Descobriment alarmant

Nou atac a la capa d'ozó

Un estudi revela que dues províncies xineses emeten cada any 7.000 tones d'un gas prohibit.

Aquest fenomen explica per què aquesta substància s'ha anat reduint més lentament del previst

20190523 438025 capaozonocfce 1 1 / periodico

3
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro
Michele Catanzaro

Periodista

ver +

Dues províncies de l’est de la Xina emeten cada any 7.000 tones de més de CFC-11, una de les substàncies responsables del forat a la capa d’ozó. Aquestes emissions expliquen en bona mesura per què aquestes substàncies, que estan totalment prohibides des del 2010, no s’han reduït en l’atmosfera al ritme previst, sinó més lentament. Això ho revela un estudi que es publica avui a 'Nature'.

La completa restauració de la capa d’ozó, prevista per a mitjans d’aquest segle, podria demorar-se més si aquestes emissions il·legals no s’aturen. A més, el CFC-11 també contribueix a l’escalfament climàtic. L’excés d’emissions detectat a la Xina és equivalent al CO2que emet Londres en un any.

Violació del protocol de Mont-real

"És un resultat indiscutible. És una clara violació del protocol de Mont-real [Canadà]", afirma Susan Strahan, investigadora de la University Space Research Association dels Estats Units, institució que no ha participat en l’estudi. "La dimensió de les emissions no implica un perill imminent. No obstant, si un país comença a violar l’únic tractat exitós de reducció d’emissions, és preocupant", observa Andreas Stohl, de l’Institut Noruec d’Investigació de l’Aire, tampoc implicat en l’estudi.  

El CFC-11 és un dels tres clorofluorocarbonis (CFC) que redueixen la presència d’ozó en l’atmosfera. En conseqüència, els rajos ultraviolats del sol penetren més, i afecten la salut de persones i animals. Els CFC es feien servir sobretot en aparells de refrigeració i esprais. El 1987, diversos països van acordar a Mont-real la seva progressiva eliminació. Des del 2010, cap país els hauria d’haver produït.

Des d’aleshores, la concentració de CFC en l’atmosfera s’ha anat reduint, tot i que aquestes substàncies tarden 50 anys a desaparèixer. A més, moltes segueixen presents en vells frigorífics o aïllants tèrmics d’edificis, amb la qual cosa hi continua havent focus d’emissions des d’aquests dispositius.

"Quan el vent arriba fins als detectors des d’una zona industrialitzada, aquests mesuren uns pics de CFC. No obstant, la dimensió d’aquests pics és cada vegada més petita", explica Matt Rigby, investigador de la Universitat de Bristol i coautor del treball.

Emissions anòmales

Fa un any, un equip internacional de científics del qual Rigby forma part va detectar-ne una excepció. A partir del 2012, els pics de CFC-11 es feien cada vegada més grans quan el vent arribava a un detector situat a l’Àfrica. Els científics van observar també que a partir del 2012 la reducció global de CFC s’havia alentit. El més probable era que algú estigués fent servir la substància prohibida allà.

En el nou treball, l’equip ha aconseguit localitzar d’on ve el problema. Els científics han analitzat dades de dos observatoris a Corea del Sud i el Japó i els han creuat amb models meteorològics.

Això els ha permès identificar la font a les províncies de Shandong i Hebei, a l’est de la Xina. I estimar la quantitat en 7.000 tones a l’any, entre el 2014 i el 2017, per sobre de les emissions normals registrades entre el 2008 i el 2012. La xifra representa el doble de les emissions normals de la Xina. I explica entre un 40% i un 60% de les emissions anòmales detectades en l’estudi anterior.

No se sap quines activitats generen aquestes emissions, però un informe de l’oenagé Environment Investigation Agency va detectar que en aquestes províncies molts productors estaven fent servir CFC-11 per fabricar escumes aïllants.

¿Emissions en altres llocs?

Notícies relacionades

¿Què se sap de l’increment de CFC-11 que no ve d’aquest lloc? "Desafortunadament, no tenim mesures a l’Índia, l’Àfrica o Amèrica del Sud. Hi podria haver emissions en altres parts de la Xina o del món", afirma Rigby.

"Tots els implicats, incloent-hi la Xina, estan prenent mesures. Donada la magnitud de les emissions, tots són conscients de la urgència", assegura Joyce Msuya, directora executiva adjunta del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient, responsable de controlar el protocol de Mont-real. Fonts de l’entitat asseguren que el problema s’abordarà en reunions dels pròxims juliol i novembre.