Greenpeace es cola en una macrogranja de porcs per denunciar la contaminació

L'oenagé assegura que l'explotació d'Hellín emet més amoníac que qualsevol refineria de petroli

Els activistes despleguen pancartes en basses d'excrements que omplirien 120 piscines olímpiques

zentauroepp48716111 greenpeace190620194135

zentauroepp48716111 greenpeace190620194135

2
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

Activistes de Greenpeace s’han colat aquest dijous a la macrogranja de porcs més contaminant d’Espanya. Situada a Hellín (Albacete), la instal·lació disposa d’unes basses d’excrements de porcs que podrien omplir fins a 120 piscines olímpiques al costat de les quals els ecologistes han desplegat pancartes amb els lemes "La carn industrial contamina", "#PlanetaEnCarneViva" i "Stop ramaderia industrial". Després han pujat a la teulada i han pintat en lletres gegants el segon dels eslògans.

La macroexplotació és propietat de Cefusa, la principal subministradora de carn de la marca d’embotits El Pozo. El complex té una capacitat per a 150.000 porcs i, segons Greenpeace,  emet "més amoníac que qualsevol refineria de petroli, planta de tractament de residus perillosos o de fertilitzants sintètics". Segons el Registre Estatal d’Emissions és també l’explotació ramadera més contaminant quant a emissions de metà, un gas amb efecte d’hivernacle 25 vegades més potent que el CO2.

Moratòria immediata

L’oenagé reclama una "moratòria estatal immediata" per a la ramaderia industrial, que comportaria denegar el permís per a la construcció de cap nova instal·lació de ramaderia intensiva i un pla per reduir la cabana ramadera almenys a la meitat el 2030.

El portaveu de la campanya de Greenpeace, Luis Ferreirim, ha assenyalat que, amb l’acció, l’oenagé vol mostrar "tot el que contamina la immensa majoria de la carn" que es consumeix que no procedeix de granges sostenibles.

"La ramaderia industrial és una bomba de rellotgeria que ha de ser desactivada immediatament. És urgent establir una moratòria estatal i reduir dràsticament la cabana ramadera per poder complir l’Acord de París, la Directiva de Nitrats i respectar el llindar d’emissions d’amoníac", ha advertit Ferreirim.

Espanya supera de llarg els límits

Espanya supera en un 39% el sostre d’emissions d’amoníac marcat per les directives comunitàries,fet que ha portat la Comissió Europea a advertir a llançar diverses advertències i a considerar la seva reducció com una de les accions prioritàries que s’han de dur a terme el 2019. 

Notícies relacionades

Malgrat que en els últims anys s’ha produït un repunt en alguns països, entre el 1990 i el 2015 la UE va aconseguir una reducció del 24% de les emissions d’amoníac a l’atmosfera. No obstant, Espanya no va contribuir a aquesta reducció, al contrari. En aquell període, només Espanya i Irlanda van incrementar les seves emissions, i només a Espanya es van incrementar de forma significativa, un 12%, davant l’1,6% d’Irlanda. Entre el 2014 i el 2016, les emissions d’amoníac a Espanya es van incrementar en un 6,13%, la qual cosa demostra una tendència de creixement continuat al nostre país.

L’amoníac (NH) és un gas contaminant que contribueix a la deposició d’àcids i l’eutrofització, que, al seu torn, pot conduir a greus afectacions en la qualitat del sòl i de l’aigua.