Alerta per la mort de cetacis atropellats per barcos

Mar endins, cetacis i barcos, els grans mamífers marins i les grans embarcacions humanes per navegar per les aigües, es veuen obligats a compartir un mateix espai. En ocasions, no obstant, aquesta 'convivència forçada' trontolla quan la presència d’uns posa en risc la supervivència dels altres. La comunitat científica i les associacions ecologistes alerten que l’augment del trànsit marí està intensificant les col·lisions amb balenes, dofins, catxalots, belugues, narvals i zífids, unes topades accidentals que solen passar desapercebudes per als tripulants, però que per als animals poden suposar la mort.

En les últimes setmanes, sense anar més lluny, s’han donat a conèixer diferents casos de cetacis que havien mort arran d’una col·lisió amb una embarcació. A Tenerife, una orca nana de tot just vuit mesos va ser trobada per un equip d’investigadors amb una profunda ferida a la zona de l’aleta caudal que deixava la seva cua pràcticament penjant, per la qual cosa, després de la valoració d’un veterinari, va haver de ser sacrificada. A Tossa de Mar, un balenó de Cuvier va aparèixer mort a les platges de la localitat amb un incisiu tall al cap i diferents costelles trencades. En els dos casos, els experts van atribuir les defuncions a la col·lisió d’aquests grans mamífers amb embarcacions de gran mida que, probablement, circulaven per les aigües a gran velocitat.

"Lamentablement no es tracta d’incidents puntuals, sinó d’un problema de conservació de primera magnitud", valora Beatriz Ayala, especialista del programa marí del World Wildlife Fund (WWF) a les Canàries. "Fa anys que veiem com les col·lisions entre embarcacions i cetacis amenacen la supervivència d’aquests animals i fins ara no s’han pres les mesures necessàries per evitar aquests accidents. Mentrestant, el trànsit marítim augmenta, fins i tot en zones amb altes densitats de cetacis, i cada vegada tenim més proves de l’impacte que això suposa per al medi marí", afegeix Ayala després de recordar que aquests xocs suposen un risc tant per als animals com per a les mateixes embarcacions.

Un problema de magnitud desconeguda

Al litoral català, entre el 2010 i el 2018, la Xarxa de Rescat de Fauna Marina (XRFM) va comptabilitzar un total de 312 cetacis morts arrossegats fins a les platges. A l’arxipèlag canari, un dels llocs del món amb més diversitat de cetacis, entre el 2006 i el 2012, el nombre d’animals morts trobats va arribar als 320 exemplars. Els experts atribueixen la majoria d’aquestes morts a l’activitat humana, ja que la incidència de malalties bacterianes o víriques entre aquestes espècies no és massa recurrent. La topada amb els humans, en canvi, sí. Més en un context en què el trànsit marí, cada vegada més ràpid i recurrent, és en augment.

"En la majoria de casos, les autòpsies realitzades als cetacis que trobem encallats revelen que els animals estaven sans. El trànsit marí i la pesca accidental se situen com les principals causes de mort accidental de cetacis. I no només aquí, sinó a nivell mundial", revela Mariano Domingo, investigador del’IRTA-CReSA, professor del Departament de Sanitat i Anatomia Animal de la UAB i responsable de les necròpsies de la fauna marina protegida trobada a les costes catalanes. "No podem conèixer la magnitud real del problema perquè tan sols podem veure i analitzar els cadàvers de cetacis que trobem encallats a la costa. Però més enllà d’aquests, també suposem que hi ha molts animals que moren i acaben arrossegats mar endins. Aquests simplement desapareixen, motiu pel qual no entren mai a formar part de les estadístiques", comenta Domingo, que recentment ha coordinat la necròpsia de la balena trobada a Tossa.

"Les col·lisions directes són només part del problema. No s’ha d’oblidar que els sorolls emesos per les embarcacions també posen en risc els animals", argumenta Santiago Palazón, biòleg del Servei de Fauna i Flora del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. "També els estem exposant a elevats nivells d’estrès, una progressiva degradació del seu hàbitat i a una disminució de la disponibilitat dels seus aliments", afegeix Ayala, que recorda que fa anys que tant la comunitat científica com les associacions ecologistes denuncien aquesta situació.

Animals especialment vulnerables

Els xocs entre vida marina i creació humana, habitualment accidentals, solen acabar amb la fauna autòctona morta o malferida. "En la naturalesa, un animal ferit és un animal gairebé mort. En el cas de les ferides per atropellament, els animals tenen molt poques possibilitats de sobreviure", recorda Palazón. "Estem parlant d’espècies especialment vulnerables. Els cetacis, per més grans i imponents que ens puguin semblar, es queden totalment indefensos davant els disturbis provocats per l’activitat humana", afegeix Ayala. No s’ha d’oblidar que aquests grans mamífers marins necessiten pujar a la superfície per respirar, per la qual cosa poden quedar més exposats al soroll, desorientar-se i acabar col·lidint amb una embarcació. 

Investigacions realitzades per experts de la Universitat de La Laguna apunten que aquest fenomen suposa un risc molt important per a la supervivència d’espècies vulnerables. En el cas dels catxalots, per exemple, les morts d’aquests animals per atropellaments podrien superar les taxes de creixement natural de l’espècie, la qual cosa significa que el nombre de morts per atropellament aviat podrien superar les xifres anuals de naixements. Les dades recollides per la Xarxa de Cetacis Encallats a les Canàries, de fet, apunta a què fins a un 89% dels catxalots encallats a l’arxipèlag presenten signes de col·lisió.

"Com més trànsit tingui un port, major és el perill per als animals. Sabem que, per exemple, al port de Barcelona hi ha d’haver moltes més col·lisions de les que detectem ja que som davant d’un lloc molt freqüentat per tota mena d’embarcacions i, alhora, una important zona de pas per als cetacis, afegeix Palazón. Aquesta mateixa situació podria estar passant als grans ports espanyols, tant en aquells més turístics, com els de Tenerife, Illes Balears i Las Palmas, com en el cas dels comercials de València, Algesires i Bilbao. 

"No fer res no és una opció"

"Les paraules i les bones intencions per si soles no basten. S’ha de concentrar tota aquesta preocupació en accions concretes que aconsegueixin protegir de manera eficaç la fauna marina", reflexiona Domingo. "Necessitem aplicar de manera urgent unes mesures sòlides i basades en el coneixement científic per evitar les col·lisions entre la fauna marina i l’activitat humana. Els experts ja han parlat i han dit quin tipus d’accions hauríem d’aplicar per frenar aquest problema. Ara només falta que s’actuï", afegeix Ayala.

"L’important és no buscar culpables, sinó actuar de forma responsable, amb directrius governamentals, per compatibilitzar l’ús humà de la mar amb la supervivència de la fauna protegida que l’habita", afegeix Natacha Aguilar de Soto, experta en cetacis de la Universitat de La Laguna qui fa tan sols uns dies, a través de la Conferència sobre Àrees Marines Protegides de Mamífers Marins celebrada a Grècia, va llançar la veu d’alarma sobre aquest problema. "No fer res no és una opció", conclou la investigadora.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

L’Organització Marítima Internacional (OMI), en col·laboració amb altres institucions dedicades a la conservació de la fauna marina, volen la creació d’unes directrius per reduir el risc de col·lisió entre embarcacions i cetacis. Entre aquestes destaca la reducció de la velocitat dels trajectes, planificació de l’itinerari (mesura amb què s’evitaria el trànsit a les zones amb més densitat d’animals), vigilància permanent (per poder esquivar a temps el xoc), notificació d’accidents (per recopilar dades completes sobre la freqüència i gravetat d’aquests accidents) i foment de les investigacions científiques (per conèixer l’impacte d’aquest fenomen).

En aquesta mateixa línia, els experts també suggereixen que s’impulsin programes de formació específics per a navegants en què s’expliquin com evitar aquests accidents i quins són els protocols a seguir davant d’un eventual impacte amb un animal. Fins ara, tan sols unes quantes escoles compten amb programes específics per als futurs oficials de barco en els quals es treballi el possible impacte de les embarcacions amb la fauna marina.