Anar al contingut

ESTUDI DE 'NATURE'

El desglaç antàrtic ha elevat el nivell del mar 7,6 mm en 15 anys

La capa de gel del 'continent blanc' ha perdut 3 bilions de tones entre el 1992 i el 2017

Un consell d'experts exigeix als governs de tot el món que adoptin mesures contra el canvi climàtic

El Periódico

El desglaç antàrtic ha elevat el nivell del mar 7,6 mm en 15 anys

Ian Joughin

El nivell del mar va pujar a nivell mundial 7,6 mil·límetres entre el 1992 i el 2017 a causa de la pèrdua de tres bilions de tones de la capa de gel de l’Antàrtida, segons un exhaustiu estudi publicat per la revista 'Nature'. La investigació ressalta que el 40% d’aquest ascens es va produir només en l’últim lustre, un interval en què les minves anuals van assolir els 219.000 milions de tones de gel, una xifra que triplica l’anterior (76.000 milions a l’any).

L’informe és el més complet fet fins ara sobre l’Antàrtida i va implicar 84 experts de 44 organitzacions internacionals englobats a l’IMBIE, una comunitat mundial de científics que fan un registre únic de les pèrdues de la capa de gel. 

Fins l’any 2012 la pèrdua de gel a l’Antàrtida es produïa a un ritme de 76.000 tones anuals (una contribució de 0,2 mil·límetres l’any en l’augment del nivell del mar). Però des d’aleshores s’ha registrat un brusc increment: del 2012 al 2017, el continent va perdre 219.000 tones de gel cada any, una contribució de 0,6 mil·límetres l’any en l’increment del nivell del mar. 

Un dels autors principals de l’estudi, Andrew Shepherd, de la Universitat de Leeds, al Regne Unit, va subratllar en un comunicat que els nivells estan pujant "més ràpid que en qualsevol moment dels últims 25 anys".

"Ha de ser un motiu de preocupació per als governs en els quals creiem per protegir les nostres ciutats costaneres i les comunitats", ha afirmat.

L’estat de la capa de gel de l’Antàrtida es considera un indicador general del progrés del canvi climàtic, ja que conté prou aigua per incrementar el nivell del mar a 58 metres.

La regió juga un paper únic en el sistema global de la Terra, ja que, entre altres coses, canalitza el gel cap als oceans a través d’una xarxa de glaceres i corrents, així com allotja la principal reserva d’aigua dolça del planeta.

A més, l’oceà Antàrtic alenteix el canvi climàtic mitjançant l’absorció de grans quantitats de diòxid de carboni de l’atmosfera, si bé un excés d’aquest acabaria per incrementar l’acidesa de l’aigua i danyar la fauna marina.

Dos escenaris

Davant de l’actual tendència de desglaç i la perspectiva de no poder contrarestar les conseqüències de l’acció humana en l’ecosistema, els experts han elaborat dos escenaris de futur sobre com es podria presentar la Terra de l’any 2070.

En un primer cas, van imaginar el que succeiria si les emissions de gasos hivernacle continuessin augmentat davant de la falta d’una regulació internacional rígida, conforme a les dades vaticinades pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC).

Les temperatures pujarien un total de 3,5 graus centígrads i el nivell del mar augmentaria fins al de l’últim desglaç (27 cm), mentre la superpoblació faria créixer la demanda d’energia i menjar, i degeneraria en una agricultura superintensiva i una desforestació massiva.

L’Antàrtida acumula prou gel per elevar el nivell del mar a 58 metres.

En un segon escenari de canvi, els experts es van apropar a un 2070 en què les emissions nocives es reduirien a través d’una fèrria acció legislativa.

L’exercici ressalta que una inversió més gran en les energies renovables a baix cost permetria millorar els índexs de pobresa i assolir els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, com a conseqüència de les accions per mitigar el canvi climàtic.

Aquest supòsit de regulació també permetria estalviar als governs, ja que podrien evitar les despeses derivades d’apaivagar els efectes de fenòmens com les inundacions –els Estats Units destinen una partida anual de 50.000 milions de dòlars (42.479 milions d’euros) per protegir les seves ciutats costaneres–.

No obstant, el biòtop (territori en què les condicions ambientals són les més adequades perquè es desenvolupi un determinada comunitat d’éssers vius) de l’Antàrtida es mantindria similar a l’actual, ja que el desglaç iniciat en algunes zones de la regió provocaria un ascens total del nivell del mar de 6 centímetres.

En mans dels governs

L’escenari que finalment es compleixi dependrà de les decisions que es prenguin els propers 10 anys, tant a nivell de canvi climàtic com de medi ambient, si bé l’augment de la població global podria suposar un nou perill a mitjà termini.

Martin Siegert, de l’Imperial College de Londres, ha assegurat que "alguns canvis" que tindrà la regió "ja són irreversibles", malgrat que encara hi ha temps per a la prevenció.

"Per evitar els pitjors impactes necessitarem una cooperació internacional forta i una normativa eficient basada en el rigor científic. Això dependrà que els governs reconeguin que l’Antàrtida està lligada a la resta de la Terra i que el dany provocarà problemes a tot arreu", ha conclòs. 

0 Comentaris
cargando