi Ambient, que començaran a arribar a la cimera a partir de dilluns, els que provaran de tancar-lo o tornaran a ajornar-lo.

I molts països han aconseguit també dissenyar aliances, majoritàriament d’abast regional, com la que han aconseguit tancar els ministres d’Agricultura de Llatinoamèrica per impulsar una Plataforma d’Acció Climàtica al sector silvoagropequari.

L’acord dels ministres llatinoamericans és especialment rellevant per a un sector que és responsable d’un alt percentatge de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, però que és especialment vulnerable a la crisi climàtica, vital per assegurar la seguretat alimentària i imprescindible (boscos i masses arbòries) per capturar i emmagatzemar carboni.

La UE, motor de més ambició

La Unió Europea, que moltes de les parts presents en la conferència reconeixen com el motor que està liderant la comunitat internacional cap a una ambició climàtica més important, desembarca també en el tram final de la cimera de Madrid.

El vicepresident executiu de la Comissió Europea per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, lidera des d’aquest dilluns la delegació de la Comissió Europea, a la qual s’afegiran en els pròxims dies el vicepresident executiu de la nova Comissió, el letó Valdis Dombrovskis, el comissari de Medi Ambient, Oceans i Pesca, Virginijus Sinkeviciusi la comissària d’Energia, Kradi Simson.

Malgrat el paper de lideratge que moltes parts assignen a la UE, també hi ha moltes incerteses sobre aquesta cimera, que en el tram final coincidirà a més amb el Consell Europeu (el primer que se celebra sota el mandat de la nova Comissió), que té previst aprovar un ambiciós paquet de mesures per assegurar la neutralitat climàtica de carboni (zero emissions) el 2050.

Però les diferències entre països són encara patents, degut sobretot a l’alta dependència que molts estats de l’Est tenen del carbó.

La conferència de Madrid mirarà de reüll cap a Brussel·les, perquè dimecres s’hi presentarà el nou Pacte Verd Europeu, en què la nova Comissió plasmarà el seu compromís amb el canvi climàtic i l’objectiu que Europa sigui el primer continent en assolir la neutralitat en carboni (el 2050).

Tot i que de la cimera no ha de sortir oficialment cap acord que comprometi els països a assumir més ambició, la presidència xilena ha treballat durant els últims mesos per reforçarl’Aliança per l’Ambició Climàtica i confia a tancar aquesta cimera amb més de 100 països compromesos a incrementar els seus compromisos el 2020 i a apostar per la neutralitat de carboni el 2050.

No serà fins l’any que ve que els països hauran de fixar de manera oficial i vinculant els seus nous i més ambiciosos compromisos (les anomenades Contribucions Nacionals Determinades o NDC), uns deures que sí que hauran de portar fets a la COP26, que se celebrarà a la ciutat escocesa de Glasgow.

Els oceans i la ‘COP blava’

La presidència xilena de la cimera havia treballat molt intensament perquè aquesta fos una ’COP blava’que deixés patent, com ha alertat el panell de científics sobre canvi climàtic (l’IPCC), que els oceans estan patint l’escalfament (puja la temperatura de l’aigua, l’acidificació i augmenta la pèrdua d’oxigen) i són un element fonamental en la regulació del clima.

Xile ha optat per rellevar el tema dels oceans i ha plantejat incloure’l en les Contribucions Nacionals que els països han de presentar l’any que ve i ha incidit en deixar patent la importància dels mars per complir l’Acord de París.

De moment, la cimera ha transcorregut amb absoluta normalitat des del punt de vista de l’organització i de la negociació –els sots formen part de la litúrgia d’aquesta mena de cimeres– i correspondrà als ministres de medi ambient tancar els serrells que encara queden pendents.

Els Estats Units, el president dels quals ha donat instruccions per començar el procés de sortida del país de l’Acord de París, 

Notícies relacionades

El Centre d’Acció pel Clima dels Estats Units ha obert en la COP un important pavelló amb què volen mostrar que aquest país està molt compromès en molts àmbits amb la lluita contra l’emergència climàtica i ha programat per a la setmana que ve nombrosos esdeveniments en els quals intervindran representants de diversos estats, ajuntaments, empreses i universitats.

Per donar un reconeixement a les negociacions i tornar a llançar un missatge contundent a favor de l’acció davant la crisi climàtica està previst que torni a Madrid en els pròxims dies el secretari general de l’ONU, António Guterres.