Alerta de la Unesco

El desglaç de glaceres dels Andes arriba a una fase sense precedents

El Perú ha perdut ja la meitat de la seva superfície glacial entre finals dels anys 70 i l'inici de l'actual dècada

zentauroepp19340442 glaciar en el aconcagua181207085209

zentauroepp19340442 glaciar en el aconcagua181207085209 / Cezaro De Luca

2
Es llegeix en minuts
Efe

El desglaç de les glaceres de la serralada dels Andes s’ha accelerat els últims anys i ha entrat en un procés de canvi sense precedents, segons l’‘Atles Andí de Glaceres i Aigua’ publicat per la Unesco i la fundació noruega GRID-Arendal.

La Unesco ha advertit avui en un comunicat que la publicació "ofereix dades preocupants sobre el retrocés de les glaceres", ja que constata que el Perú, el tercer país del món més vulnerable al canvi climàtic, ha perdut ja la meitat de la seva superfície glacial entre finals dels anys 70 i l’inici de l’actual dècada.

El document estima que entre el 78% i el 97% de les glaceres tropicals, de les quals el Perú té el 90% del total mundial, desapareixeran d’aquí a finals de segle.

Escalfament

Aquesta situació repercutirà directament en la vida de centenars de milers de persones que habiten a les zones altes dels Andes, ja que l’aigua del desglaç de les glaceres és una fontd’aigua fonamental per a ells, ha advertit la Unesco.

Algunes de les principals ciutats de la regió tenen en les glaceres la seva principal font per proveir-se d’aigua, com Quito (5%), La Paz (61%) i la peruana Huaraz (67%).

No obstant, aquesta proporció pot arribar al 15% a Quito, el 85% a La Paz i el 91% a Huaraz els anys de sequera, causada per l’augment de les temperatures, que és una altra de les amenaces a què s’enfrontaran els països andins.

L’informe de la Unesco augura que els valors actuals pujaran entre dos i cinc graus celsius als Andes tropicals (Veneçuela, Colòmbia, l’Equador i el Perú) abans de finals d’aquest segle.

Millorar les infraestructures

Entre les solucions suggerides per l’atles per abordar els desafiaments del desproveïment d’aigua en aquestes zones hi ha la millora de la integració de les dades científiques i els coneixements dels pobles indígenes i locals en la presa de decisions polítiques.

També, la millora de les infraestructures de seguiment del canvi climàtic, la implementació d’una bona gestió de l’aigua i l’enfortiment de la coordinació entre els països andins.

Notícies relacionades

L’Inventari Nacional de Glaceres del Perú, publicat aquest any per l’Institut Nacional de Recerca en Glaceres i Ecosistemes de Muntanya (Inaigem), va revelar que les glaceres peruanes han reduït el 53,5% de la seva superfície, ja que, des del 1962, s’ha fos gairebé 1.285 quilòmetres quadrats de glaceres.

Aquest informe apunta que al Perú li queden actualment 1.114 quilòmetres quadrats de glaceres repartides en divuit sistemes muntanyosos, amb cims que oscil·len des dels 4.000 fins a més de 6.000 metres d’altitud, la desaparició dels quals ha sigut pronosticada abans de l’any 2100.