El 'lobby' del petroli encoratja fantasies tecnològiques contra la crisi climàtica

El món es va sobresaltar la setmana passada al conèixer que Donald Trump havia suggerit llançar bombes atòmiques als huracansper desactivar-los. Potser la notícia fos falsa, com ell assegura, però quadra amb altres projectes reals contra els efectes del canvi climàtic. Invents defensats des del seu entorn i el de les empreses petrolíferes que no van a l’arrel del problema, la crema de combustibles fòssils. Els pròxims mesos, científics de la universitat nord-americana de Harvard enviaran a l’estratósfera des de Nou Mèxic un globus aerostàtic des del qual estendran partícules de calci per provar si són capaces defer enfosquir el sol. A Austràlia es desenvolupa un projecte per fer més brillants els núvols mentre que a l’Índia i el Canadà llancen ferro als oceans per fertilitzar-los.

L’experiment de Harvard, liderat pel físic David Keith, consisteix a alliberar a uns 20 quilòmetres d’altura carbonat de calci, una pols mineral molt comuna que s’utilitza en productes com el ciment, la pasta de dents, barreges per a coques o pastilles per calmar la indigestió. Al ser de color blanc i tenir una gran estabilitat es considera que pot  crear una espècied’escut de partícules protectores a l’atmosfera que facin rebotar la radiació solar un altre cop cap a l’espai.

Una vegada el globus estigui al seu lloc, escamparà la pols per crear una "massa d’aire pertorbada", que arribaria a tenir al voltant d’un quilòmetre de llarg. La prova porta el nom inquietant d’Experiment de pertorbació estratosfèrica controlada (ScoPEx, per les sigles en anglès). Si els resultats fossin positius, els encarregats d’escampar les partícules serien petits avions no  tripulats.

Peus de plom

La preparació de la prova es duu a terme amb "peus de plom" donades les experiències prèvies i els recels que aquestes van aixecar, segons apunta Juan Moreno-Cruz, un investigador colombià de la Universitat d’Ontario, especialitzat en geoenginyeria. "El que s’anomena sistema de Gestió de la Radicació Solar (SRM) té una llarga tradició de fracassos i idees rebutjades abans fins i tot d’arribar-se a provar", afegeix.

Els primers científics a proposar-los es van inspirar en el refredament temporal de l’atmosfera causat per les grans erupcions volcàniques. Com que el sofre és un dels principals components d’aquestes cendres, el primer element quimíc en què van pensar va ser aquest. Hi va haver projectes de tota mena que no van passar del terreny teòric: des de gotes d’àcid sulfúric escampades per avions a càrregues de sofre transportades per míssils.

Canonada gegantina

El que va arribar més lluny i potser el més exòtic va ser fruit de la col·laboració entre les universitats de Bristol, Cambridge, Oxford i Edimburg. Van apuntar la idea de ferancorar en un barco una tuberia gegant d’alta pressió per la qual pujarien les partícules. La boca de sortida estaria a 25 quilòmetres d’altura, subjectada per un globus gegant d’heli.

Injecció de Partícules Estratosfèriques per a l’Enginyeria Climàtica (SPICE) s’anomenava el projecte, que se’n va anar en orris al ser vetada la primera prova per l’Administració britànica després de despertar una forta oposició popular malgrat que consistia en un tub de tan sols un quilòmetre d’alt que d’entrada només havia de llançar aigua.

"Els científics de Harvard han après d’aquesta experiència i ara han creat un comitè assessor" amb científics de prestigi "que el tutelen", destaca l’investigador colombià, que forma part d’un altre comitè científic acabat de crear perl’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units encarregat d’establir els protocols i directrius que haurien de guiar aquest tipus d’investigacions.

Protegir els coralls

Unes altres dues iniciatives estan actualment sobre la taula, segons Moreno-Cruz . "A Austràlia es prova la combinació de diverses tecnologies, inclosa un tipus de geoenginyeria local que consisteix a fer més brillants els núvols sobre l’oceà" injectant-los partícules de sal per protegir els coralls de la Gran Barrera, molt afectats per la pujada de les temperatures. "Hi ha hagut altres intents però no estratosfèrics, sinó marins, com el de l’Índic, en què van posar ferro amb la idea d’augmentar la capacitat de l’oceà per capturar CO2. També ho van fer a la costa oest del Canadà, però no ha funcionat gaire, la veritat", afegeix.

Silvia Ribeiro, directora del Grup ETC per a l’Amèrica Llatina, una organització de científics que analitza l’impacte de les tecnologies emergents, veu en aquests experiments una ofensiva de 'lobby' del petroli per afrontar el canvi climàtic sense haver de renunciar als combustibles fòssils. 

Un mur al cel 

Un dels principals defensors de la geoenginyeria solar és Rex Tillerson, exdirector de la petroliera Exxon i exsecretari d’Estat amb Trump. Un altre dels més significats ésNewt Gingrich, expresident republicà de la Cambra de Representants i actual assessor extern de Trump. "Aquest tipus d’iniciatives temeràries i massives poden agradar Donald Trump: posar un mur al cel que aïlli la llum del sol", ironitzava Jim Thomas, director de Programes del Grup ETC al Canadà. 

Al marge dels dubtes sobre la seva efectivitat, aquests projectes s’enfronten a possibles efectes contraproduents. ¿Com afectaria la vegetació enfosquir la llum del sol? Els gasos amb efecte hivernacle es continuarien emetent tot i que es minimitzés la lluminositat però si aquest bloqueig s’aturés de forma sobtada la temperatura augmentaria ràpidament, la qual cosa podria ser desastrosa, adverteix l’ETC. 

Notícies relacionades

Rèquiem per les 'vaques de motxilla'

8 races de gats sense pèl

"En aquest moment posar el focus en la geoenginyeria és equivocat. El focus ha d’estar en la disminució de les emissions i la utilització d’energies alternatives, que ja estan disponibles i en molts casos ja són més barates que les convencionals," afirma José Manuel Moreno, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Castella-la Manxa.

L’enfocament actual de la comunitat científica davant la geoenginyeria recollit als informes del Panel Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) és "estudiem-ho però compte amb posar-ho en marxa", adverteix Moreno, un dels científics que ha participat en l’elaboració d’alguns d’aquests. "Són processos que poden afectar el clima de maneres desconegudes i incontrolables. Una cosa és fer experiments científics per saber i una altra cosa és la seva utilització. Això no ha de ser a l’agenda de presa de decisions sota cap concepte", assenyala. "No hi ha cap comodí, cap vareta màgica, que ens hagi de salvar si abans no fem res.  Si haguéssim d’utilitzar la geoenginyeria massivament estaríem derrotats i no s’ha d’arribar a aquesta situació", sentencia.